Dimarts Sant vaig veure vàries trucades d'un monjo que em volia comunicar que "la meva cabra" era al monestir, i que anés a veure-la. Jo no entenia res. Resulta que, al final de la Missa Crismal, la parròquia encarregada d'animar-la aquest any va decidir regalar una alba a cada prevere de l'arxidiòcesi. Cada família d'aquella parròquia tenia assignada un prevere de la diòcesi (al qual molt probablement no coneixia). I algunes famílies van decidir afegir-hi un regal més especial: una gallina, o gall dindi, alguna cabra i fins una vaca! I vaig ser dels afortunats.
Vaig demanar al sotsprior si podria regalar aquella cabra al cor de l'escola, perquè aquest primer trimestre han estat assajant molt i posant-hi esforç. I em va dir que sí. Com que un monjo la va valorar molt bé perquè és femella i de bona raça, la vam canviar per una altra de la mateixa mida.
La vam fer entrar a la capella al final de la Missa del dia de Pasqua. I en trobar-se davant dels alumnes, es devia estressar i va fer-ho tot allà davant de tots. Rialles generals (crec que sobretot veient la meva reacció de sorpresa).
Els del cor van estar contentíssims, i avui l'han matat (és ben bé que són rurals, jo seria incapaç!) i se l'han menjat. M'ha agradat molt l'ambient que hi havia al cobert de les vaques, on han cuinat, posat música i compartit el dia sencer.
Al vespre me n'han portat al monestir perquè en mengés. I he estat molt content de saber que ha estat un dia tan reeixit.
PD: Vaig trucar la família que me l'havia regalat, i vam quedar que un dia més endavant els visitaria (la seva parròquia és de força lluny).
Per cert, en Pere i la Marga s'han fet molt amics. Estan junts i s'avenen molt.
Pare Sergi:
ResponEliminaAra mateix, t' he enviat el meu comentari,
peró, de cop , ha desaparegut de la pantalla.
no tinc ni idea si l' has rebut.
Per aquesta vegada, donem - ho per fet.
Bona nit, feliç descans, i fins a la propera comunicació !
Divertit, Sergi!!! Ara ja et podrem dir que estàs com una cabra! jejejeje...
ResponEliminaSí a mi també em sembla terrible això de matar-la i menjar-la immediatament! No sé potser som massa urbanitas, però és que jo no capaç de menjar ni conill i de carn en general ben poca...
Que res, que bon profit!!!!
Aaaa i que guapos el Pere i la Marga!!!
ResponEliminaSergi, un bonic i sorprenent regal.l
ResponEliminaLa llastima que el seu fi,fos tant ràpid i a la caçola.Tant bonica i ......bé que em surt el meu fons animalista .
Bo. Els costums es tenen de respectar,però....
Una abraçada
De tant en tant va bé un toc d'humor a la vida. No tot han de ser pensaments profunds. El tema de la cabra que porta el teu nom fa gràcia; és divertit. Una abraçada!
ResponEliminaPare Sergi d' Assis, bon vespre:
ResponEliminaA veure si avui, tot vetllant un malalt, que per cert, di tot va bé, ja em quden pocs dies,
tinc una mica mes de sort, que ahir i et puc escriure.
Quan ahir, vaig veure aquesta cabra , tant blanca i polida, amb el teu nom, vaig recordar-me instantàneament, dels remats, que fa pocs mesos,
posavem al Pessebre, que hem tornat a guardar, amb tota dignitat, davant ðrls nens petits de la familis, fins el proper Nadal, di Déu vol.
La vida d' aquesta cabra , que han sacrificat, ha servit per alimentar les veus, dels integrants del Cor de
l ' Escola !!
Si ho pensem així, no és tant trist !!
Una cosa m' ha cridat l ' atenció:
Quina edat tenen els alumnes , que varen presenciar
" l ' estres" de la pobre cabre?
.
És innimaginable, aquesta reacció dels alumnes, en una Missa de Pasqua, en una església o capella,
a Europa.
La meva pregunta:
Si són nois joves, és a dir, adults, com funciona,
L' educació de les " bones maneres" ?
Els eduquen , ja de petits, encara que sigui dins dels seus codis, o bé, es un aspecte de la formació
totalment descuidat ?
Si és així, valdria la pena de donarlos hi unes normes
de poludesa, tot respectant naturalment els seus costums ?
Com funciona tot aixó, pel Continent Afticà ?
Salutacions !!
BONA DIADA DE SANT JORDI !!
ResponEliminaT' encomenem Catalunya...
La seve gent,
La seva Llengua,
La seva cultura....
Que divertit Sergi!!! El Pere i la Marga preciosos!!!!
ResponEliminaMoltes gràcies a tots pels vostres comentaris! Pilar, no entenc massa bé la teva pregunta sobre els alumnes, però et puc assegurar que el context aquí és absolutament diferent del d'Europa.
ResponEliminaGracies Sergi :
ResponEliminaD' aquí una estona, te la tornaré a formular.
Fins a no trigar !!
El que volia dir és aixo :
ResponEliminaComprenc que el context, és diferent.
Comprendria també, que si els alumnes, eren nens petits, els fes riure la " situació " de la pobre cabre estresada.
Peró el que em sorpren, és que ,
si els alumnes són nois grans,
en una missa de Pasqua, es posin a riure
per la reacció de la cabra, en lloc de dissimular, i retirar la pobre cabre, que es tranquilitzi.
Aixó, es el que vull dir.
Aquesta, reacció dels alumnes, dins de la missa
es pot educar, o bé, "es dóna per bona" ?
Gràcies !!
Hola Pilar, gràcies per explicar-te amb més detall. La veritat és que per respondre això necessitaria un espai llarg. D'una banda, els joves són molt diferents dels europeus: en alguns aspectes amb reaccions més ingènues (que a ulls occidentals podrien semblar més infantils), però sovint amb unes motxilles carregades de ferides i de males experiències i també de molta responsabilitat que s'ha posat a les seves espatlles. I d'altra banda, les Misses a l'escola són també un moment de trobada de tots: hi ha homilies en les quals a vegades faig participar d'alguna manera els alumnes, i al final de la celebració és un moment amb diferents parlaments per part de diverses persones de l'escola. És una celebració religiosa, però també un moment de trobada comunitària al final.
EliminaPare Sergi :
ResponEliminaGracies per la teva explicació.
Del Continent Africà, en sabem moltes tragedies, com la que ens expliques avui, amb data: dijous, 25 d' Abril de 2024.
Peró, realment com és l ' Africa?
Per exemple, com són els africans de "classe mitja"
com són els seus Bisbes, Religiosos, Mestres, Professirs, Metges...encara que de tota squesta classe n' hi hagin molt pocs ?
De tant en tant, els hi pregunto a la meva familia Burkinabesa, i no acaven d' explicar-m'ho amb claretat !!
Per aixó, si per part teva un dia en pots parlar-ne,
jo, en concret t' ho agraire.
Es una ocasió, per CONEIXER L ' ANTROPOLOGIA SOCIAL AFRICANA, tal com tu la vius i la veus.
Llavors tindrem una visió més amplia d' Africa.
Salutacions, i bon descans a tota la Comunitat