L’Emmanuel té 12 anys. Des dels 6 anys, ajuda la mare a la botigueta de roba que tenen al mercat vell de Tororo. I des dels 8 de tant en tant es queda sol a càrrec de la botiga, per exemple quan la mare ha d’anar a comprar gènere lluny o per altres raons.
Ens vam conèixer perquè em calia comprar alguna peça de roba. En arribar a la seva parada, ell no tenia allò que buscava. Però em va portar fins una altra parada per si allà sí que ho trobava. Evidentment, si hagués estat el cas, li haurien donat una propina per portar-los un client. És un noi molt espavilat per als negocis. Des d’aleshores, quan solc necessitar alguna cosa vaig allà, perquè si no ho tenen m’ho aconsegueixen d’altres llocs.
Ara ha acabat 1r de Secundària i els estudis li van bé (a la botiga només hi treballa durant les vacances). Diu que voldria estudiar arquitectura, però quan li he preguntat amb més detall el que en realitat vol fer és disseny d’interiors (ell no sabia com dir-ho).
A casa són molt pobres. Ell no té ni habitació, dorm amb el seu germà a la saleta on mengen posant-hi un matalàs al vespre. La mare està separada, i el pare ajuda només una mica a pagar l’educació dels fills. Ell sap que la mare pateix molt pel tema econòmic, tinc la impressió que la mare s’hi recolza no només per la feina sinó també a nivell emocional: és el fill gran.
Ell ni de lluny no es planteja demanar temps per jugar o per fer altres coses. Està content de poder ajudar la mare des de les 7 del matí fins que tanquen la botiga. M’impressiona el seu compromís, essent tan jove.
Hem començat un microcrèdit amb la mare, realment micro: 70 euros perquè pogués comprar una mica més de gènere abans de Nadal. Ho estan tornant molt bé. I hem quedat que, cada cop que n’acabin de pagar un, en podrem obtenir un de més gran. Vull minimitzar riscos, sobretot perquè en el futur m’agradaria fer possible que estudiï “arquitectura” amb el programa de microcrèdits.
L’Emmanuel, amb només 12 anys, és un testimoni de compromís i d’alegria en el compromís.
Hi ha molts altres Emmanuels, lluny i a prop. Persones que, amb la seva manera de fer, són un suport i una presència excepcional per aquells que els envolten. A imitació d’aquell Emmanuel nascut fa més de 2.000 anys.
Bon Nadal a tots!!!
Quines histories tant boniques que expliques. Gracies i bon Nadal
ResponEliminaTotes aquests fets que expliques, quan fan referencia als nens m’emocionen i al mateix temps tinc molt de coratge que a nens que no tenen culpa de res, la seva vida no pugui ser com la de tant nens que no els manca lo més necessari..
ResponEliminaLa teva feina, Sergi, te un valor incalculable, sempre et tinc presen en les meves pregàries.
Que tingueu tots un Bon Nadal, que la vinguda de Déu al món porti la pau i la justícia per tothom.
Bon dia. No sé si us heu plantejat fer apadrinaments amb els estudiants. Podria ser com una beca. Jo crec que hi haurian persones interessades. No sé si és molt complicat gestionar- ho. De moment deixo aquí la idea .BON NADAL
ResponEliminaHola Isabel! Hem preferit centrar-nos en els microcrèdits, com una manera d'empoderar les famílies perquè elles mateixes aconsegueixin allò que els cal. Només hi ha un cas en el qual se li paga l'escola (com veuràs, molt especial), està explicat aquí: http://fontdegreccio.blogspot.com/2022/06/els-primers-repetidors.html
EliminaNo sé si en el futur també pagarem l'escola de gent. De moment, ens ha semblat millor fer-ho així.
D´acord Sergi. Vosaltres coneixeu millor la problematica d´aquí. I com enfocar-ho.
EliminaPer cert...només son els nens que estudien ? I les nenes ???
ResponEliminaCrec que a vegades he parlat de la situació de la dona en general. No ho tenen fàcil. Les nenes també estudien, però sigui per embarassos prematurs o perquè a casa no s'hi dóna prioritat, solen no arribar tan lluny en els estudis. Però tinc l'esperança que, de mica en mica, això anirà canviant. Ara, a l'escola, ja tenim un bon grup de noies (algunes estudiant per lampista o electricista).
EliminaPoc a poc esperem que millori.
EliminaEm recordes tots els infants de la Revolució Industrial,
ResponEliminaque a partir dels cinc i sis anys,
treballaven hores i més hores,
amb aquelles condicions tant inhumanes,
mentres les ciutats, s ' haven engalanant
d' aquelles construccions Modernistes
tant ampuloses i exagerades !!
Sant Nadal a tots !!
Dolors salellas
EliminaBon dia Sergi.
Admiro la seva generositat.
Que l' avinguga de Jesús ens porti pau, justicia i e.sperança , en aquest Nadal i sempre.
És trist, evidentment, que un nen de 12 anys hagi de suportar aquesta càrrega però per una altra banda, quina riquesa personal i es diu Emmanuel, no és casualitat. BON NADAL.
ResponEliminaBon Nadal, Sergi! I gràcies pel que fas, i per explicar-ho tan bé. En la foto de fa uns dies en què es veuen uns estudiants a classe, no hi veia cap noia, però dius que sí, que algunes noies estudien. Ja sé que els condicionants culturals i les tradicions locals pesen molt, i de tant que pesen són difícils de moure, però m'alegra saber que hi ha noies que estudien, per iniciativa pròpia o animades per la família.
ResponEliminaUn altre exemple d'esforç i superació d'aquesta gent i una evidència que aquí no valorem "tot" el que tenim. Els nostres fills poden estudiar gairebé (sempre hi ha excepcions) tot el que es proposen: sigui per recursos propis o demanant beques. Mentres que en països com Uganda el tema és molt més complicat. Gràcies Sergi per compartir aquestes històries de realitat pura. Bon Nadal!!
ResponEliminaGràcies pel teu testimoni, Sergi. Fa temps que et segueixo però no havia fet mai cap comentari. M'impressionen molt les teves vivències en aquest indret d'Àfrica tan diferent de la realitat de Montserrat. Espero que t'hagis recuperat ben bé de salut i aprofito per desitjar-te un Bon Nadal! 🌠💚
ResponEliminaAquesta és una d'aquelles entrades que esgarrifa! Vivim la generació i el món de l'abundància i encara ens queixem. L'Emmanuel de tots arriba demà a la nit, desitjo que ho puguem celebrar arreu com a cristians i que veiem en Ell el guaridor del patiment de tantes persones!!!
ResponEliminaMolt bon Nadal!!!
Moltes gràcies, Sergi!!!
Sergi tu ets el que coneixes la situació de primerpa mà
ResponEliminaPenso que primer cal responsabilitzar a les persones i després una vegada hagi madurat aquesta responsabilitat tu creus que és podrien constituir petites cooperatives?
Sergi Bon Nadal per tu i per totes les persones que estimes I t'estimen
Una història molt bonica .Aquesta gent són un exemple de superació ja que amb poc són feliços. Gràcies per al teu testimoni. Molt Bon Nadal i que l'any vinent ens porti mes Pau a tot al mont. Una abraçada molt gran . Cuida't
ResponEliminaGràcies per apropar-nos l'Emmanuel. Les seves il.lusions són el Nadal de l'Esperança.
ResponEliminaPau i Benaurança per a tots!
Bon Nadal! Déu es amb nosaltres
ResponEliminaBon Nadal a tots.
ResponEliminaI gràcies Sergi per fer-nos tocar la realitat a cada vivència compartida amb nosaltres.
Bon Nadal i gràcies per ser on ets i per fer el que fas.
Per emocionar-nos i per fer-nos aflorir els sentiments mes humans.
Una abraçada a tots. 😘
I Bon Nadal per si no us ho he dit 😘
Mirem l'Emmanuel i adorem-lo, però mirem-lo també com el millor exemple de vida i emmirallem-nos-hi! Perquè ell no reclama cap adoració, sino que compartim la seva acció envers els altres. Esforcem-nos doncs perquè tots els petits Emmanuels que portem dins trobin l'estímul de créixer en el compromís. Oportunitats no ens en falten. Només cal mirar i actuar des del cor.
ResponEliminaAvui és Nadal. Bon Nadal a tots!
https://www.youtube.com/watch?v=g0hPJ5EYxAo
ResponEliminahttps://www.youtube.com/watch?v=mt_xfOutfSQ
L'Emmanuel i en Martí van neixer el mateix any pero en dos indrets del mon diferent que ha marcat 2 itineraris tambe diferents.
ResponEliminaL'Emmanuel ha treballat per ajudar la família, no te res en propietat, ha de pensar amb els altres abans que per si mateix i allò que vol estudiar te molts d'esculls perquè es pugui fer realitat. En Martí no ha treballat mai, te moltes més coses de les que necessita, tots mirem per ell i segurament podrà estudiar allò q voldrà ser.
Els dos viuen en un mateix mon, en una mateixa epoca i tenen unes mares que se'ls estimem molt. Pero si penso en la Bona nova del Nadal, crec q Jesus esta mes aprop de l'Emmanuel que d'en Martí. I que és el nostre deure, des d'allà a on haguem nascut escurçar aquestes diferències, i que l'Emmanuel i en Martí puguin compartir un món més just.
Com a mare, es un dels meus grans reptes, que en Martí pugui conèixer molts d'Emmanuels per aprendre d'ells, compartir i estar així, mes a prop de Jesús.
Bon Nadal Sergi! Gracies per fer-nos conèixer a l'Emmanuel i tantes altres històries que ens sacsegen i ens interpelen a ser millors persones!
Moltes gràcies pels vostres comentaris! M'ha encantat aquest darrer de la Cristina. Moltes gràcies a tots
ResponElimina