El deixeble preguntà:
- L'altre dia em van preguntar com anava d'humilitat perquè vaig compartir els meus èxits. És dolent explicar-los?
I el mestre respongué:
- Bé, pot ser més apropiat o menys en funció del context. Però l'important és com vius aquests èxits. Reconèixer els propis talents o allò que hem fet bé no és pas dolent. Però sempre tenint present que tot és do, fins i tot la capacitat d'esforçar-nos també és un regal. Tot ho hem rebut. Convé no oblidar-ho, i estar-ne sempre agraïts!
I el deixeble continuà:
- Però el fet d'explicar-los pot ser interpretat com una forma d'orgull...
I el mestre conclogué amb una imatge:
- Fa anys vaig llegir que els arbres més carregats de fruits s'abaixen pel pes dels seus fruits. I que en canvi, els arbres que no tenen cap fruit per oferir es mantenen tibats i altius. Em sembla una imatge suggerent. Aquell que té molts talents potser no necessita tant que tothom ho sàpiga. En canvi, el qui necessita compartir-ho potser és perquè se sent mancat d'un reconeixement o de quelcom que l'altre no necessita, no? Com ho veus? I no és qüestió de jutjar, tan sols de comprendre per què tenim unes actituds o unes altres.
Sobre la meva evolució mèdica:
ResponEliminaDemà tinc previst tornar a Tororo, en Pep em ve a buscar. L’evolució de les inflamacions per les morenes és lenta, en tinc per setmanes, però vaig millorant i em veig capaç de treballar (ja fa uns dies que he tornat a treballar). Pel que fa a l’orina, d’aquí dos mesos segurament em faran una prova per comprovar com ha quedat la bufeta internament després de la ferida postoperatòria. En vaig parlant amb l’uròleg català.
Que bé Sergi que puguis ja en pensar en tornar a la vida més o menys normal, me n'alegro molt.
EliminaCada vegada que llegeixo el parte em fas pensar en els parts que he tingut, recordo especialment el primer que va ser una mica desastre tot, començant per l'actuació del metge que em va assistir i acabant per una de les infermeres en concret...
Poc a poc ,pas a pas,encara que siguin petits ,es va fent camí a la recuperació.Me n,alegro molt Sergi !!!
EliminaMolt bé Sergi! Contents que mica en mica et vagis recuperant i puguis tornar a portar una vida 'normal'.
EliminaSergi, m'agrada molt quan fas aquestes explicacions del mestre al deixeble, tots en som de deixebles!!!
ResponEliminaMoltes gràcies!!!
Gracias Sergi por la buena noticia, pero poco a poco, sigue cuidándote lo necesario
ResponEliminaLa reflexión sobre la humildad muy buena y buenísima la conclusión
Cert que hi han persones que tenir èxit els porten a tenir una actitud prepotent envers els altres.No obstant també tenim a les persones que demostren la seva vocació per la feina que fan ,.i no els cal que aquesta sigui especial....sinó que a vegades són treballs durs i pocs valorats i que els èxits poden ser tant senzills com la feina de un bon mecànic,un paleta ,metge o el músic d,una orquestra.Trobo que tindríem d, aprendre a valorar aquests èxits que passen desapercebuts i que en són tant propers
ResponEliminaGràcies,Sergi
Good morning Father, thank you for sharing this information, it has made me learn many things. We also give thanks to God for keeping you in the situation you have been in. And I continue praying that He continues keeping you alive.
ResponEliminaAdmiro les persones que tenen molts talents i van per la vida sense demostrar res o sense fer ressò de le seves capacitats o èxits aconseguits en el passat. Aprenguem de les persones humils, són font d'inspiració i exemple a seguir.
ResponEliminaPare Sergi, bona nit:
ResponEliminaComprenc els duptes del deixeble !!
i estic completament d' acord amb el mestre,
especialment, en alló que concreta:
" ...FINS I TOT, LES CAPACITATS D' ESFORÇSR-NOS,
TAMBÉ ÉS UN REGAL.TOT HO HEM REBUT..."
I tant !!
De totes maneres, penso que la HUMILITAT,
és , en la fe cristiana, el reconeixement interior, de que tot ens ve de Deú, en benefici dels demés i nostre,
i la MODESTIA, seria l' actitut externa, que un pugui prendre, devant d' aquests dons rebuts gratuitament,
de cara al mon exterior.
Avui peró, has encetat un tema nou :
LES INTENCIONS INTERIORS, per les quals fem
les coses .
Et desitjo un bon descans i progresiva recuperació .
Anit, amb el meu petit grup de Lectio, contemplàvem la 2ª lectura del proper diumenge (de 1Co). Com que sant Pau no pot escriure aquí, li deixo el meu ordinador: "Jo no puc gloriar-me d'anunciar l'evangeli, perquè és una obligació que m'han imposat: ai de mi si no anunciés l'evangeli! Si m'ho hagués triat, tindria dret a un salari; però no ho he triat: és un encàrrec que tinc confiat. Quin és, doncs, el meu salari? Oferir de franc l'evangeli que anuncio, sense fer ús dels drets que l'evangeli em dóna." (9,16-19).
ResponEliminaEn un moment de ressò, una del grup creuà aquest text amb el dels deixebles quan tornen, radiants, de la missió d'anunciar l'evangeli i expliquen els seus èxits. (Lc 10, 17-20). El realisme i el tocar de peus a terra (humus) de l'observació de Jesús (i la de Pau), orienten la meva actitud amb els talents rebuts.
Sergi, celebro la lenta, però ferma, recomposició de la teva gerra de terrissa!
Els "atacs d'importància" són un mal freqüent a la nostra societat i coincideix sempre amb persones amb poca "importancia" en valors i empatia. Contenta de la teva lenta però bona recuparació Sergi.
ResponEliminaQue bé!!! Sergi, endavant amb la recuperació i amb ànims per tornar a la normalitat. I el comentari sensacional . Moltes gràcies
ResponElimina