Aquí trobes molta gent que aplica allò de “si cola, cola”. Intenten el que sigui que saben que no està permès; i si cola, cola. Jo ho poso sota el paraigua de “la llei de la selva”: es tracta de sobreviure com puguis, saltant-te el que convingui. En alguns moments aquest instint de supervivència és còmic, però altres és lamentable.
Ahir vam celebrar la festa de Sant Benet a la comunitat. Vaig demanar poder convidar 4 alumnes a sopar, com a representants de tots els estudiants. Vaig pensar que era un signe de comunió bonic. Però se’n van presentar uns 20!! Em volia fondre. Per diverses raons (entre les quals algun monjo jove que va anar per lliure) ens va semblar que no els podíem fer marxar. Em vaig disculpar amb el Prior.
Conseqüència? Serà complicat de moment tornar-ho a fer. Jo ho havia imaginat com una cosa que podia ser freqüent per festes, però sempre amb números petits. Però aquest fet i la manera com va transcórrer va enrarir una mica el sentit de tot plegat.
Diumenge en parlaré als estudiants. Penso que hauria de tenir molt en compte allò que diu la Regla de Sant Benet, de no fer “de res massa” i que “no s’ha de trencar la canya escardada”. Tant de bo que encerti les paraules que puguin ajudar a créixer.
Foto: un ble que vacil·la, suggerint aquell text d'Isaïes que parla de no apagar el ble que vacil·la
No sempre surt tot com un s'ho imagina. Fins i tot, a vegades, una bona idea no té perquè ser la que més convé en un moment concret! Cal agafar-ho tot com un aprenentatge. Trobaràs altres fórmules!
ResponEliminaPare Sergi d' Assis, bona nit.
ResponEliminaAcabo de llegir la teva comunicació.
M' he quedat ATÓNITA !!
Aixó, és impensable Europa,
ni que fos en un berenar de celebravió,
entre amics de 12 anys.
Si es queda en fer venir entre 4 i 6 convidats,
aixó, es manté per totes les parts : pares ,fills i amics.
Ara bé, si en lloc de convidar quatre amics,
n ' aguessin aparegut cinc,
mira, llavors, sí que podriem dir alló de:
"SI PASSA, PASSA" !!
Peró, quan sense consulta, sense previ avís
es presenten inesperada ment vint persones adultes,
llavors, cal preguntar-se :
És que nosaltres coneixem els costuns Africans,
referent a invitacions i dinars?
I, ja que el convit i el dinar,
es celebra en un Monestir Benedictí,
on l' ordre i la puntualitat hi es present en tot ,
que ells coneguin i vagin treballant aquests hàbits,
els serà un enriquiment.
I, finalment,
si ells, com a persones adultes eren conscients de tota aquesta informalitat, donat el cas
de que anaven a un Monestir,
llavors, penso que cal fer-los-hi veure
que amb la seva actitut irresponsable,
t' han posat a tú en una situació incómoda,
degut a la seva negligencia i poca responsabilitat.
Sempre he pensat que junt amb L'EVANGELI DE JESUS,
cal treballar les NORMES POLIDES DE RELACIÓ,
i per aixó, no cal que renunciīn als seus costums,
peró sí que ho han de saber distingir .
Bon descans
Això és allò del "tierra trágame!!!"
ResponEliminaNo sé com es pot solucionar quan se't presenten 20 persones extres a un àpat!!! Que el miracle dels pans i els peixos el va fer Jesús...
Et poso l'enllaç amb el conte explicat pel XescoBoix de la sopa de predres, per si necessites idees ;-)
https://www.youtube.com/watch?v=nvAmWI-0Tdo&t=18s
Moltes gràcies Sergi per explicar-nos-ho!!!
Les diferències culturals sempre són difícils, fins i tot entre països veïns i molt més entre continents tan diferents
ResponEliminaEls àpats per nosaltres benestants occidentals tips de tot tenen moltes significacions, celebrem dinars de festa major, sopars romàntics, berenars campestres, pels compleanys mengem pastis, la Pascua la celebren amb un pastis anomenat mona, els canalons i la escudella van íntimament lligats amb el Nadal, etc… i tot això compleix una funció que va molt mes enllà de l´alimentació i la supervivència.
ResponEliminaPerò es clar, hi ha llocs on els àpats l’única funció que compleixen es la de omplir la panxa, perquè no sempre es pot fer -lo de omplir la panxa-.
De tota aquesta historia lo que trobo “xocant” es això de donar de menjar a quatre en representació de tots els altres
Gràcies pel teu contrapunt, entenc que és així en els referents que tens. En la cultura d'aquí Uganda, els àpats també tenen significacions ben boniques més enllà de la supervivència. I entre ells s'accepta que uns representin uns altres. Van ser africans mateixos que van considerar l'actitud dels estudiants un error
EliminaPer descomptat que LA GANA,
ResponEliminaPROBLEMA OMNIPRESENT EN EL TERCER MON,
podria ser el primer motiu pel qual,
es varen presentar 20 alumnes, en lloc de 4,
al Dinar de St. Benet.
Peró, a mí, eo que més em crida l ' atenció,
és que cap del estudiants,
no anés a trobar el Pare Sergi, i li expliqués el problema
que entre tots habien creat referen al número
de convidats.
Tractant-se de persones adultes i alumnes d' una escola, que alguna formació deuen rebre,
i algún bon exemple deuen veure i viure,
ni la RAÓ, ni l ' ANALISI, varen funcionar
en aquesta ocasió.
Aquestes reaccions, em recorda la meva familia
ResponEliminaBurkinavesa.
Els grans " van a la seva", mai saps si es presentaran,
o no !!
Els joves que varen arribar amb 10 anys i ara en tene
quasi trenta, em diuen que ara , no podrien viure
en mig de les costums Africanes.
Així les coses!!
Pel demes, tots ells, grans i joves,
Són persones de molt bon cor que han patit moltíssim.
Moltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina