Hem viscut uns dies molt intensos i especials amb la visita d’en Joaquim, el pare d’un antic escolà jove. La seva gran capacitat comunicativa i la seva bondat amb tothom l’ha portat a contactar positivament amb tota mena de persones a Tororo.
Cada visita aporta allò que és i que ha viscut. Crec que hem estat privilegiats amb tots els qui han vingut. En el seu cas, el seu perfil d’economista ha donat un color singular a algunes activitats i converses. Aquí sota el veieu en la visita que vam fer a en Samuel, el comptable de l’hospital del monestir. En Joaquim en va treure molt bona impressió per la seriositat amb què treballen.
Un altre dia va fer una xerrada als novicis sobre temes econòmics. A algú li podria sorprendre que uns novicis de vida monàstica rebin una conferència sobre això, però a mi em sembla tremendament enriquidor: és obrir finestres!
A banda d’això, he pogut compartir amb ell el projecte dels microcrèdits i m’ha donat bones idees.
Hem conegut els projectes del monestir, hem visitat els poblats on hi ha infants amb problemes importants de salut i hem vist la feina que es fa des de l’hospital, i en Joaquim ha fet possible que alguns ugandesos ens acompanyessin a conèixer algun indret natural preciós (cosa que ells no poden fer mai i que està reservat per als turistes). Ens ha portat material escolar de la Papereria Nogueras, de Santa Susanna, que serà de molta utilitat!
Per tot això i per la seva presència sempre tan positiva: Joaquim, moltes gràcies!!!
Que bé, Sergi!!!
ResponEliminaQuines fotos tan boniques!!!
Moltes felicitats per aquests intercanvis tan enriquidors!!!
Gracies Sergi per compartir
ResponEliminaQuines dues estances més boniques que teniu, transmetent pau.
ResponEliminaParticipar desinteresadament en un treball
on les ajudes mai sobren i els aspectes
a pensar-ho part, són tant fonamentals,
sempre és motiu d' un enriquiment mutu.
LA xerrada sobre temes."ECONOMICS",
no m'ha sorpres, al contrari,
m'ha omplert de satisfacció pedagógica !!
Durant els anys de la nostre escolaritat,
en arribar als 12 anys, i fins els 16,
en què ja sortíem, vàrem tenir l' assignatura
de FORMACIÓ DE LA LLAR.
El capítol que parlava sobre " ECONOMIA"
ere dels més complerts.
Començava des de la GRECIA DEL segle IV a.C.
Allà, quedava ben clar, que qui sap administrar
els seus diners i la seva llar, podria administrar
altres responsabilitats.
L'entrada als anys 1960, aquesta assignatura
va quedar ridiculitzada, sota l' etiqueta
de " ASSIGNATURA MARUJA".
Per decret, se li va treure el seu espai
en les PROGRAMACIONS ESCOLARD
QUINA EQUIVOCACIÓ !!
EL GOVER ESCANDINAU, ho va solucionar analitzant-ho
amb una altre "AMPLITUT DE MIRES".
Aquesta assignatura tant important a Europa,
ja des de el segle IV, s'impartiria,
a les escoles, no solament a NOIES,
sinó, també a NOIS !!
És a dir, que tot alumne, en sortir de l'Escola
sabia, en allò que és fonamental,
com s' ORGANITZA I ADMINISTRA UNA LLAR.
Felicito a en Joaquím, i a tots els "JOAQUIMS "
que al llarc de la vida, us visitaran amb l' ànim
de participar en el vostre projecte.
Feliç tarda a tots !!
Que no m' oblidi:
ResponEliminaFELIÇ SOLEMNITAT de TOTS-SANTS,
i BONA CASTANYADA !!
"... on les ajudes mai sobren i els aspectes a ajudar són tant fonamentals..."
ResponEliminaCrec que està clar que a Tororo esteu fent una gran feina i en Joaquim us ho ha certificat! I si a més a més ha pogut aportar la seva experiència com a economista molt millor; jo en aquest camp vaig un mica perdut. També moltes gràcies al Joaquim per aquesta visita que us ha fet. Bona Castanyada! Ja ens explicaràs com es viu aquí a Uganda la Festa de Tots Sants; també ha arribat la influència del Halloween?
ResponEliminaAmb motiu del HALLOWEEN:
ResponEliminaDes de fa uns anys, moltes escoles i mestres, s' ha vist precionats, amablement, aixó sí, pels pares
a celebrar LA FESTA CELTA " DEL HALLOWEEN"
dins de l' escola, i en horari escolar
Del món Celta, va passar a Sud America,
i els Nord Americanes, ha sigut els encarregats
de retornar-la cap a EUROPA amb una finalitat
comercial i sobre tot, amb una filosofia que porta
a l' ERROR, la CONFUSIÓ, la FOSCA, la TENEBRE...
Cal que, si no és pot fer gaire cosa des de
l' escola, és faci des de casa, des de les families.
Ajudar-los a que tinguin un contrapès, vegin
el que realment és la vida, el que és la mort
des de l'ESPERANÇA.
L'AMOR A LA VERITAT, en tots els seus aspectes.
PARLEM AMB ELS NENS, AQUESTES HORES, AQUESTS DIES..
AJUDEM- LOS A TERNIR CRITERIS VERITABLES,
que els alluny de calaveres, esquelets, bruixes
i els a propi a la LLUM I A LA VERITAT !!
NO HO OBLIDEU...
PARLEU AMB ELS NENS..AMB ELS ADOLESCENT !!
ÉS UN BON MOMENT.
SAPIGUEN APROFITAR UN AMBIENT NEGATIU I ENGANYOS,
EN UN ANÀLISI I UNA REFLEXIÓ CAP EL BÉ
I LA VERITAT !!
GRÀCIES, EN NOM DE MOLTS EDUCADORS..
DES DE CASA, ES POT FER MOLT !!
Fantàstic que continuï havent-hi amics que comparteixin aquesta vivència conjuntament amb tu i amb ells, que aportin experiència i es vagi sumant!
ResponEliminaXulíssima i divertida la primera foto! Les cares ho diuen tot!
Bona festivitat de Tots Sants!
Quines fotos més boniques! Gràcies al teu bon amic i a tu per compartir-ho.
ResponEliminaUna visita molt profitosa.boniques i simpàtiques fotos.Gracies per compartir i enhorabona al Joaquim per la seva visita.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponEliminaMoltes gràcies Sergi i moltes gràcies a en Joaquim. És enriquidor veure com saps transmetre les teves vivències en aquest lloc tant necessitat i com arrossegues a bones persones disposades a ajudar-te en la tasca que estas fent. I no ajudes només als d'aquí on estàs, Uganda, si no que amb les teves explicacions ens ajudes moltíssim a tots nosaltres, els qui et seguim, doncs ens fas conèixer una petita part, des de la distància, el mon, tant desconegut, ens ajudes a prendre consciència de lo be que vivim nosaltres i el molt que cal que compartim.
ResponEliminaEnhorabona pel projecte!.
ResponEliminaExtraordinari, Quim, el teu gest, la teva voluntat.
Gràcies Sergi per la teva valentia i convicció, pel teu compromís cristià, i, sobretot, per fer-nos pensar.
Abraçada forta.