A vegades hi ha monjos que no són gens coneguts a fora, però que a nivell intern de la comunitat alegren els qui tenen el voltant i fan la vida molt més agradable. És el cas del G. Pere Damià, que ens va deixar fa unes setmanes.
Era un monjo que feia broma amb facilitat, i els qui em coneixeu ja podeu imaginar que això m’agradava. Ens punxàvem cada dia, jo el provocava i ell intentava picar-me amb el bastó. Val a dir que tenia punteria, però un servidor calculava la distància necessària perquè no hi arribés.
En morir, un escolà de quan jo era Prefecte em va escriure recordant que l’anomenaven entre ells el “Pare Cacauet” per motius que podeu deduir. Una vegada li vaig dir: “saps com et diuen els escolans?”. “Com?”, amb un somriure. “El Pare Cacauet”. I no se li va acudir res més, al cap d’uns dies, que donar-me una bossa plena de cacauets per als escolans.
Al final de l’estudi del vespre, vaig dir als escolans que li havia dit al “Pare Cacauet” que l’anomenaven així. No s’ho podien creure. “L’hi has dit??!!!”. I encara van al·lucinar més quan vaig treure la bossa plena de cacauets de part d’ell, que es va acabar ràpid. Aleshores van tenir l’acudit que a partir d’aquell moment li dirien el “Pare PlayStation”, a veure si queia una PlayStation.
Només recordo una vegada que es va posar especialment seriós amb mi. Va ser quan va saber que volia anar a l’Àfrica. Ell coneixia aquest món a través d’uns nebots seus que havien estat uns anys a Rwanda per tasques sanitàries. Em va encoratjar en aquesta tasca.
Pere Damià, descansa en Pau. I que es preparin al Cel si hi arribes amb el bastó. Espero que allà puguis menjar xocolata desfeta cada dia.
Informació mèdica: en els comentaris.
Aquesta setmana he visitat el cirurgià, i ha trobat que he millorat força però que encara en tinc per bastants dies. Tindré la propera visita el dia 29, i potser aleshores ja planifico tornar a Tororo. Cada dia milloro una mica. Gràcies pel vostre interès i pregàries.
ResponEliminaEns alegrem molt Sergi que mica en mica et trobis millor. Molts ànims i una abraçada des de Sant Vicenç dels Horts (aquest cap de setmana celebrem la Festa Major en honor a Sant Vicenç màrtir).
EliminaMolt bé Sergi! Pensar en el retorn a Tororo és esperançador per tots!!!
EliminaPuc confirmar, de primera mà, el renom que els escolans li van posar al P.Pere Damià. No sabia que era de la broma; crec que és bo que en una comunitat hi hagi alguna o algunes persones que posin un toc d'humor en les tasques del dia a dia. Al final la feina és la mateixa però amb una mica d'humor la càrrega no és tant feixuga. Preguem per ell i per tantes persones bones que ens han precedit, són un exemple per nosaltres seguir el bon exemple que ens van deixar.
ResponEliminaÉs molt bonic el teu homenatge al germà Damià. Em porta les llàgrimes als ulls.
ResponEliminaTot i que el veia al cor, molt sovint al càrrec dels comandaments dels micros, mai hauria pensat amb la seua tendència a la broma. Més que un record ha estat un homenatge a un germà de la comunitat.
ResponEliminaEl meu record del G.Pere Damià ,és de petites xarrades a la porteria del monestir i si vaig conèixer el seu sentit del humor ,alguna vegada que em preguntava aquí anava a veure ....
ResponEliminaBoniques paraules Sergi D,Assís !!!
Molt bonica la teva explicació en record del G. Pere Damià. Llegint la ja es va veient que la teva salut evoluciona cap a be, cosa que es confirma després en la nota concreta sobre la salut. Tot positiu, donem gràcies a Déu.
ResponEliminaMolt bpnic el que expliques, Sergi!!! Jo no el vaig conèixer directament tret de veure'l per Montserrat alguna vegada. Que descansi en pau...
ResponEliminaL' HUMOR BÓ:
ResponEliminaQuan el descubreixes en la familia, els amics, etc.etc.,
ho hem d' agraïr.
Es com un regal de Déu !!
En el fons, aquestes persones, si l ' humor és "POLIT",
no és altre cosa que la manifestació de grans virtut,
entre elles " El terme mitjà" de tota relació humana..
El seu trobament, ens il.lumina la vida, encara que sigui per poca estona, i tot i sabent que no és veritat,
ens ajuden a tenir la sensació, de que tot el mon, està en ordre i pau !!
I, parlant de CACAHUETS .
Aquestes lleguminoses, són portadores de grans
propietats nutricionals.
No les hem de menystenir mai !!
Tot reflexionant sobre el BON HUMOR,
he recordat el següent moment:
Quan el Diumenge, sortim de Laudes, entrem menjador de l' Hostetgeria, i ens trobem, aquella XOCOLATA CALENTA, per celebrar LA RESURRECCIÓ DEL SENYOR, , les cares i expressions, de tots nosaltres, SÓN DE MOLT BON HUMOR. GRÀCIES !!
Desitjo de tot cor, que la teva bona recuperació continui !!
Que bé tenir bones notícies de la teva evolució! Imagino al G. Pere Damià com algú molt entranyable i m'has fet riure molt amb la sortida dels escolans de canviar el sobrenom per Pare Playstation. que descansi en pau.
ResponEliminaMoltes gracies pel record al Pere Demia, soc un nebot seu, Eduard (no el l’Africa) i he rigut molt amb l’anecdota dels cacahuets. A mi personalment hem feia la guitza amb el Barça, i jo sempre que parlava amb ell li demanava que poses una espelma perque el Barça guanyes!!!!. En guardo molts molts records d’ell, i tots bons!!!. Descansi en Pau!!
ResponEliminaMoltes gràcies per tots els vostres comentaris, en especial el del seu nebot Eduard!
ResponElimina