La veritat és que no sé si soc jo el qui fa els experiments, o són els dentistes els qui experimenten amb mi. Després de les dues primeres visites al dentista (aquí la primera, i aquí les respostes del dentista), mesos després les dents em fan un cert dolor quan empasso coses fredes. Res de l’altre món, però si es pot millorar ho prefereixo.
He optat per anar a provar-ne un altre en una clínica. Més car, i vaig suposar que més eficient. Em van garantir que els utensilis eren esterilitzats, i això ja era un bon senyal. Però tot el material es veia molt precari. I va engegar una màquina amb un soroll tronador, que crec que era per poder aixecar o abaixar la llitera.
Em va dir que m’havien empastat bé la dent a l’altre dentista, i que el dolor era perquè ho havien empastat amb un metall. I que, quan el fred contacta amb aquest metall, tota la dentadura se’n ressent. Li vaig preguntar per què a Europa això no em passava, i va dir que a Europa el material utilitzat no era tan fort (venint a dir que era millor el que posaven a l’Àfrica).
Em va fer una neteja bucal una mica curiosa. I m’anava posant un material per davant i darrere de les dents que era força irritable quan tocava els llavis. Ell n’era conscient, perquè just acabar-me’l de posar em va preguntar si m’irritava (abans que em comencés a fer mal). Quan m’irritava més del compte, em deia que escopís i glopegés, I vinga tornem-hi, n’hi posava més.
Ara, 24 hores després, encara tinc el llavi irritat. Tinc la sensació que devia cursar algun màster en com potinejar dentadures, altrament no m’ho explico.
Ho he parlat amb un amic metge americà, i hem quedat que la propera vegada (que espero que sigui d’aquí temps) en busqui un altre. Continuarem buscant.
Déu ni do Sergi; això de les dents veig que encara donarà alguna que altra volta. Malauradament no tinc coneixements d'ortodòncia per ajudar-te. I en canvi aquí a Europa tot és més fàcil.
ResponEliminaPare Sergi :
ResponEliminaA mesura que vaig avançant
en la lectura de teu comunicat,
La imaginació se'm dispara,
s'em posen els cabells de punta,
I la pell " de gallina".
Per dir-ho d' alguna maners,
em veig més en cor,
d' aguentar un mal psiquic ,
peró, m ' aterroritza el dolor físic !!.
Tot el que és referent al cap, a la cara,
és d' una gran sensibilitat !!
Jo, el que recodo molt bé
és d' un mal d' orella, que vaig tenir
de molt petita, a l ' estar sentada a l ' escola
al costat de la finestre, un teps de primavera.
Aquelles fiblades, les tinc encara ben presents !!
Per tant:
Res d' aliments massa calent,
res d' aliments massa freds,
I, vigilem els correts d ' aire !!
Pel demés, anem fent amb calma !!
Una salutació a tota la Comunitat.
Ups! Espero que el dentista fos una mica millor que qualsevol dels 2 de la fotografia! Però pel que expliques... Continua buscant i si un cop assegut no ho veus clar, no dubtis en aixecar-te de la cadira i tocar el dos!
ResponEliminaDoncs a mi mateix em sorprèn com vaig aguantar tota l'estona. Crec que dec tenir inserit que he d'aguantar situacions de tota mena. I vaig suposar que ja sabia el que es feia. Va ser més tard, encara amb el dolor, que vaig començar a pensar que havia fet una potineria...
EliminaAi, ai, ai... Potser hi podries d'afegir algun petit matís a aquest "de tota mena"... Però, el més important, recuperat?
EliminaSi la medicina "moderna" no et convenç, sempre pots provar un remei ancestral. De ben segur que a l'Àfrica en tenen a grapats! :) Per exemple, la medicina mesopotàmica era tan precària que el mal de queixal "es curava" posant llavors de gira-sol sobre les dents que et feien mal. No sé pas si funcionava, però almenys era una tècnica inòcua, ha, ha, ha!
ResponEliminaem costa ni tan sols pensar-hi
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponEliminaCasumlolla Sergi.
ResponEliminaSi necessitesis alguna opinió d’un dentista, ho dius.
El dolor afegit amb els dubtes consumeix molta energia. Una abraçada. Ens en sortirem .