Amb la Sílvia ens coneixem de quan jo era hostatger a Montserrat i ella venia per fer el voluntariat a la Santa Cova. I per això em va fer molta il·lusió que poguessin venir ella i en Robert a Tororo! A més, ja fa temps que han col·laborat de diverses maneres amb els projectes que tirem endavant, i aquesta visita era una oportunitat de conèixer els projectes de primera mà. Han estat menys dies que l’habitual, però molt intensos!
Amb la seva sensibilitat exquisida, s’han acostat a moltes persones amb interès per les seves vides, les seves lluites i els seus somnis. Literalment, han estimat i s’han fet estimar. Ells van viure de manera especial la visita al poblat d’en Conard: vam dinar a casa seva, vam visitar el clan i van poder imaginar com és la vida allà.
El dia que vam anar a les fonts del riu Nil, van convidar un grup de mestres de l’escola per als quals aquesta sortida era quelcom del tot excepcional: el primer cop en una barca per a alguns, el primer cop al naixement del riu Nil (que tenen només a dues hores de casa amb cotxe). Abans i durant el dinar cadascun va compartir la seva experiència amb el microcrèdit. Per persones del món de l’empresa com la Sílvia i en Robert, va ser estimulant veure la gran oportunitat i l’empoderament que suposa poder rebre aquests microcrèdits.
Un dia van poder conèixer de prop dos monjos joves, un d’ells quasi expert en el futbol europeu i l’altre molt interessat en aprendre coses de Catalunya (es nota que ja han vingut uns quants catalans). Per aquests monjos, és enriquidor poder conèixer persones de tan lluny i tenir-hi una conversa. I pels que ens visiten, també és molt enriquidor. Tothom hi aprèn!
Finalment, ens van portar pilotes de futbol, voleibol i netball que faran les delícies dels estudiants de l’escola quan tornin de vacances.
Sílvia, Robert, la vostra presència ha estat un regal per tots els qui han compartit amb vosaltres i per mi personalment! Moltíssimes gràcies!!! Ja sabeu on som, per quan vulgueu tornar.
Un bon exemple de la Silvia i el Robert per venir a veure-us i poder viure de primera mà tot allò que ens expliques.
ResponEliminaQue bé Sergi aquestes visites que expliques!!! Ja dic jo que s'acabarà obrint el corredor Barcelona-Uganda ;-)
ResponEliminaQue així continui, moltes gràcies per explicar-nos-ho!!!
Cada vegada que ens comuniques
ResponEliminaque has rebut una visita,
m' alegre com si em passés a mí !!
Quina sort que sempre estas molt ben acompanyat
ResponEliminaHan passat molts pocs dies per pair l’experiència tan enriquidora que hem viscut. Hem parlat amb persones que tenen vides molt diferents a les nostres, hem escoltat , hem compartit, hem après i hem crescut. Ens han fet pensar en valors que la modernitat ha anat deixant pel camí. El contacte amb la terra, el sentit de la familia, el valor del temps… Tantes coses!
ResponEliminaConèixer de primera mà tots el projectes que están engegats i aquells que aviat ho estarán, ha estat un privilegi!.
Us engresco a tots anar-hi, a compartir i, tal i com diu al Sergi, a posar-hi rostre a la solidaritat!
Moltes gràcies per tots els comentaris! I benvinguts Sílvia i Robert a aquest espai!
ResponEliminaHe rebut un altre comentari sense nom. A qui sigui: si me l'envies amb nom, el publicaré. Gràcies
Veure que no només reps forces aportacions pels projectes, sinó que n'hi ha molts que volen tenir l'oportunitat de viure'ls de prop i posar rostre a la solidaritat, ho fa veure tot amb molta esperança! Fantàstic.
ResponElimina