Durant dues setmanes hem tingut a Uganda en Biel i en Lluís, dos antics escolans de 19 anys amb moltes ganes de descobrir com és la vida a l'Àfrica, els projectes que hi fem i de compartir amb els africans. No és res de nou si dic que ha anat molt bé, com de fet totes les visites! Però cada visita té algun color particular, en funció de com són els qui venen i també en funció de què n'esperen.
En Lluís, estudiant de Medicina, ha pogut assistir a visites de pacients de la clínica oftalmològica i també a alguna operació. I en Biel, estudiant d'Enginyeria, ha fet classes d'informàtica bàsica als postulants del monestir. Tots dos van fer classes a un alumne de l'escola, que viu amb passió la música i vol aprendre'n.
Van poder assistir a la festa de les tribus, i van editar un vídeo de l'actuació de cada tribu perquè els alumnes en puguin gaudir (i perquè en puguin fer promoció amb els coneguts, penso que és bo també a nivell de màrqueting).
Potser destacaria com a molt singular el dia que vam anar a Jinja, a les fonts del Nil. Vaig pensar que podria estar bé una jornada amb gent de la seva edat amb històries molt diferents. Vam anar-hi amb l'Ochwo (que té 18 anys), i allà ens van fer d'amfitrions en Din i l'Abbú (que en tenen 19). El contrast era força gran. Els ugandesos han tingut una formació molt més minsa, i això es nota en diversos aspectes. I moltes dificultats que nosaltres no hem tingut. Es va generar un corrent de simpatia molt bonic entre ells.
Aquests dies vaig constatar la maduresa de tots dos en alguna situació. Vaig pensar que, al darrere, hi havia dues famílies molt maques, i també que Montserrat havia fet la seva aportació en el seu creixement.
Em va agradar com volien donar respostes concretes als problemes de persones que havien conegut. Persones ajudant persones. Solidaritat amb rostre, com he comentat alguna vegada.
Gràcies Biel i Lluís!!
Fotos: en Lluís, seguint un encàrrec de la seva àvia, va visitar la Maria (que ja podeu veure que va mostrar interès per en Lluís!). Una altra foto és de la visita al poblet de pescadors on viuen en Din i l’Abbú. I la darrera, amb en Caleb a qui van fer classes de música.
Aquestes visites d' ANTICS ESCOLANS DE L' ABADIA
ResponEliminaBENEDICTINA DE MONTSERRAT,
les trobo molt enriquidores .
Pels Antics Escolans, que constaten,
les dificultats del Continent Africà
que ja des de Europa coneixien des de ben petits.
Enriquidor també per a tu, perque et ve a visitar
la teva familia " Montserratina".
I finalment enrriquidor pels mateixos ciutadans
que els reben.
Es un intercambi molt complert que desitjo de tot cor
que vagi a més.
I, finalment, de ben segur que el testimoni d ' una bona familia segons els llaços de la sang,
i el testimoni , l' envient. l' espiritualitat, la cultua,
I el " bon fer" de Montserrat, imprimeix una manera de ser i d' actuar davant del mon , alla on siguin.
Et dessitjo que aquestes visites les puguis
anar rebent amb fluidesa, per la calidesa
que us porten, i per l ' ajuda que us donen !!
Que tingueu un bon dia d' avui,
i demà un bon diumenge !!
Segur que el Biel i el Lluís s'han emportat una bona experència de la seva visita a Uganda. Conèixer com viu la vostra comunitat ajuda a entendre una mica més el món on vivim i segur que veuran la cultura africana amb uns altres ulls.
ResponEliminaQuina gran experiencia!!
ResponEliminaGràcies per compartir-la!!
Sergi, m'agrada molt poder estar al corrent de la gran feina que fas en aquest petit indret d'Uganda. I trobo fantàstic que facis partícips els joves a conèixer aquesta realitat. Moltes gràcies i endavant!
ResponEliminaQuin goig que l'amistat nascuda a l'Escolania continuï amb aquesta il·lusió per compartir noves vivències. Gràcies a tots!
ResponEliminaHola nanos,!!! Axis iniciava els meus comentaris als cent peus ????.
ResponEliminaGràcies al Lluís i al Biel ,per com són ,i per com de bé han madurat,cada un per un bon camí.
Una abraçada per ells i per tu Sergi, el meu cuida,t molt.
Quina bona feina que fas, Sergi! I, de retruc, quina bona feina que fan els amics que et venen a veure! Uganda em resultava un país molt llunyà, no tan sols en la geografia física, sinó també en la "geografia mental". I amb el teu blog en vaig aprenent coses. Avui, a les notícies del migdia han donat unes imatges d'unes inundacions que han fet molt de mal, i han precisat que era a l'est d'Uganda. I tot i que Uganda és molt gran, potser no han estat gaire lluny (relativament) de Tororo, que és a l'est. Us han afectat?
ResponEliminaMoltes gràcies per tots els comentaris!
ResponEliminaAssumpta: t'agraeixo el teu primer comentari! Gràcies per seguir aquest espai, i ara per escriure-hi.
Teresa Maria: t'agraeixo les paraules, de tot cor. Les inundacions han afectat la ciutat que tenim més propera, Mbale (a 50 kms de Tororo). Hi han hagut morts i molts estralls, també perquè moltes cases són molt precàries... Aquí ens ha plogut seguit un dia i mig, però estem bé.
Aquestes visites son fantàstiques, i es un enrequent mutu. I tu Sergi, com siempre , fent de cullereta. Fent repartir en sucre (que porten) per tot el café .
ResponEliminaEnhorabona a tots.