Compartint algunes reflexions sobre les dificultats que hi ha aquí en relació a la gestió de projectes, o l’altre dia sobre el torneig de futbol, un antic escolà jove em va sorprendre amb unes reflexions inspirades que em van arribar. Vaig pensar en allò que diu Sant Benet, quan li recomana a l’Abat “de cridar-los tots a consell, perquè sovint el Senyor revela al més jove allò que és millor”. A partir de la frase “Roma no es va construir en un dia”, amb humilitat i claredat em va compartir el que se li acudia.
És qüestió de tenir mirada d’ocell, observar les coses a una certa distància en la mesura del possible, i intentar-ho abordar pedagògicament amb els qui volen aprendre.
D’altra banda, us puc dir que ja he tingut una conversa tranquil·la amb el monjo jove que va organitzar l’equip de monjos en el torneig, i va anar molt bé. Fins i tot estava obert a fer en una propera ocasió equips barrejats dels tres àmbits. Pel que fa al guarda de seguretat de l’hospital, que organitzava l’equip de l’hospital, costarà una mica més. Però penso que podrem anar fent camí, de mica en mica. Intentaré anar parlant amb persones dels tres àmbits que estaven implicats en el torneig, a veure si en traiem alguna reflexió positiva de cara al futur.
Quin era l’objectiu? Fer créixer els llaços entre les diferents seccions. Si tenim això clar, esperem que vagi millor.
"Roma no es va construir en un dia", però perdura fins avui! Les coses ben fetes tenen futur. Cal ser pacient. Déu proveirà i tot arribarà.
ResponEliminaBon dia Sergi, m’he tornat a llegir el que vas escriure del torneig i el que vaig dir-hi jo i no sé si em vaig adonar que havia estat una cosa tan complicada. És un món tan diferent al nostre que segur que és un gran esforç entendre el que passa.
ResponEliminaPer situacions que has anat explicant ja es veu que tens una lluita constant per intentar que les coses vagin endavant respectant sempre la seva cultura i la seva manera de fer. Deu ser esgotador i potser decebedor en alguns moments. Que sí, que Roma no es va construir en un dia, però si ens mirem la història de com es va fer, lluites de tot tipus no en van faltar!!! Així que espero que la teva guerra sigui més lleu i tot vagi anant endavant, acostant-se al què proposes! A mi m’agrada en moments difícils pensar en la frase de Sant Pau: Perquè quan sóc feble és quan sóc realment fort. (2Co 12, 10)
No t'he donat les gràcies!
ResponEliminaMoltes gràcies per tot Sergi i especialment per la teva peseverança!!!
Avui, a la primera lectura de la missa, les paraules de Balaam m'han fet pensar... Ell "l'home de la mirada penetrant, el que escolta les paraules de Déu"... Em sembla que això és el que estàs fent: buscar amb profunditat el sentit de situacions i esdeveniments. Moltes gràcies per donar-nos l'oportunitat de sumar-nos a aquesta recerca que també ens ajuda a aprofundir el que està passant.
ResponEliminaPare Sergi, bona nit:
ResponEliminaFa una estona, he arribat de Montserrat.
He llegit poc a poc, la teva última comunicació,
i dius una cosa molt important:
" És qüestió de tenir una mirada d' ocell,
observar les coses, a una certa distància
en la mesura del possible."
Peró, com aconseguir aquesta "MIRADA D'OCELL",
si tota la nostre vida es mou en petits espais
socials i histórics?
Hi ha un camí que s'ha anat construint
al llarc dels segles,
i que no hem de desaprofitar
ACOSTEM-NOS ALS GRANS PERSONATGES DE LA HISTÓRIA,
QUE HAN TREBALLAT PER LA DIGNITAT DE LA PERSONA
I EL BÉ DE LA HUMANITAT.
Les seves vides, els seus pensaments,
ELS seus anàlisis i solucions davant els problemes,
ens orienten a nosaltres, ens obren els ulls,
en una paraula: ENS AJUDEN A FORMAR-NOS.
Aquests personatges els trobem en :
1. LES ESCRIPTURES
2. ELS FILÓSOFS
3. ELS PARES DE L'ESGLÉSIA
4. ELS CIENTÍFICS que treballen pel bé de l'home.
5. ELS ESTADISTES,com GANDHI, ADENAUER...
Persones que estant en les seves mans
solucionar els conflictes pel camí de la violéncia,
varen resoldre els problemes,
en la mesura de les seves possibilitats,
a través d' "ESCOLTAR-SE,
intentar " COMPRENDRE",
els motius i raonaments de qui em parla,
i a partir d' aquí buscar solucions,
potser no perfectes, peró sí,
el més benefioses posibles per tots
Tot aixó, no és fa sense el concurs
de la generositat, la paciéncia, la justícia...
Peró, penso que aprofitar aquest tresort
d' EXPERIENCIA, adquirida per homes SANTS I SAVIS,
és, AIXECAR-NOS i ADQUIRIR, en part,
LA MIRADA D'OCELL, de la que tu, tant acertadament
ens parles avui.
Bon descans !!
Tots tenim ganes de que les coses avancin i arribin a bon port però a vegades hi han dificultats i contratemps que ens poden fer caure en el desànim. Molts ànims Sergi! Segur que tot anirà bé, tot i que amb un ritme que potser no és el que tu esperaves.
ResponEliminaLluny el desànim i ben aprop la il·lusió de quan vas començar els teus projectes! En tens molts i lentament s'aniran realitzant. Ets en una altre cultura i les coses van més lentes. Déu t'hi ajudarà. Bon Nadal!
ResponEliminaSempre hi ets present en la pregària i les litúrgies montserratines!
Fina Múrria.
Moltes gràcies per tots els comentaris!
ResponElimina