En Pau, l’antic escolà jove que us vaig comentar fa dies, està a punt de marxar. Ha viscut dos mesos molt intensos aquí Uganda. Ha fet moltes activitats: ajudar en les classes de música als monjos, classes d’informàtica, treball a l’hort de l’escola, visites als nens malalts dels poblats, ajudar a catalogar els llibres de la biblioteca... Ha residit alguns dies en dos poblats diferents, vivint amb i com els ugandesos; i també uns dies inoblidables a l’Orphan’s Club.
Ha viscut a l’escola del monestir, amb els estudiants de la seva edat. I ha pogut constatar els valors però també les diferències pel que fa a la cultura, als costums, a la formació que han rebut els ugandesos i ell mateix. Ha fet amistats, i ha compartit el dia a dia amb tothom.
M’ha sorprès la maduresa amb què analitzava tot el que anava observant, mirant de comprendre les raons de per què es comporten d’aquella manera o d’aquella altra. Tots l’han sentit molt proper i bona persona, cosa que per mi no era cap novetat, és clar.
Crec que haver conviscut dos mesos a l’Àfrica als 20 anys li quedarà com una marca inesborrable. I jo li agraeixo l’estimació que ha mostrat amb tothom i que m’hagi portat aires de Catalunya! Gràcies Pau!!
La foto superior és des de dalt del Tororo Rock, acompanyat d’un dels monjos joves
Vivències com aquestes, tal com dius, omplen la motxilla de la vida.
ResponEliminaTot esdevenir un abans i un després de com veure i apreciar el que cadascú de nosaltres tenim.
Molts cops no en sabem prou, em de mirar en la distancia per saber-ho apeciar.
Moltes felicitats per en Pau.
ResponEliminaLi desitjo un BON NADAL i ANY NOU,
i que els REIS li siguin ben generosos,
en aquells dons que perduren eternament .
Felicitats Pau !!! Ens veiem aviat
ResponEliminaUna experiència inolvidable pel Pau i segur que també us ha ajudat a reforçar els vostres lligams d'amistat i confiança. "Viure amb i com els ugandesos": gran exemple d'integració. "Comprendre les raons del seu comportament": un nivell de maduresa i empatia gran, aquí normalment primer critiquem i després (si hi ha temps) reflexionem :-). Gràcies Sergi per compartir-ho!
ResponEliminaQuina tartana tan plena de coses boniques que portes, Sergi!!! Que així continui, és un goig que ho comparteixis per poder-ne anar traient bocinets!!! Moltíssimes gràcies!!!
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina