Una lectora (la Montserrat) em demana que parli de les llengües a Uganda. El tema d’avui donaria per moltes entrades. Però deixeu-me presentar sumàriament quina és la realitat. A Uganda hi ha dues llengües oficials: l’anglès i el swahili. Del meu aprenentatge del swahili us en vaig parlar aquí.
D’entrada, no em feia massa gràcia la presència de l’anglès per la connotació colonitzadora que podia tenir. Però us he de confessar que l’hi he vist una utilitat positiva. És la llengua neutra de tothom, perquè no és específica de ningú.
Aquí Uganda hi ha moltes tribus, i cada tribu té la seva llengua pròpia. N’hi ha una de predominant quant a l’ús (el luganda o ganda), però potser ja està bé que no sigui l’oficial que hagi de prevaldre per sobre de les altres. El luganda és molt conegut a tot el país per part de molta gent, diuen que és la llengua del comerç. Em seria útil tenir-ne nocions.
Pel que fa al swahili, només es parla en algunes zones reduïdes. Però sembla que hi ha una intencionalitat política perquè esdevingui una llengua africana per a tots els països de l’Àfrica de l’Est.
Les llengües locals són molt i molt parlades, però no estudiades. Els nens aprenen anglès a l’escola normalment, perquè a casa se sol aprendre la llengua local (sobretot en ambients rurals). Jo he après paraules en tres llengües locals, però sobretot en una d’elles: el jap de la tribu Japadhola. Un blanc a un poblat pot ser una cosa molt i molt exòtica. El fet de dir algunes frases en jap m’ha permès connectar una mica amb els nens, perquè almenys pensen que no soc tan extraterrestre. De fet, queden ben parats quan aquell ésser de pell pintada de blanc els diu unes paraules que entenen!
Tot un repte saltar de les llengües romàniques del teu origen cultural (sense incloure l'anglès que has après com molts de nosaltres, òbviament) a llengües amb un fort component tribal, i amb l'intent que ja m'havien explicat abans de convertir el swahili en una mena de llengua franca.
ResponEliminaA l'enllaç de sota expliquen una mica el procés d'estandarització del swahili, i, Sergi, molts ànims davant d'aquest gran i divers mosaic lingüístic.
https://theconversation.com/kiswahili-how-a-standard-version-of-the-east-african-language-was-formed-and-spread-across-the-world-208251
Hi ha dues coses inmediates,
ResponEliminaque apropen molt la persona extrangera,
cap el nadius d' un país :
La Llengua i l' Educació o bones maneres.
L ' esforç que un fa, per anar utilitzant en el dia a dia,
les paraules i frases que un va aprenent,
així, com un tracte deferent en tothom
Aixó, per poca cosa que sigui al principi,
va agermanant !!
La meva salutació
Molt bé Sergi! La postura més còmoda seguramente seria matenir-te només amb l'anglès (com dius l'entèn gairebé tothom a Uganda). Apropar-te a la llengua del poble gent és se'n dubte una bona manera de fer-te proper a gent que veu que us extranger fa l'esforç de connectar amb la seva cultura i d'aquesta manera guanyar-te encara més la seva confiança.
ResponEliminaMolt interessant aquesta diversitat lingüística que ens expliques!!!
ResponEliminaLa veritat és que la llengua que parlem ens situa en el nostre lloc al món.
La meva llengua materna és el català, el castellà el vaig aprendre a l'escola, perquè a casa no vam tenir tv fins que tenia uns 10 anys. Els meus fills tot i tenir la tv, són de l'era tv3 ja i els seu entorn escolar era català. Tant ells com jo, quan parlem castellà o qualsevol altre idioma, no podem negar d'on som.
Sempre m'han meravellat les persones que tenen facilitat per aprendre llengües, per mi tu n'ets un bon exemple.
Moltes gràcies Sergi per tot el que ens expliques!!!
Moltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina