Si ho recordeu, fa unes setmanes vaig compartir un episodi com a mínim pintoresc amb el Luke, el conductor de l'hospital. Em van resultar interessants els vostres comentaris sobre la seva manera de ser tan positiva, i m'agradaria destacar-ne un. Aquest:
Anava a dir que la frase seria "Posa un Luke a la teva vida!" però ben pensat seria "Sigues un Luke pels que t'envolten!".
Genial. L'Olga, amb aquest comentari, ens estimulava a canviar el punt de vista. Em fa pensar en allò de Sant Pau, de "transformeu-vos, renovellant la vostra manera de veure les coses". Les coses són com són, però les podem mirar de maneres molt diferents.
En veure un testimoni de positivitat com ell, podem pensar: "necessito algú com ell en la meva vida". Però també podem canviar la perspectiva i dir: "hauria de ser així per als altres!".
Gràcies per la reflexió.
I bona festa del gran evangelista Sant Luke (Lluc!) que és precisament avui!
Bon dia Sergi!
ResponEliminaMolt bon missatge de positivitat de bon matí. Farem el que podrem ;)
Moltes gràcies!!!
M'he deixat la foto, molt bona!!!
ResponEliminaPare Sergi d' Assis, bon vespre:
ResponEliminaLA teva comunicació, m' ha recordat el següent.
No fa gaire, vaig topar amb un llibre
que portava per títol:
" LA PERSONA VITAMINA "
Quin títol tant encertat !!
Li vaig donar un cop d'ull.
Era un llibre d' autoajuda com tants d' altres
que s' editen des de els anys 70.
Res de nou:
Una mica de Psicologia...
Una mica de Filosofia...
Una mica d' experiències...
peró res a fons.
Peró, sí que en tots aquests llibres,
hi ha present, una condició constant:
. LA PERSONA ANHELA SER VALORADA.
. LA PERSONA NECESITA PER CREIXER
UN AMBIENT POSITIU...ESTIMULANT...
I DE " BON HUMOR" I BON ÀNIM,
DAVANT POSSIBLES DIFICULTATS.
Ser un "LUKE o una "PERSONA VITAMINA"
una estona, o un dia, tots ens hi veiem en corte.
Peró, ser un "LUKE" o una "PERSONA VITAMINA"
per convicció i sempre,
en un mateix i en els altres,
amb MESURA i OPORTUNITAT,
aixó, penso, ja és una altre cosa...
Aixó, demana un treball personal ,
de fondes conviccions i virtuts...
i com tot en la vida, estar-hi vigilant sempre !!
Que tingueu un bon descans.
Sí, la fotografía és molt bonica, original...
ResponEliminaA mí, em recorda el típus de fotografia
que fan els reporters nord-americans.
Al veure-la vaig pensar:
- De quí deuen ser aquestes olleres ?
Us desitjo un bon dia !!
Gràcies Sergi! De Lukes n'hi ha veritablement pocs i tampoc rebutjaria tenir-ne un a prop eh! Però precisament per això, perquè n'hi ha pocs, potser sí que hauríem de pensar a convertir-nos en un com ell. Fan molta falta, però com ja han dit, no és tasca fàcil!
ResponEliminaI rebre és bo, però diuen que donar és millor, no? :-)
Ens estalviaríem alguns maldecaps si sapiguessim, davant un problema, aturar-nos i mirar-nos la situació amb uns altres ulls, des d'un altre punt de vista o simplement amb posant-nos amb la pell de l'altre (si és que el problema és una persona). Gràcies per la reflexió Sergi!
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris Marta, Pilar, Olga i Joan!
ResponElimina