(continua)
Dies de prova. Dolor. Preocupació. Incomprensió del que passa. Incertesa.
Estic a la casa dels Missionaries of Africa (antics “Pares Blancs”) a Kampala. N’hi ha per dies. Sondat i amb medicaments.
Necessitaré setmanes per recuperar-me físicament, també psicològicament. Sé que alguns heu passat coses més greus, i tant. Però em sembla que és bo compartir com em sento, sense maquillatge (no soc Superman).
En la pregària, li dic a Jesús que és la meva vida i que l’estimo. I li dic a Déu que, si de debò em vol per tot el que vaig entendre, que ho arregli. Que sigui el que hagi de ser.
“MAY IT BE” (“QUE SIGUI”), d’Enya.
Que l’estrella del capvespre brilli damunt teu
Que quan caigui la foscor el teu cor sigui veritable
Camines una travessa solitària. Oh, que lluny estàs de casa!
La foscor ha arribat. Creu i trobaràs el camí.
La foscor ha caigut. Una promesa viu ara dins teu.
Que la crida de l’ombra s’allunyi volant
Que la teva ruta continuï per il·luminar el dia
Quan s’ha superat la nit, pots alçar-te per trobar el sol.
La foscor ha arribat. Creu i trobaràs el camí.
La foscor ha caigut. Una promesa viu ara dins teu.
Una promesa viu ara dins teu.
El que has passat és realment extremadament dolorós. Tots volíem donar-te forces i ajuda, però hi ha moments en què realment estem sols. Però Jesús sap què és el sofriment i està amb tu.
ResponEliminaMolts ánims Sergi. Gràcies pel video. L´Enya te una veu preciosa. Prego per tu.
ResponEliminaCuida't molt, Sergi! I deixa´t cuidar. Fes bondat; són coses molt doloroses i volen el seu temps. Des de Montserrat, on passo uns dies, el meu record i la meva pregària a la nostra MORENETA.
ResponEliminaTot això em va recordar la història amb Santa Teresa d'Àvila quan ella es va queixar a Déu del que estava patint i Ell va dir "així és com tracto els meus amics" i ella va respondre "per això en tens tan pocs".
ResponEliminaDéu és molt teu amic, Sergi!...
Sergi, és clar que és bo compartir, ni tu ni ningú és Superman. Malauradament el dolor l'ha de passar un mateix i t'ha tocat a tu i en la distancia de casa ben segur que és molt més dur. Jesús està amb tu i aquí a Catalunya som molts els que pensem en tu i preguem per tu. Molts ànims, cuida't i deixa't cuidar, ja vindran dies millors en què tornaràs a estar fort per tirar endavant tots els teus projectes. Gràcies pel vídeo i per la lletra, preciosa. Una abraçada forta.
ResponEliminaGracias Sergi por compartir, que la certeza de que Jesús te acompaña se te haga bien presente y así sea más llevadero este postoperatorio que no parece ni cómodo ni fácil, ánimo y confianza. Te sigo acompañando por la plegaria
ResponEliminaNo estava gens al cas de la teva operació. Avui he vist aquesta entrada i he anat tirant enrere.
ResponEliminaDes de Manlleu molts ànims de part de la Pilar i jo. Potser sigui el moment de recordar aquell conte del rei i l'anell: això també passarà!
Molta tristesa Sergi per veure com estàs patint. No tinc massa més a dir tret que et tinc molt present i prego per tu. Gràcies per explicar amb tanta sinceritat el procés. Una abraçada gran!!!
ResponEliminaCom dius “tot serà el que hagi de ser” i Déu sap lo molt que et necessiten a Tororo, ja hi tornaràs. Ara cal que descasis i deixa’t cuidar. Molts ànims!
ResponEliminaPoc a poc Sergi. D'aquí un temps veuràs que tot això serà una experiència que recordaràs. Són les proves que Déu ens posa pel camí. Com diuen els estoics "the obstacle is the way". Ànims i endavant!
ResponEliminaSergi, et desig bona salut i molt de coratge, en moments tan feixucs com aquests. Prec Déu per tu i tota la gent amb la qual comparteixes penes i dolors, pors i incerteses, malalties i maldecaps. IMANA IBAFASHE IMISI YOSE! Que Déu vos acompanyi i ajudi tots i cadascun dels vostres dies! Una abraçada entranyable
ResponEliminaSergi, és una operació molt dolorosa. A la meva mare també la van operar de morenes i va patir molt, però abans de l'operació també patia i quan es va recuperar va tenir una gran millora. Has de tenir paciència, encara que ara ho vegis molt negre i es faci llarg. T'envien molts ànims i una forta abraçada des de Sarral!
ResponEliminaSergi, passes uns dies complicats i el dolor fora de casa se sent més. Però Jesús sap del teu esforç i la Mare de Déu de Montserrat et cuida... està bé comparti les coses que et fan patir, així no et sent tant sol. Deixa't cuidar!!... pregó per tu cada dia. Una abraçada.
ResponEliminaFa estona que penso que et podria dir per recomfortar-te una mica, i la veritat és que no sé que dir-te, em sap molt de greu com estàs patint. Només se m'acut preguntar-te si necesistes que fem res des d'aqui, a més de pregar per la teva recuperació. El Thomas està amb tu? Estàs cuidat? Necessites que fem alguna cosa? Podem ajudar d'alguna manera? Una abraçda molt gran
ResponEliminaEs fa llarg això d'estar convalescent i sense poder fer res més que reposar i deixar-se cuidar. És en aquestes situacions quan un pren consciència de la pròpia fragilitat. És bo poder treure a fora aquests sentiments que t'aclaparen i compartir-los. Et tenim present i comptem que et refaci ben aviat. Ara toca baixar el ritme. Ànims, Sergi!
ResponEliminaPare Sergi d' Assis:
ResponElimina" Necesitaré setmanes per recuperar-me fisicament,
també psicologicament...".
Ja suposo que estas el millor ates possible, tenint present les limitacions que ha de patir Africa.
Peró en una situació així,
no deixis, si et veus amb ànims, de pregar algun troçet de Salms...
Aixó, dóna pau i conformitat...
I, si aixó, no et poguesssis fer, no pateixis.
Jo, ho faré per tú.
ELS CRISTIANS TENIM " LA COMUNIÓ DELS SANTS"
Et tinc present en la Pregària.
Tant de bo poguèssim portar una mica de la teva motxila!
ResponEliminaAnim. El sofriment s'en va, però l'haver sofert es quedarà per fer-nos millors.
Abraçada i pregària inmensa.
Estimat Sergi,
ResponEliminaens sap greu que estiguis patint després de l'operació i et volem dir: ànims! Desitgem que et recuperis el més aviat possible. Una forta abraçada. Firmin i Montse
Bons reis, salut! Josep Sogas
ResponEliminaHola Sergi, (el nostre Supermand’Uganda) una abraçada.
ResponEliminaI com molts companys diuen, gràcies per compartir, per ser humà, per obrir-te.
Quan s’està dins d’un tunel fosc neguiteja no veure la llum de la sortida. Però aviat la veuràs, segur, i la vivència haurà sigut enriquidora.
Sap greu no poder fer res mes. T’acompanyem en la distància, et tenim present, ànims amic!!
Familia Burjons Buxalleu
Ànims i una forta abraçada
ResponEliminaHola Sergi!! bona tarda de Reis!!
ResponEliminaDesde la llunyania ,la meva família i jo et tenim molt present .Cuida,t molt i deixa que et cuidin.
Una abraçada de part de tots !!!
Gràcies per compartir, Sergi: el teu dolor m'acosta molt a tu, malgrat la distància, física, que ens separa. Fa uns anys, la claror de la teva mirada va ser llum per a mi. Avui, demano a Jesús que puguis tu sentir el mateix.
ResponEliminaAgraeixo molt tots els vostres comentaris en aquest espai de La Font de Greccio
ResponEliminaSergi! Molts d'ànims i molta força!!! Després de la pluja sempre surt el sol. Sigues un bon pacient "pacient", deixa't cuidar i confiem que aquest sol de l'Àfrica surti de nou i deixi enrere la borrasca, i que puguis estar bé i avançar en aquests projectes que un dia amb tant d'amor i valentia "vas entendre". Una forta abraçada!
ResponElimina