Microcrèdits per als mestres

Si ho recordeu, us vaig parlar de la situació de l’Okongo durant el tancament de les escoles. I dies després us vaig respondre que, de moment, millor no fer res perquè havíem de trobar una solució més global per als mestres. Doncs bé, dos mesos i mig després comencem a enfilar un projecte de microcrèdits per als mestres.

En vaig parlar amb els monjos corresponents, tots valorant-ho molt positivament, i ahir vaig tenir una reunió amb l’Okongo i amb dos professors més. Tots tres són joves professors molt pencaires. Els vaig explicar el projecte perquè volia sentir com els ressonava. Vam parlar de molts detalls: el % d’interès que hauria de tenir, quines quantitats de diners i quin tipus de projectes, dificultats que poden sorgir a l’hora de pagar, plans de pagament personalitzats, experiències d’altres col·lectius a Uganda mateix... Va ser interessantíssim, vaig prendre moltes notes.

D’entrada, ells ja estan molt agraïts que es pensi en ells (és un col·lectiu tan precaritzat!). I senten que se’ls obre una porta a l’esperança. La majoria, diuen, tenen algun petit projecte a part de l’escola per poder sobreviure. Però el problema és que no tenen quasi gens de capital per tirar-lo endavant. Aquest seria l’impuls. 

Cada projecte seria avaluat per una comissió potser de tres persones (entre les quals el majordom del monestir i jo mateix), i s’acordarien els terminis de pagament amb el mestre. Se li descomptarien del sou, però tot és parlable. I segurament seguirem un consell d’en Joaquim: el microcrèdit tindria un % d’interès molt baix, però si el tornen dintre el termini que s’hagi acordat, aleshores se’ls perdonaria l’interès. Això seria una mesura per estimular positivament a tornar els diners quan està establert (gràcies Joaquim!).

Ara s’ha d’acabar d’estudiar bé, s’haurà de parlar amb tots els mestres, i fer unes mínimes bases. I començar!