40 anys de Catalunya Ràdio

 

Encara que amb retard, he pogut gaudir de la celebració originalíssima dels 40 anys de Catalunya Ràdio. Dic originalíssima perquè s’han superat convidant tot de professionals que l’han protagonitzat durant tants anys! Alguns d’ells ara a la competència o en àmbits ben diversos… És molt significatiu que tots s’hi hagin avingut: això demostra que aquesta ràdio és més que una empresa. És un símbol i una gran eina de país.

Ni que ho hagi pogut escoltar només parcialment pel podcast, he xalat gaudint amb les veus de monstres de la comunicació com l’Antoni Bassas, la Mònica Terribas o en Josep Cuní. Quin gran encert fer que tornessin a conduir part del programa dels matins! En alguns moments d’aquestes darreres dècades vaig arribar a dubtar si algunes decisions controvertides de la direcció eren pensant en el bé de Catalunya Ràdio o anaven encaminades a afavorir la competència privada. Però la ràdio continua, i gràcies a Déu les direccions se succeeixen i no són eternes.

A més de “El matí de Catalunya Ràdio”, tinc bon record d’altres programes o seccions: el “Pasta Gansa” del Mikimoto, la “Finestra al món” en “El Cafè de la República”, els diàlegs divertits de la novel·la “Groucho i Chico, advocats”, la secció del cor de Mariángel Alcázar amb un ús de la llengua realment únic des d’un punt de vista sintàctic i lèxic… m’adono que durant anys vaig ser un bon radiooient.

Que per molts anys Catalunya Ràdio continuï fent país, i fomentant l’ús de la llengua catalana! (que bona falta ens fa).