L'Okongo

L'Okongo és un mestre de l'escola. 30 anys, professor de mecànica i encarregat de les matrícules dels estudiants perquè domina informàtica. Des del mes de juny no ha cobrat el seu sou, com tots els mestres de l'escola. Com que totes les escoles d'Uganda estan tancades per la pandèmia, els mestres que no treballen en escoles governamentals s'han trobat penjats, perquè sense les quotes dels estudiants la majoria d'escoles no els poden pagar el sou. És un tema que m'ha fet patir aquests darrers mesos, com podeu suposar. Alguns han anat als seus poblats, per plantar alguna cosa i almenys poder menjar.

L'Okongo és molt treballador, i n'ha de ser per tirar endavant amb la seva dona (que també treballa) i els seus dos fills. L'altre dia li vaig preguntar a en Makoha què se n'havia fet. I em va dir que ara treballa al carrer en una paradeta dels que donen dades pels mòbils. Em va caure l'ànima als peus. És una persona amb formació, i aquesta feineta és totalment precària (guanya poc més d'1€ al dia).

Avui l'he anat a veure. Ha estat molt content. Li he donat dues joguines que m'havíeu enviat: un ànec de peluix i una piloteta. Hem anat a prendre alguna cosa i xerrar. Ha passat uns mesos molt complicats. Els han fet canviar de casa dos cops, i ara estan en una "casa" amb dues habitacions en total per 6 persones (literalment dues habitacions, ni menjador ni lavabos ni res). I amb un lloguer considerable.

Ha agraït molt sincerament que l'anés a veure. Però em sento impotent. Aquestes setmanes hem donat verdures als professors que s'han acostat, almenys aportar alguna cosa per menjar. Però m'agradaria poder evitar que això torni a passar.