.jpg)
Cada any per aquestes dates molts em pregunten: "com és el Nadal a Uganda?". I responc com la gent intenta celebrar-lo amb reunions familiars, àpats abundosos (els qui poden, és clar) i una peça de vestir nova (també els qui poden). I assistint a alguna cerimònia religiosa, molts d'ells.
Personalment no m'és massa fàcil, tot i que cada cop m'hi adapto més. Ja sé que bona part del que diré no és l'essencial del Nadal, òbviament, i també he parlat a vegades del significat profund que té per a mi.
Però se'm fa estrany celebrar-lo sense tot aquell embolcall de coses que a molts els sobra a Occident, i en canvi a mi m'agrada: llums de colors als carrers, paradors ben guarnits, nadales catalanes, castellanes i angleses a tants llocs, el panettone, les figures del pessebre de casa que col·locava cada any amb tanta il·lusió, els arbres de Nadal amb boles o paquetets, aquell regalet que trobàvem al plat el dia de Nadal a "La Granja" i els tips de riure que ens fèiem en aquell dinar amb els tiets i cosins, el torró de cafè de Blanxart que mai no hi faltava, i el de Xixona, i els cants tan inspirats de la Missa del Gall de Montserrat, i la xocolata desfeta després de la Missa del Gall, i els pastorets i pessebres vivents i cagatió i els Reis...
El que més m'ajuda a viure el Nadal és la litúrgia, que al cap i a la fi és el més important. Els textos d'aquest temps, tan apropiats! Però l'embolcall del Nadal aquí és quasi inexistent, i a mi sí que m'agradava.
Que tingueu tots un molt bon inici d'any! (Abans que m'ho pregunteu, ja us puc dir que el passaré dormint)
Foto: un dels pocs recordatoris de Nadal és el pessebre que fan les monges al Convent.
Molt bon any nou Sergi!!!
ResponEliminaDes de Catalunya et desitjem que aquest any pugui seguir ajudant a la gent que ho necessita!
Una abraçada
T' escric finalitzada la Missa de Montserrat ,
ResponEliminai en mig d ' una gran tronada pels carrers del
meu barri.
Jo, també tinc molt bon record dels meus Nadals.
La preparació i catequesi per part del Conciliari
del meu colegi de les Vedrunes, a partir de l ' Advent...
La Fira de Santa Llucia...
Fer el Pessebre, de quasi quatre metres...
La Missa del Gall, amb les Matines en llatí,
i tots els nens i les seves families, aguantant en ferm,
I sense entendre res !!
EL Dinar de Nadal...
Dir el vers....
Anar a l ' Assiació de Pessebristes, a visitar tots els seus Pessebres, a quin més bonic !!
Per Sant Esteve : Missa de Martirs !!, era un gran xoc !!
peró, ajudava a formar-te en la realitat.
A la tarda peró, tothom ens retrobaven per veure
"L' Estel de Natzaret " , al Cercle Católic.
Mentres els nens anavem mirant els aparadors de les jugateries, per anar concretant la " Carta dels Reis".
Fins arribar, a aquesta nit, en que arreglavem
amb tota solemnitat, el millor lloc de la casa
perque els Tres Reis , els seus Patges i camells,
poguessis descansar i prendre torró, neules..
I aigua i pa, pels camells !!
El dia de Reis , al matí, la cridoria dels infants de la finca, era espectacular!!
En tota l ' escala erem vint- i - sis nens !!
Aquelles Cartes, entregades als Reis de la Cavalcada,
Ara, era una realitat !!
Aquesta manera d' entendra i viure el Nadal,
sempre l ' hem anat transmeten.
Solament que des de fa molts anys,
la meva familia, o bé, jo mateixa, deixen encomanat
al Centre de Pastoral de Montserrat,
una Missa a nom de " Infants Familia "x".
És un regal que ells encara no entene, peró que
els hi fa tota la familia.
Penso que el gran secret de que les festes et deixin un bon record, és celebrar-les des de el Misteri
que t' ofereix la Litúrgia, tenir una mica de tot,
I no passar-se en res !!
Bon Any Nou, a tú, a la Comunitat, i a tots !!
Bon Any Sergi! Tot ajuda a viure el Nadal. Com bé dius l'emboncall (i tots els guarniments) no és l'essencial però ens ajuda a viure. Tenir un ambient amb tots els elements que has mencionat ens invita a celebrar el Nadal. No tenir aquest embolcall no és ni millor ni pitjor, simplement és diferent. Des d'aquí una forta abraçada i que acabis de passar unes bones festes amb la teva "família" d'Uganda. Salutacions!
ResponEliminaQue 2023 sigui un bon (millor) any per a tots
ResponEliminaMolt bon inici d'any a tu també, Sergi!!!
ResponEliminaA mi també m'agrada el Nadal com l'he viscut sempre, sóc incapaç d'maginar-me'l a l'estiu.
Un extensiu bon any nou a tots!!!
Molt bon Any, Sergi, que puguis seguir la teva tasca. Molt bon Any, també, a tots, que puguem continuar seguint al Sergi i ajudant-lo en les nostres limitades possibilitats des de la distancia.
ResponEliminaEs evident que les lluemetes i tot l'embolcall amb el que vestim el Nadal, no es el Nadal. Però desde la nostra posició -la part bonica del mon- es imposible diferenciar-los, potser tu tens un altre visió no ho desaprofitis, una abraçada i bon Any Nou.
ResponEliminaEls embolcalls dels objecte, de les coses, fan resplendir, fan resultar més valuós el valor de la cosa que embolcallen. Mirem si no l'estoig d'una joia, l'ampolleta del perfum. Nadal necessita aquest rebombori. El que cal és que sigui de bon gust. Els humans necessitem aquests estimuls. Sortint de la Missa de Gall, una nit estelada ens fa viure pregonament el misteri de l'amor de Déu, si hi ha pluja... cal que vigilem on posem els peus.
ResponEliminaUn saludable i pròsper 2023.
Mariàngels
Comparteixo 100%. Els estímuls ajuden a aprofundir en l'essencial. Gràcies!
EliminaA mi també m'agrada molt tot aquest embolcall que porta el Nadal! Afegiria: els canelons, les fires de Sta Llúcia, la cavalcada de Reis (encisadora!), l'encesa de llums o els més moderns mappings!. Tot hi té cabuda! Fins i tot els polèmics pessebres de la Plaça StJaume (quan es fan!) I dins tot aquest ambient, m'hi submergeixo tant, que quan tot passa, just després de Reis, apareix una melangia que tarda dies a desaparèixer... Així que segur que viure un Nadal sense tot això també em resultaria un xic descafeïnat. Sort que allò essencial ho trobaràs sempre, siguis on siguis. Molt Bon Any a tots!
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris i felicitacions d'any nou!
ResponElimina