El dia del meu sant després de sopar em van fer anar al noviciat, i un monjo m’entretenia sense que entengués gaire què passava. Em semblava estrany que traiés temes sense solta ni volta i sense cap connexió entre ells. Després vaig saber que esperaven que l’altre que celebrava el sant arribés!
Ens van fer passar en una sala, i allà ens havien preparat una festeta. Els novicis van cantar dues cançons amb to humorístic (imitant, per exemple, el diapasó que faig servir en els assajos de cant de la comunitat, i que ells no havien vist mai abans). Ho van fer molt divertit.
En acabat, el Mestre de novicis va dir unes paraules boniques sobre Sant Francesc. Ens van fer bufar espelmes d’un pastís, i que talléssim el pastís nosaltres dos conjuntament amb el Mestre de novicis. I després, com no pot ser d’altra manera a l’Àfrica: ball!
Fins ara, sempre m’havia quedat mirant com ballaven. Em feia vergonya, la veritat. Però em va semblar que ara sí que tocava i que estarien contents, i m’hi vaig llançar. Ballaven tots, inclòs el Mestre de novicis!
Crec que això del ball ha estat el meu bateig africà. Per ells és un aspecte culturalment important, i per fi m’he empassat la vergonya.
PD: sí, hi ha vídeo però no el penjaré. Jo pensava que només feien fotos, però van filmar un vídeo. I, veient-lo, he agafat més seguretat perquè trobo que no ho vaig fer pas tan malament :)
Bon dia! A vegades ens veiem abocats per les circumstàncies a fer coses que en un principi no ens motiven, però quan ho provem, veiem que no es tant com ens semblava de fora. A veure si celebrant el dia del teu sant has descobert un do que tenies ben amagat ;)
ResponEliminaBon dia, Sergi!!! El vídeo del teu bateig africà és el que has de posar ara, el vull veure i segur que tots els que entren al bloc també!!!
ResponEliminaLa veritat és que em fa molta gràcia, només pensant amb el contrast amb la rigidesa de Montserrat ;-)
Bé, són cultures diferents
Eliminaaixí la veritable inculturació...
ResponEliminaFelicitats endarrerides! Del tot d'acord amb la Marta, necessitem veure el teu bateig africà que segur que és entranyable. Una abraçada.
ResponEliminaUna festa de Sant Francesc, ben maca.
ResponEliminaPlena de volors de tota classe.
. La celebració de la fe...
. La companyia de la Comunitat...
. La companyia d' un altre monjo que també
celebrava el sant...
. Acte festiu, amb unes paraules sobre
Sant Francesc i uns tocs d'ahir...
. Taula decorada amb flors...
. Pastís i espelmes...
. Música i ball amb RITMES AFRICANS !!
. I...EL TEU DEBUT EN ELLS !!
Més complert impossible !!
De més lluny, vares tenir la nostre Pregària
per les teves intencions,i felicitacions de tots
aquells que et recorden i t'estimen !!
Felicitats, gràcies per tot.
Que tingueu un bon dia !!
" ...I UNS TOCS D' HUMOR. "
ResponEliminaÉs bonic que ens facis saber totes aquestes coses tant agradables. Tal vegada, el ball era l'únic que faltava en la teva integració a la comunitat... Vés a saber!
ResponEliminaEm sumo a la petició de veure el vídeo!!!
Fina Múrria.
Me n'alegro molt del bateig africà! Més que de l'anècdota en sí mateixa (que també!), del que significa per a tu i per a ells. Àfrica i el ball és un tot, i ara ja hi pertanys una mica més!
ResponEliminaI en això del ballar: qui viu la música com ho fas tu, no dubto pas que pugui seguir un ritme prou bé! :-)
Molt bé Sergi! Així m'agrada, integració total al lloc on vius. Ara només falta que ens passis un video amb el ball on puguem veure la teva habilitat :-)
ResponEliminaMoltes gràcies pels comentaris! M'he quedat una mica al·lucinat de la gent que m'ha demanat el vídeo, fins i tot algunes persones seriosament en privat.
ResponEliminaJo també te'l demano seriosament, però no en privat, només faltaria, és aquí on l'has de posar!!! jejejejeje
EliminaBon dia Sergi. Una celebració molt bonica, una mostra d'acceptació i d'integració. I si, jo també, m'apunto a veure el vídeo, en privat o en públic, però m'agradaria molt veure'l.
ResponEliminaOoooooh, què bonic!!! Espero veure el video algun dia, jeje...Felicitats endarrerides...!!!
ResponElimina