Fa poques setmanes s’han elegit els nous “Ministers” de l’escola: són estudiants amb tota mena de càrrecs per al dia a dia. Enguany no hi han hagut tensions entre tribus durant les eleccions, gràcies a Déu. Al principi vaig pensar que eren absurds segons quins rols, però em van fer adonar com el fet de tenir un càrrec ajuda alguns estudiants a esforçar-se per fer les coses millor i donar un bon exemple. I segurament tenen raó.
Diumenge els vaig beneir al final de la Missa (aquí són molt de benediccions). I em van agradar molt les paraules que abans va compartir-los la “Matron” (la senyora encarregada de les noies). Els va dir que se’ls beneiria, i que per tant se’ls empoderaria, i que ambdues coses eren el mateix. Em va sorprendre, i ho vaig trobar molt interessant.
Jo mai no havia pensat en la vinculació entre benedicció i empoderament. Però poden ser dues maneres diferents (una més antiga, l’altra més del nostre temps) per expressar una mateixa realitat. Déu et beneeix, t’empodera, per allò que sigui.
Això és un do. Però no és màgic. És com un do en potència. Com diuen els castellans: “A Dios rogando, y con el mazo dando”. Sense oblidar el salm: “Si el Senyor no construeix la casa, és inútil l’afany dels constructors”.
Que maco això de pensar que quan ets beneït no només obtens protecció de Déu sinó també la gràcia necessària per creure en tu mateix, en els teus recursos i en la teva força interior que et fa ser capaç d'encarar dificultats, tirar endavant i fer-te més visible a la societat! Bona afirmació la de la Matron!
ResponEliminaComparteixo que no podem esperar a que se'ns doni tot. Aquesta gràcia necessita de l'esforç personal. Són un binomi que només funciona quan tots dos hi són presents. Espero que aquest missatge també els hi arribi als estudiants!
Tan de bo, ara que ja tenen aquesta benedicció, sàpiguen esforçar-se per continuar lluitant pels seus somnis!
Molt interessant això que expliques, Sergi! M'has fet pensar en quan anava a les monges de petita, que sovint triaven alguna de la classe per fer petites tasques i això feia que ens esforcessim a ser millors per poder ser triades, amb el temps sempre m'ha semblat una bona manera per fomentar l'esforç.
ResponEliminaMoltes gràcies per compartir aquests moments tan bonics del teu dia a dia.
Un dia d'aquests a Facebook vaig teir un intercanvi de parers amb una persona que es mirava com un acte supersticiós el senzill fet de beneir els cotxes. Els cotxes com a objectes no es poden empoderar, però els humans durant segles hem necessitat d'aquests símbols per connectar amb una dimensió més pregona que nosaltres mateixos. Per cert, l'intel·lectual amb qui vaig tenir l'intercanvi de parers té 3 fills i ell a la infantesa i joventut havia estat educat en una família cristiana. Potser algunes d'aquestes persones són les més revotades amb certes pràctiques religioses de caire popular.
ResponEliminaTampoc jo no havia vist aquesta relació entre benedicció i empoderament però té la seva lògica. Si Déu ens beneix vol dir que ens dóna la força necessària per poder dur a terme la tasca encomanada en la benedicció.
ResponElimina⁶CÀRREC - BENEDICCIÓ - AUTORITAT
ResponElimina1. Estic completament d' acord,
amb " l' enrriquiment " pedagógic i personal
que conté un CÀRREC, per qui l' exerceix,
sigui quin sigui aquest càrrec,
i sigui quina sigui, la seva edat.
2. Una BENEDICCIÓ, no és altre cosa,
que la visualització, en el cas que ens ocupa,
davant de tothom, del DESITJ DE DÉU,
de que, tot treball, tot servei, comenci i transcorri,
segons el seu voler, és a dir, com un do seu.
Aixó, donarà pau, a les persones que exercitaran
aquests càrrecs, durant el temps decidit.
,
3. Referent a l' AUTORITAT, penso que,
la primera autoritat, que ha de tenir una persona
que ha de exercir un càrrec, és l ' AUTORITAT MORAL.
És a dir, tenir CONSCIÉNCIA DE BÉ I DE MAL,
La formalitat al Compromís. A no deixar-se subornar...
A manifestar modestament, si es dones el cas, de dir
de que no es veu capàs de continuar amb el càrrec...
etc...etc...
És a partir d' aquesta AUTORITAT MORAL,
i a aquest discerniment interior,
més que no pas d' una BENEDICCIÓ pública,
que SE LI RECONEIX TAMBÉ,
UNA AUTORITAT FUNCIONAL I TEMPORAL,
poguent decidir, dirigir, opinar, etc.etc.una acció, un costum de la comunitat, si aixó, donat el cas,
fos en benefici del bé de tots .
Jo, ho veig una mica així
Ara, penso que a les LAUDES del DIUMENGE AL MATÍ, quan fem la PREGARIA PEL MONJOS QUE HAN FET I
FARAN ELS SERVEIS DE LA SETMANA,
aquella PREGÀRIA, ÉS UNA BENEDICCIÓ !!
Bon descans !!
Moltes gràcies pels vostres comentaris amb reflexions ben interessants!
ResponElimina