Ahir vaig venir a Entebbe amb l’Okumu Conard i el seu pare per la primera revisió després de l’operació. Durant aquestes setmanes, li han hagut d’anar netejant les ferides diàriament. Com podeu veure a la foto, els claus (no sé com n’hauríem de dir) que li van posar després de tallar-li un tros de cama no són pas petits. De moment encara els deixaran, però li han dit que ja pot posar el peu a terra i que tornem d’aquí un mes. L’evolució és bona, però l’os encara no està prou fort. El metge s’ha mostrat optimista.
M’ha enganxat aquest viatge llarg de dos dies (un d’anada i un de tornada) amb una morena espectacular que em fa veure la padrina (sí, Neus, t’he vist i tot, haha!). I hem de viatjar amb unes furgonetes públiques on la gent va atapeïda i quasi no et pots moure. Abans que em digueu que m’he de cuidar, ja us dic que em cuido, però no soc Superman. Em fa pensar en la meva fragilitat com a ésser humà, i en la importància d’aprofitar aquests anys de salut al màxim. Perquè arribarà un dia que el cos dirà prou, i aleshores ja no podré donar tant com ara. Ara és el moment de donar-ho tot.
Hola Sergi espero que hores ja estiguis millor i aquestes intervencions son d recuperació lenta.(Però amb bons resultat)Els "claus" que dius es diuen "pins" i el sistema de fixació Hoffman.Gràcies pels teus post. A mi sovint em fan adonar de les petites coses que tenim i no valorem. Recupere-vos aviat. Una abraçada.
ResponEliminaHe rebut algun comentari privat preguntant si la "morena espectacular" era un noia morena o hemorroides. Em sembla que pel context ja s'entén, però m'heu fet riure!! Com sou...
ResponEliminaGràcies als qui m'heu fet alguna recomanació per l'hemorroide.
Me n'Alegro molt de les bones notícies de l'Okumu, Sergi!!! No tant de les que parles sobre la teva salut, espero que se't curi l'hemorroides ben aviat, i que les morenes espectaculars que se't tornin a presentar, siguin noien ben guapes!!!
ResponEliminaCuida't!!! 😅
Molt bé per l'Okumo! I que Déu et conservi el bon humor, Sergi. Bon millora!
ResponEliminaLa meva enhorabona a en Okumu Conard,
ResponEliminaaquest noi tant valent i coretjós,
que molt aviat, en la seva vida,
ha tingut que sobreposar-se
a grans dificultats de salut i movilitat.
Li desitjo de tot cor una bona i progresiva recuperacio.
Pare Sergi :
Les teves últimes paraules
"...i aleshores ja no podré donar tant com ara.
Ara és el moment de donar-ho tot."
M' ha recordst aquell escrit del Pare Miquel Estradé ,
que de diferents maneres et va dient :
"TOT EL QUE FEM VE DE DÉU I RETORNA CAP A ELL."
Us deditjo un bon diumenge a tota la comunitat.
Ens fa feliços sàpiguer de la bona evolució de l'Okunu. Esperem que continuï millorant si Déu vol. És jove i se li veu molta força de voluntat. Pregarem perquè tot vagi bé!
ResponEliminaFina Múrria.
Gràcies pels vostres comentaris!
ResponEliminaVeure patir als altres sempre ens porta aquest sentiment de impotència que tu tens, i més si són nens. Quantes coses faríem per estalviar los el dolor; sigui físic o moral. Tu ets valent per ajudar-lo i estant al seu costat li demostres quan de valuós es l'amor i l'amistat que ve de Déu. Nosaltres pregarem a Déu perquè és recuperi i a tu que t'infongui coratge per mostrar el seu Amor.
ResponEliminaFina Múrria.