Aquí Uganda no celebren el Sant Esteve, en diuen el “boxing day” i té un altre caire. Però avui m’agradaria compartir com l’he viscut aquest any. Un dels participants en el torneig de fa unes setmanes era un noi que em sonava molt de cara, i no sabia de què. Es veu que és un veí del monestir. Es diu Ochwo. L’altre dia, passant amb una moto, em va saludar molt efusivament i el vaig anar a trobar uns metres més enllà, a fora de la cuina del monestir. Havia anat a buscar menjar per la seva truja, de les sobres de menjar dels monjos.
Vam començar a xerrar, i vam quedar que continuaríem un altre dia. Avui ha estat el dia. Hem anat a dinar junts (ha agafat una forquilla per primer cop als seus 18 anys) i he confirmat tot el que vaig intuir l’altre dia. Un lluitador des que el pare va morir quan tenia 11 anys. Han passat moltes penúries econòmiques a casa. Als 14 anys, els diners que havia rebut a casa per pagar el dinar de l’escola, els va destinar a començar un planter al costat de la carretera. Va passar gana durant un temps, però no veia altra opció per poder tirar endavant.
Quatre anys després, el planter ajuda a sostenir tota la família (a més d’un sou petit de la mare que neteja en un hospital), ha pogut comprar una truja que està a punt de parir, i va a netejar motos al costat del riu (guanya 1’5€ al dia per netejar tres motos). Si tot va bé, i les escoles de secundària reobren al gener, vol continuar els estudis. Després, voldria fer mecànica i aprendre a conduir.
Li he explicat el projecte dels microcrèdits, i hem començat a fer números. Ell té molt clar que, si no és així, és molt difícil que es pugui pagar els estudis. També li he dit que haurà de treballar molt fort, com fins ara, per poder-los pagar i tirar endavant. Però s’obre una escletxa d’esperança.
No sé com anirà. Però, després de tot el que he sentit, li he deixat clar que a partir d’ara ja no està sol.
Donem-ne gràcies a Déu.
PD: A la foto superior, l’Ochwo avui tot mudat davant de casa seva. I a la inferior, amb la truja que (si tot va bé) ja no li caldrà vendre per pagar la quota dels estudis i podrà fer créixer els garrins, vendre’ls, etc i començar una nova etapa.
"Però s’obre una escletxa d’esperança [...] li he deixat clar que a partir d’ara ja no està sol."
ResponEliminaQuina bona i fecunda festa de Sant Esteve!
Trobo molt bé els contactes que fas, Sergi. Dius que és feina de formigueta però trobo que és una feina molt gran.
ResponElimina- Onamar.
Que puguis anar fent realitat tots els projectes que has enjegat.
ResponEliminaMoltes gràcies per compartir-los.
La història que l'Ochwo té al darrera és una bona garantia. Ell ja fa molt temps que està sembrant per recollir aquesta oportunitat.
ResponEliminaI si "S'obre una escletxa d'esperança", per tota escletxa hi passa la llum i ell sembla prou espavilat com per treure'n profit! Un gran Sant Esteve!
Un altre exemple de persona lluitadora. Segurament altres companys seus s'han quedat a la cuneta però ell ha decidit tirar endavant i obrir-se un camí en aquesta vida. I si ara tu li dones l'oportunitat dels micro-crèdits segur que en farà un bon ús. Bon Sant Esteve des de Catalunya!
ResponEliminaAquest noi fa pinta és de bona fusta. Li anirà bé el negoci. Segur
ResponEliminaMolt bonic els que expliques, Sergi!!!
ResponEliminaNo sé què m’agrada més, pensar que té una escletxa oberta l’esperança o que li hagis fet saber que no està sol!!!
Moltes gràcies per compartir-ho!!!
Felicitats per aquest jove,
ResponEliminaperó, més que felicitar-lo, li he de dir,
que em mereix un extraordinari respecte.
La seva determinació demanarà de l' auxili
de moltes altres virtuts:
La Prudéncia,
la Fortalesa,
la Confiança...
i un esperit de sacrifíci heróic !!
Pare Sergi, ja ens aniràs explicant com li va tot...
Vaig llegir algun dels vostres comentaris a l'Ochwo i va estar ben content! Gràcies
ResponElimina