El mes d'agost de l'any 258, seguint l'ordre de persecució dels cristians per part de l'emperador Valerià, va ser assassinat el Papa Sixt II. I diuen que aleshores el Prefecte de Roma va demanar al diaca Llorenç que li aplegués tots els tresors de l'Església. I després de repartir tots els béns materials als pobres, al cap de tres dies es va presentar davant el Prefecte acompanyat d'un munt de pobres i li digué: "Aquí tens el tresor de l'Església". Lògicament el van matar.
Aquesta frase no és un acudit, és molt profunda i ens hauria d'interpel·lar. Crec que algunes crítiques que es fan a l'Església no són massa raonades o fonamentades. Però aquesta frase de Sant Llorenç ens hauria de sotraguejar. On tenim el tresor com a Església? I hauríem de recordar que Ell es fa sempre present en els pobres. I que això té conseqüències en la nostra manera de viure com a Església. Tot el que sigui contrari a això, sobra.
És clar que els rics també mereixen atenció i cura. Però quan, amb aquesta excusa, l'Església s'ha aliat amb els rics i els poderosos, l'Evangeli de la radicalitat ha quedat en segon terme. Certament que fora de l'Església també podem trobar actituds ambigües o poc solidàries. Però els cristians no tenim excusa, perquè seguim Jesús. Això em fa respecte, i fins m'incomoda. Però també m'estimula a intentar millorar.
Foto: Sant Llorenç distribuint els béns de l'Església entre els pobres, quadre de Bernardo Strozzi (s.XVII).
Efectivament, crec que l'Església dona més bona imatge quan està al costat del pobres, desvalguts i marginats de la societat sigui aquí o arreu del món. I no només és un tema d'imatge sinó també de principis. Jesús va ser el primer en estar al costat del infants, dels pobres, de les viudes, dels malalts, dels marginats de la societat, ... En fi, hauríem (l'Església i nosaltres mateixos) de fer el mateix que el Mestre.
ResponEliminaA l'església sempre sentim parlar dels pobres i d'una "església serventa i pobre", però és difícil de veure-ho viscut en concret.... Per sort, hi ha gent (com tu) que ho viu i són com un far per a nosaltres.
ResponEliminaCrec que m'equivocaria si pensés que ja ho visc prou. No n'hi ha mai prou
EliminaNosaltres vivim sota Sant Llorenç i tenim molt present el seu martiri. Sempre m'ha horroritzat pobre home rostint-se a les brases demanant que li donessin la volta!
ResponEliminaI sí, com a cristians no podem girar la cara als pobres. Tu n'ets un molt bon exemple, que no n'és prou el que fas? Segur, però almenys en el món on vius estàs millorant la vida de les persones. Tant de bo, cadascú en el nostre petit món fóssim capaços de tenir iniciatives solidàries per ajudar la gent més desfavorida.
Moltes gràcies, Sergi, per continuar tocant-nos les consciències!!!
He rebut un comentari sense nom. Si m'envies el nom, aleshores el publicaré.
ResponEliminaSi mirem als pobres com el llegat que Jesús ens deixà ''de pobres sempre en tindreu" ho diu als seus deixebles i a tots els que el segueixen. Sort en tenim dels que amb el seu testimoni continueu amb fidelitat el seu exemple.
ResponEliminaBon Nadal a totes i tots, que sigui ple d'amor i bondat.
Fina Múrria.
Gràcies pels vostres comentaris
ResponEliminaActualment a l, Esglèsia hi veig dues maneres de fer que trobo contradictòries. D,una banda hi trobem alguns bisbes, capellans, mitjans de comunicació, etc més preocupats per estar més aprop de rics i poderosos i d,altra banda capellans de barris senzills, entitats i persones com tú que viuen per ajudar els més necessitats.
ResponEliminaSort en tenim de l,exemple que doneu i que ens fa pensar en el que és important.
Moltes gràcies per el vostre exemple.
Bon Nadal a tothom.