Microcrèdits per als mestres

Fa uns mesos vam començar els microcrèdits per als mestres de l’escola que, com us he comentat altres vegades, és un col·lectiu molt precari. N’hem donat ja 26, i 2 més que l’estan esperant. Bastants han decidit posar porcs a casa, o altres animals (conills, cabres, galls dindi...). Altres iniciatives: venda de sabates, fabricació de maons, venda de mandioca, etc. 

En primer lloc, a partir dels termes i condicions que han rebut, em venen a veure i fan un primer esborrany del projecte que revisem plegats. Un cop al mes fem una reunió d’un comitè per avaluar els projectes i fer-ne el seguiment: som el Majordom del monestir (el qui porta el tema econòmic), la comptable del monestir i jo mateix. Ens complementem bé, i això és important. Un cop aprovat el projecte, el vaig a visitar perquè m’expliquin on el volen fer i altres aspectes. I aleshores van a veure la comptable i reben els diners. 

Sabíem que hi hauria dificultats: els qui, al cap d’uns dies d’haver-se aprovat el projecte, tenen una altra idea i el canvien; o que gasten la meitat dels diners en el projecte i l’altra meitat en una altra cosa; o que es retarden en el pagament que ells mateixos havien proposat. Com que els diners s’aniran traient del sou en funció del que hàgim acordat amb cada un d’ells, no em fa patir que no es cobrin. I si necessiten més temps, els el podem donar i no passa res. Es tracta d’ajudar, i no d’escanyar.

Ara bé, ells també saben que de cara a obtenir-ne un altre i de més gran caldrà presentar una bona comptabilitat i que l’execució del projecte hagi estat ben feta. La prioritat serà per als qui ho facin bé. Ara ja veiem diferències: alguns que estan treballant molt bé, i progressaran de manera considerable. A aquests els animo a pagar-lo del tot així que puguin, perquè n’obtindran un de nou i de més quantitat. Els qui no ho estan fent tan bé, podran aprendre dels qui ho han fet millor. Caldrà un temps d’aprenentatge, i el segon microcrèdit segur que serà més ben executat que el primer. Això requereix acompanyament, que és una part essencial del programa.

Objectiu final: que tinguin una altra entrada de diners a casa, que els permeti poder pagar amb més tranquil·litat l’escola dels fills o l’anada a l’hospital quan convingui. No és per anar de vacances, això ho puc assegurar. És un projecte engrescador, i penso que els fruits els veurem més d’aquí 2 anys. Un altre punt bonic és que hi ha tant homes com dones liderant aquests microcrèdits, i això és un gran signe d’esperança.

Fotos: en Masayi i la Maliza venent sabates, un negoci de la tradicional cervesa de mill que es pren col·lectivament, l’Ezra que ven mandioca i l’Auma que cria galls dindi.