Si ho recordeu, ara fa mig any vaig visitar slums (suburbis) a Kampala. Va ser una experiència dura, i em vaig posar literalment malalt els dies següents. No havia vist mai tanta misèria junta.
Avui, que els monjos ja comencem a celebrar la festa de Sant Benet del dia 11 de juliol, em sembla un bon dia per compartir-vos la segona aproximació que hi vaig fer uns dies enrere, i que també he necessitat uns dies per pair. Em sotragueja veure de tan a prop la realitat de nens abandonats, joves sense futur enganxats a l’alcohol o la droga, noies prostituint-se, i ancians amb tantes dificultats per sobreviure amb dignitat. I en un context d’aigües residuals que entren a les cases quan plou gaire… en fi, un desastre.
Vaig visitar dues parròquies per conèixer el treball pastoral que hi fan, i puc dir que hi ha de tot. No és cert que els capellans no hi posin els peus, hi ha capellans que sí que hi van. I comunitats cristianes que hi estan compromeses. Això no treu que em sembla que es podria fer molt més des de l’Església (encara que no sigui gens fàcil).
Les parròquies a Kampala acostumen a abastar un nombre molt gran de gent, i per això existeixen les subparròquies on també s’hi administren els sagraments (moltes d’elles situades als slums). Aquí teniu una foto d’una subparròquia absolutament precària. El noi és en Denis, un seminarista que em va acollir molt bé i em va acompanyar a visitar dues subparròquies als slums.
Fa mig any tenia moltes preguntes al cap i al cor. Ara també, però amb algunes respostes que porto a la pregària.
El teu testimoni és com la veu dels sense veu. Que et recuperis aviat de presenciar tota aquesta realitat de dolor i de vida alhora.
ResponEliminaHi ha dimers per anar a la lluna,
ResponEliminaperó no hi ha diners per fer un claravegam,...
Aquest és el " PECAT" dels dirigents,
que tenint la solució a les seves mans,
no ho fan.
Salutacions.
Una vivència certament colpidora que portaràs amb tu per sempre més. Ai, si la pregària hi pogués fer alguna cosa... Enfi, bona diada de Sant Benet amb la comunitat ugandesa, Sergi!
ResponEliminaMolt dur!...Que sant Benet ajudi a trobar maneres i mitjans per viure el seu missatge en el món d'avui i en aquestes circumstàncies tan difícils
ResponEliminaMolt trist tot, Sergi! Dius que portes respostes... no sé si preocupar-nos veient la teva radicalitat ;-(
ResponEliminaEs un bany de realitat que molts cops, ens passa desapercubut pq no surt al TN.
ResponEliminaAmb el teu testimoni es fas veure el poc agraits, que moltes vegades som i el molt afortunats que em.estat.
Sergi, fes el que Déu espera de tu. Jo, com la Marta, que bé que et deu conèixer, de seguida vaig pensar que la cosa no acabaria només amb lamentacions.......
ResponEliminaTorno a dir-ho: fes el que Déu espera de tu.
Prego que el teu Àngel no et deixi mai
Gràcies a tots pels vostres comentaris!
ResponEliminaBenvolgut, la realitat és que per nosaltres ets la veu i el ressò de tots aquests que passen sempre desapercebuts; sabem que gi són, però només persones com tu, amb el teu testimoni, ens recorden la pregunta clau ( que no responem mai): "On És el teu Germà?" El nostre món només parla d'armament i poder, les altres coses no interessen. Gràcies pel teu testimoni. Això si, pregarem sempre perquè Déu us dongui força.
ResponEliminaFina Múrria