Em va agradar molt descobrir, en la meva visita de fa mesos a la seu de la congregació benedictina de Sankt Ottilien, una obra d’art en fusta a l’entrada de l’edifici. És un pessebre fet segurament a Tanzània, el teniu en la imatge.
El nen Jesús què us evoca? Jo veig clarament que està en la mateixa posició que el Crucificat. I això, lluny de ser casualitat, té una gran profunditat teològica. Si analitzem els Evangelis de la infància, veurem que Jesús neix en la marginació. No té lloc ni per dormir, ni casa, ha de néixer entre animals. Després haurà de fugir exiliat perquè no el matin. I en aquesta realitat, hi ha Vida en majúscules.
La mort no serà gaire diferent: mor quasi sol, abandonat pels seus amics i seguidors, crucificat vergonyosament com un delinqüent més. Però aquesta donació sense límits desembocarà en Vida en abundància.
Neix marginat, i mor marginat. Però en aquesta marginació, en el naixement hi canten els àngels i en el final l’Amor és més fort que la mort.
Els estudiosos ens fan adonar que els textos de la infància van ser escrits tenint com a referència en bona part la manera com havia mort. I d’alguna manera van projectar aquesta realitat en el seu naixement i primers anys.
Per tant, aquí se’ns hi vol dir alguna cosa important. On trobar Jesús? Aquesta representació africana d’alguna manera ens està dient que estem parlant sempre d’un mateix misteri. Bona continuació de la festa de Nadal!
Bon Nadal Sergi! Doncs sí, segurament podem veure força elements comuns entre el naixement de Jesús (Nadal) i la seva mort (Divendres Sant). Apart dels que menciones tu, m'agradaria també mencionar la presència de Maria. Ella va estar al costat de Jesús quan va néixer i també va estar al peu de la creu. En el naixement, Maria amanyagava l'infant i segur que el consolava quan tenia gana. A la creu va ser Maria qui va plorar i el mateix Jesús la va consolar. Moltes gràcies per aquesta reflexió Sergi!
ResponEliminaPreciós aquest Naixement, Sergi!!!
ResponEliminaEn la nostra imatgeria del pessebre és molt habitual la presència de la mort de Jesús des del seu naixement, l'art tenia una funció pedagògica i per tant per explicar la seva prència al món necessita d'una gran profunditat teològica també, com ja dius tu.
M'agrada molt quan parles de l'art figuratiu perquè, com sempre, hi dones una expressió intensa i deferent del que és habitual.
Moltes gràcies, Sergi, i molt bona continuació del Nadal també!!!
Moltes gràcies Sergi per tot el que estàs fent.
ResponEliminaBonic és aquest Naixement i que t'acompanyin sempre els goigs del Nadal
El que jo trobo molt bonic i simbòlic d'aquest pessebre és que els braços de Maria i de Josep envolten el Nen Jesús com dos sentinelles, i ho fan tots dos, perquè què són la mare i el pare sinó el bressol de veritat d'un infant? Bon Nadal!
ResponEliminaSi seguim la Litúrgia , es veu molt bé,
ResponEliminaque menjadora i creu, van molt units.
Les tres Misses del dia de Nadal, tot es Joia , Llum...
L ' endemà Sant Esteve, Missa de MARTIRS !!
Amb aixó, ja està tot dit.
Una salutació !!
Gràcies per aquesta reflexió Sergi. A mi m'agrada molt d'aquesta obra d'art, d'aquest pessebre, l'expressió de tendresa, d'amor de Josep i Maria, com l'embolcallen els dos.
ResponEliminaGràcies per donar-nos tant per veure i pensar. És increïble com l'alegria i el sofriment van tan sovint de la mà. Però, de fet, el que ho canvia tot és la compassió i l'amor
ResponEliminaI tant, si llegim els textos de la Liturgia d' avui,
ResponEliminaveurem el sofriment d' aquelles families i nens...
Com pot ser que sobre aquells fets,
despres, la tradició popular,
n' ' ha fet tot un dia d' enrredades i " INOCENTADES".?
SI aquells fets, els haguessim vist pels mitjans
de comunicació, ens haguessim quedat horroritzats,
peró , encara avui , es permeten aquestes bromes
sobre fets , que els infants , en varen ser les vistimes.
QUE ESPERA, L' ORGANITZACIO DELS
"DRETS DE L ' INFANT" , per anul.lar aquesta festa
popular ??
ELS HOMES ESTEM BEN CECS !!
Permeteu-me un comentari. Sobre l'orígen de les innocentades hi ha una hipòtesi bíblica que podria tenir relació amb les enganyifes que els pares que vivien a Betlem es van haver d’enginyar davant dels soldats d’Herodes quan aquests anaven a les cases en la recerca dels infants. Ho explico en el meu llibre "Festes i Tradicions catalanes" (Segell L'Arca, ed. Redbook).
EliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris, complementant què us ha suggerit aquesta obra d'art. M'ha fet gràcia que hi ha un comentari des de Sils, el poble de la meva mare!
ResponEliminaM'ha encantat el teu comentari sobre el pessebre africà..!!
ResponEliminaSergi d'Assis, segueixo amb un altre comentari. He estat fullejant una mica el teu blog i algunes de les teves entrades, i he descobert que estàs ubicat a Tororo, al cor d'Africa, a Uganda. He intentat esbrinar una mica més i veig que o be estàs integrat en aquesta comunitat benedictina: congregació benedictina de Sankt Ottilien, que tu mateix cites..., o potser estàs en alguna altre comunitat més petita. M'agradaria que m'ho comentesis.. i en tot cas, et felicito per la teva feina i per la teva valentia fent aquesta tasca tant lluny de Montserrat, on jo mateix vaig estar 8 anys fent de monjo (del 1963 al 1971). Allà era en Manel Sorrosal. Una abraçada
ResponElimina