No us puc parlar per experiència de què significa ser el fill gran d'una família, perquè jo soc el petit (i ben content!). Però sí que us puc compartir que m'ha sobtat com ho viuen aquí Uganda.
A tot arreu, també a les nostres latituds occidentals, sovint el germà gran sent una certa responsabilitat sobre els germans petits i a vegades se li poden assignar tasques en relació a ells.
Però aquí m'he trobat moltes vegades amb nens o joves que, essent els fills grans i amb l'absència de la figura paterna, exerceixen de pares en alguns aspectes. I això ho he vist també amb nens d'11 anys, 12, 14... que encara no tenen edat de ser pares.
El fet que no hi hagi el pare perquè els pares es van divorciar, o perquè el pare els va abandonar o es va morir, fa que recaigui una responsabilitat molt gran en el fill masculí més gran. Passa a ser l'home de la casa, i a voltes fa coses admirables.
Quan a vegades parles amb algun d'aquests nens o joves "fills grans - homes de la casa", t'adones del pes que porten a sobre i ensems de la gran fragilitat interior que viuen. Però no es poden permetre ser fràgils, han de fer el cor fort, ser emprenedors i tirar endavant.
Quines vides a vegades tan complexes!
Interessant Sergi!
ResponEliminaJo tampoc sóc la gran, així que tampoc ho he experimentat. Però sí que ho veig amb els meus fills, que potser sense adonar-me'n, tenen el rol cadascun del lloc que els toca, la gran és la gran i per tant l'assenyada i responsable, i la petita la de "viva la vida!!!" i els altres ho gestionen com els sembla millor...
Que res, que moltes gràcies per aquestes reflexions!!!
Jo sóc del club dels fills únics, i per tant a títol personal ben poca cosa hi puc dir. Ara bé, els nostres quatre fills ja són grans (la petita si Déu vol el proper gener complirà els 30 anys). En el nostre cas es compleix exactament el que diu la Marta. La filla gran és la responsable i més patidora de la família, ja fa anys que està casada i és mare de dues nenes. La filla petita en canvi és la personalització del que en anglès diuen "enjoying life". És encantadora de tracte, té una llista d'amics i coneguts de múltiples ambients que no se l'acaba mai, però amb 5 anys que porta treballant li costa molt estalviar tot i que com a professora d'un centre privat tampoc no té un gran sou. De dos casos concrets no em poden concloure una norma general, però m'ha agradat de compartir-vos-ho.
ResponEliminaJo també sóc del mateix club del Jordi,filla única i sempre amb el títol de ser mimada...que hi farem.Ah i el meu marit també era fill únic i puc dir que la nostra il.lusio era tenir dos O tres fills.Ens vàrem quedar amb
ResponEliminados xicots i puc ben dir que sempre el gran ha estat pendent del petit i encara ara que són dos quarentons,el petit tot i ser de caràcter més obert busca el que i com del seu germà gran .
Sobre la RESPONSABILITAT, en els nens i adolescents
ResponEliminadins de la familia, m' agradaria exposar uns matisos:
1. La RESPONSABILITAT, és una resposta que donem
amb els nostres actes, d 'na manera madura i lliure
a un compromís que hem adquirit
previ reflexió i analisi.
2. Si aixó, és així, no podem parlar
de RESPONSABILITAT , en nens , ni en pro feina
a adolescent perqué o bé no han iniciat aquesta etapa de la seva formació, o bé l ' estan iniciant.
3. Si ens situem en l ' ETAPA de 4 a 8 anys,
Podem parlar d' " ORDRES" o " ENCÀRRECS"
EX.: - Joan , durant aquesta setmana,
vigila que el gos, tingui l ' aigua neta
i el suficient menjar. etc...etc...
Es molt important que al final de setmana
tota la familia faci una revisió de com han anat
les " ORDRES" que s' han donat.
4. A partir del 10/ 12 anys, les " ORDRES"
s' han de convertir en " SERVEIS VOLUNTARIS ".
Es a dir: Fer una llista i que cada un ,
durant aquella setmana, entregant la seva LLIBERTAT,
solucionarà , una necesitat de la familia.
Ex. : Explicar i ajudar a fer els deures a un germà mes petit.
Al finalitzar la setmana , es revisarà
com han anat els seveis.
I, aquests SI QUE ÉS EL MOMENT DE PARLAR
DE " RESPONSABILITAT" PERQUE,
TAMBÉ HI HA HAGUT, LLIBERTAT
PER AGAFAR EL COMPROMIS.
5.Referent a la RESPONSABILITAT d' adolescents
que han de substituir a les fivures paternes,
crec que aquesta nova situació, depasa la Responsabilitat.
Penso que aixó, solament es fa per un infinit amor
als germans més petits.
Aquí, hi estan presents, els llaços de la sang,
I tota la história familiar que s' ha viscut fins aquell moment.
En aquest moment em ve a la memória ,
aquell documentals del finalitzar
la II GUERRA MUNDIAL, nens perduts,
pels carrers de les grans ciutats, no abandonaven
per res al germanet més petit.
A aquests adolescents que han ocupat
el lloc dels pares, adquireixen un gran agraïment.
prestigi moral, i record, dins de la familia,
que perdura eternament.
6. I, una última observació, si se' m permet.
Cal vigilar el temperament dels fill.
Hi ha germans grans, que ja de petits,
es mostren molt absorvents .
De la mateixa manera no trobo just de que a germans
que solament es porten dos anys de diferéncia, al gran se li recordi que ELL ES EL GRAN I HA DE DONAR BON EXEMPLE I SER RESPONSABLE .
FRANCAMENT, AIXÓ ES SER INJUST , si més nó,
per ignorància del coneixement de les característques que composen les etapes de la vida de l' infant
i de l' adolescent.
Aixó es el que crec i he observat.
Interessants aquestes experiències! Gràcies per compartir-les. I gràcies Pilar per les reflexions!
ResponEliminaGràcies a tú, a la teva comunitat i a totes les persones
ResponEliminaque formen aquest Blok, i que d' alguna manera,
si m' ho permets dir-ho, els considero con amics meus !!
Sap greu que aquests nens/nois no puguin gaudir de la seva infància i adolescència com ho poden fer els nostres fills i filles. Ja de ben petits els hi toca portar la motxilla de la responsabilitat i dels "petits" problemes familiar. Però per altra banda suposo que com a societat ja ho tenen assumit. Gràcies Sergi per compartir-ho.
ResponElimina