És molt probable que ja hàgiu vist aquest vídeo, però em sembla que val la pena fer-ne difusió. Es tracta d’una entrevista a Francesc Torralba a partir de l’experiència de perdre un fill de manera sobtada aquest estiu passat.
Francesc Torralba sempre és interessant de llegir o d’escoltar, però en aquest cas el valor testimonial del que explica és altíssim. I penso que ens fa bé a tots, perquè aporta elements de reflexió a partir de la seva experiència.
Francesc, un gran hombre, un gran cristiano y un gran transmisor de valores; doy gracias a Dios de haberlo conocido
ResponEliminaSegurament deu fer uns 30 anys que va ser professor meu, no ens van arribar a conèixer, era una aula magna d'aquelles difícil de veure-hi res.
ResponEliminaMolt interessant l'entrevista sobretot pel testimoni que reflecteix!!!
Moltes gràcies Sergi per fer-nos-ho arribar!!!
A casa ho vam veure quan es va emetre dissabte passat dia 6 al vespre. No és gaire habitual que un intel·lectual, que ja havia escrit i reflexionat sobre el dol, es trobi que "a posteriori" la vida li faci passar per l'experiència d'una forma tan sobtada i crua. Moments de televisió plens de sentit en una emissora pública, que a vegades pot ser que siguin menys freqüents del que desitjaríem.
ResponEliminaConec la familia Torralba, i la familia Rosselló,
ResponEliminade tota la vida.
Tots som fills d' un "petit poblet",
en mig d' una gran ciutat.
Del Dr. Francesc Torralba, solament en puc dir una cosa:
Es una persona i un Dr. Universitari, honest.
El meu record, de les seves classes.
1. Puntualitat el màxim.
2. A la pissarra, l' esquema de la classe que anava
a desenrotllar.
3. El tema, exposat amb tota claretat.
4. Un gran silénci per part dels alumnes que
que escoltavem amb atenció, amb interes...
5. Una gran facilitat de paraula, i una exposició d' idees
ordenades i relacionades les unes amb les altres .
Tot aixó denota , per part del Dr. Torralba, una gran consciencia , en l ' etapa d' estudiant, i una gran professionalutst i honestedat, en la seva actuak etapa de Doctor Universitari
Moltes cràcies Dr. Torralba !!
Recordo amb molt afecte al seu pare, la seva mare Montserrat, el petit Albert , al Lys ...
Anys marevellisos !!
La " generació dels seus pares" varen ser els nostres
catequistes, junt amb tots aquells conciliaris,
inosaltres, voltant pel mig, entre ben petits,
i adolescents, amb unes grans ganes de fer les cose ben fetes...
Que Déu els tingui al cel, junt amb el seu fill.
Repetixo: Gracies per tot, ben especialment, pel seu testimoni.
Franscec Torralba sempre ha estat un pensador cristià molt lúcit i parla de temes transcendentals d'una manera clara o oberta. La mort del seu fill segur que l'ha marcat molt però enlloc de renunciar als valors li ha servit per profunditzar en la seva fe. Moltes gràcies per compartir-ho!
ResponEliminaVa ser una entrevista per no deixar indiferent a ningú.Com sempre Francesc Torralba, vaal la pena escoltar i llegir les seves reflexions.Gracies Sergi!!!!
ResponEliminaVaja seguir la notícia a l'estiu quan es van produir els fets. Em va colpir molt. Després en Francesc Torralba ha parlat en diferents mitjans. L'entrevista amb en R. Ustrell em va impressionar per la manera com exposava la seva vivència d'impotència total i posterior acceptació d'aquesta realitat tan dura. Admirable!!
ResponEliminaEn Francesc Torralba sempre es fa escoltar. Jo el vaig conèixer fa més de quaranta anys, quan ell feia primer de BUP (devia tenir 14 o 15 anys) i jo era professora seva, de català. Era un alumne brillantíssim, que prometia el que després ha estat una realitat. El recordo especialment d'un dia que alguns alumnes estaven molt esverats, i feien força cridòria. De cop, em vaig fixar en ell, assegut a primera fila i amb una expressió de desconcert, com si pensés "Què fan aquests energúmens?" Bé, la paraula "energúmens" és collita meva! No sé què pensava, ell, però sempre més he recordat aquell noiet de primera fila amb aquella mirada clara, amb ganes de seguir la classe mentre alguns dels seus companys feien el ximple.
ResponEliminaGràcies, Sergi, per haver-me donat l'oportunitat d'escoltar aquesta entrevista, que no havia seguit quan es va emetre.
Gràcies Sergi! No vaig veure l'entrevista en directe i me l'hagués perdut! És una entrevista fecunda de la qual se'n poden treu molts aprenentages. Però m'ha agradat quan ressalta que és molt difícil donar opinió d'una vivència en particular quan no s'ha viscut en primera persona (ell mateix ha "fet revisió" dels seus propis llibres!). I he pensat que sovint jutgem comportaments quan realment no som mereixedors de fer-ho.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina