És evident que aquí Uganda la majoria de gent no té molts diners per estalviar. Però quan n’hi ha, també els costa molt guardar-los. I no és només perquè tenen necessitats i se’ls gasten de seguida, sinó perquè no hi ha la cultura de l’estalvi.
En aquest sentit, he vist ja moltes experiències interessants sortides de la mateixa gent. Hi ha grups de persones (a vegades se’n diu “saving groups”) que posen en comú els seus estalvis. D’entrada, em va sorprendre perquè vaig pensar que, si algú volia estalviar diners, només li calia no gastar-los abans d’hora. Però el fet de dipositar-los en un grup ajuda la persona a no desfer-se’n amb tanta facilitat i a poder-los destinar a projectes més profitosos a llarg termini.
Existeix a vegades entre veïns, també ho fan amb els nens i joves de l’Orphan’s Club, al voltant d’alguna església, o entre persones que no tenen cap vinculació... Formats molt diferents per fer aquest mateix servei. En acabar l’any, he entès que solen retornar-los a la persona que els ha anat estalviant.
Alguns d’aquests grups donen microcrèdits en proporció al capital de la persona i a la seva seriositat. Però amb un tant per cent d’interès sovint més favorable que els bancs.
És bonic veure com la gent s’organitza per donar respostes a les seves necessitats, i com es donen suport mutu.
Sergi, és una mica un despropòsit això de parlar-nos d'estalviar a les portes del Nadal. Cada any penso, aquest any, només compraré el que sigui estrictament necessari!!!
ResponEliminaI això de la cultura de l'estalvi, diria que aquí la tenen la gent gran, els joves diners que tenen diners que es gasten ;-( Així que a veure si us en sortiu!!!
Moltes gràcies per compartir-ho!!!
Molt interessant aquesta forma que tenen d'estalviar els diners. I demostra una gran confiança cap al grup que fa de "guardiola". Gràcies per compartir-ho.
ResponEliminaPrecisament perqué estem
ResponEliminaen una societat en què
d'una manera descarada,
s'incita a:
COMPRAR COMPULSIVAMENT...
GASTAR INNECESARIAMENT...
LLENÇAR,SENSE APROFITAR...
Cal que en la formació de la família, de l'Escola,
dels grups juvenils, etc.
LA virtut de l'estiu, en la seva justa mesura.
Ja des de BEN PETITS, 5,6,7 anys,
han d'anar comprenent que els diners no els regalen
QUE tenir uns diners, costa un esforç,
i que cal gastar en la seva JUSTA MESURA.
L'EDUCACIÓ DEL CARÀCTER, A través de les VIRTUTS
ha d' estar sempre present,
no solament en forma de REFLEXIÓ,
de cara als NENS i els ADOLESCENT,
sinó també en l' EXEMPLE DE VIDA DELS GRANS.
Des de els nostres llocs,fem el que poguem,
peró, que mai, a la vida, un dia ens poguéssim dir:
que mai els vàrem ajudar a reflexionar,
sobre el típus de SOCIETAT EN LA QUE ESTAVEN FICATS.
PARLAR ALS NENS, ALS ADOLESCENTS,
I OBRIR-LOS ELS ULLS,
a través de la JUSTA MESURA,
és el millor que podem fer.
Desmontar-los-hi aquesta SOCIETAT DE CONSUM
TANT FEROGE i a la vegada,
sense renunciar a alló,
que materialment ens és necessari,
donar-los-hi,uns principis, criteris, i virtuts,
QUE els podran aplicar sempre.
Naturalment que "L'ULTIMA CARTA A JUGAR",
LA té l ' adolescent...el jove...
peró, aixó, no és motiu perque,nosaltres,
ELS adults, ho deixem " de predicar",
amb la paraula sí !,
peró sobretot amb l'exemple al llarc de la vida.
EL JOVES HAN DE VEURE, QUE SENSE DESPILFARRAR,
ES VIU MILLOR !!
Preparem el Nadal,
rodejats d' aquells valors que no caducats mai !!
'...La virtut de l'estalvi en la seva justa mesura. "
ResponEliminaMoltes gràcies Marta, Joan i Pilar pels vostres comentaris!
ResponElimina