Vam fer una reunió amb representants de cada equip, i vam acordar moltes coses. Entre altres, el nom: “Benedictine Family Tournament”. Estàvem d’acord que el principal objectiu era fomentar els llaços entre els diferents àmbits.
Tothom estava espantat dels estudiants, alguns dels quals juguen molt bé. I tant l’hospital com els monjos van fitxar molts jugadors del poble, que no pertanyen ni al monestir ni a l’hospital. Això lògicament va decebre els estudiants. Finalment va guanyar l’equip de monjos.
En dos moments del torneig, va estar a punt d’haver-hi violència al camp. Mare de Déu! Per sort, es va poder aturar a temps.
Al vespre, vaig fer una reunió amb els jugadors de l’escola per escoltar les seves queixes i encoratjar-los. Va anar bé. I avui els he donat un obsequi a cada un, cosa que ha esmorteït la decepció.
Ara tocarà fer revisió amb els organitzadors dels altres àmbits.
Malgrat tot això que us he dit, la sensació de molta gent (excepte els estudiants) és que el torneig va ser un gran èxit i una gran iniciativa. Continuo pensant que la idea era bona. Però que queda molta feina per fer en diversos sentits.
A la foto superior: els estudiants amb l’equipació del Girona. I a la inferior: rentant els seus uniformes.
Hola Sergi
ResponEliminaVeig que no pares de tenir iniciatives interessants.
En aquest cas potser haureu de definir un protocol de com realizar aquests partits per a que el resultat final sigui millor.
Una abraçada
Per qué el futbol, desperta tantes passions ?
ResponEliminaEn altres esports, també hi ha adversaris, guanyadors, perdedors, públic, trofeus...
peró els aficionats, es comporten d' una altre manera, per exemple en el món del tenis .
Que tingueu un bon dia !!
Hola Sergi, si ho entenc bé, en aquest torneig heu tingut futbol i s'ha vist la naturalesa humana en joc. Us farà més sants aquest torneig!
ResponEliminaSaber guanyar, saber perdre, competir, participar, compartir,... el joc és una bona oportunitat per aprendre a comportar-nos en la vida real. I en el vostre cas sembla que heu pogut treure'n una bona lliço de vida. Per cert, això que els monjos fessin fitxatxes no em sembla massa just :-) Gràcies per compartir-ho Sergi!
ResponEliminaLa idea és molt bona. És bo interaccionar de manera lúdica amb els que tens habitualment a prop perquè en descobreixes facetes diferents i això sempre apropa humanament. Però sí, s'està exposat a que alguna cosa surti fora del previst (les passions futboleres desbordades!) : )
ResponEliminaSi dius que vosaltres estaveu espantats, ells segurament estaven confiats. No s'esperaven els reforços que vau tenir ( "fitxatges") i en certa manera els entenc. Això de fitxar-ne "molts" de fora... potser a la propera cal limitar-ho a un parell o tres no?
De tota manera, segur que va ser un torneig inoblidable per ells i que va estrènyer llaços entre tots els col·lectius!!
Per cert, vas jugar?
Fa gràcia, Sergi, això de veure'ls amb l'equip del Girona!!!
ResponEliminaA mi no m'agrada el futbol, però penso que és en un dels pocs aspectes que els africans poden ser iguals o superiors als europeus, la prova és la quantitat que n'hi ha jugant aquí a casa nostra. I això fa encendre els ànims, segur! I tot és imitable inclosa la violència. Que res, que espero que a la propera tot vagi millor.
Molt xules les fotos!!! Ens falta la de l'equip de l'hospital, anaven uniformats com els vostres?
Moltes gràcies per tot, Sergi!!!
Gràcies pels vostres comentaris. Responent les preguntes: jo no vaig jugar, i vaig estar pendent de l'organització (si és que se'n pot dir així, vista l'experiència) tot el dia. Els de l'hospital anaven amb una samarreta d'un equip de per allà.
ResponEliminaSi amb un torneig de futbol aconsegueixes "fomentar llaços" et ben asseguro que ja tens el cel guanyat 😂
ResponElimina