dimecres, 5 de maig del 2021

Un coordinador pels projectes


Avui bones notícies! Fa unes setmanes vaig caçar un comentari al vol, i es referia a la possibilitat de posar algú que coordinés els projectes que estic impulsant. M’hi vaig agafar de seguida, perquè sobretot els projectes d’agricultura i ramaderia avançaven a pas de tortuga. Jo mateix vaig proposar el nom d’en Makoha (que és aquest que veieu aquí dalt): un professor d’agricultura (que també domina informàtica), és emprenedor, amb idees i iniciativa, i es preocupa pels estudiants. Portem dues setmanes treballant junts, i estic molt content! Crec que ell també.


Les coses s’estan movent, bastants projectes al mateix temps. Aquí teniu els estudiants d’agricultura que avui han plantat l’herba que servirà per les vaques. Jo soc totalment ignorant en aquests temes, i no entenia per què s’havia de preparar tan bé l’herba si, amb la pluja d’aquí, creix a tot arreu. Però ara he entès que aquesta herba és especial i molt alta. 

Aquí sota teniu la Doreen i l’Alan, dos estudiants d’agricultura molt espavilats que estan implicats també en altres àmbits de l’escola. 

Gràcies a alguns donatius que heu fet a través d’aquest espai, demà els estudiants començaran a plantar verdures (pastanagues, espinacs i sukuma). Esperem que d’aquí dos mesos i mig en puguin començar a menjar. 

Aquests dies estan acabant d’arreglar el plànol del cobert per les vaques. Tot plegat avança lent, però bé. 

Veig que els estudiants estan contents a mesura que veuen que en diferents fronts anem progressant. Hi ha moltes dificultats, però avui us comparteixo aquestes bones notícies amb un agraïment molt gran!

13 comentaris:

  1. Un futur esperançador i molt interessant el que expliques de l' herba !! Ja ens aniràs explicant!!

    ResponElimina
  2. Enhorabona Sergi! Estàs fent molt bona feina i veure que les coses van progressant segur que també ajuda a animar-te. El camí serà llarg i segurament sortirant entrebancs però l'important és fer el camí el millor que puguem. Endavant!

    ResponElimina
  3. Es una alegria de saber que tot va endavent, que com es diu a l'escola pregressa adequadament gràcies sobretot al teu esforç i a la teva peseverança. Que així continui.
    Moltes gràcies, Sergi, per fer-nos-en partíceps!!!

    ResponElimina
  4. Montserrat de França6 de maig del 2021, a les 22:25

    Moltes gràcies per aquestes notícies tan bones ! I l'enhorabona: triar un bon cap de projectes i tenir un equip motivat, segur que serà clau per tirar-ho tot endevant i per treure entrebancs.
    En el llenguatge corporal de les fotos es veu molta seriositat i esperit emprenedor.
    També em sembla (sense entendre-hi) que la terra és molt fèrtil.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc la impressió que sí, la terra és molt fèrtil. Ja ho diré d'aquí un temps!

      Elimina
  5. Em pregunto com heu preparat el terreny, abans de poder-hi sembrar i plantar... Tot a mà o amb l'ajuda de bestiar o d'un tractor? Perquè és una esllomada i l'extensió sembla enorme... I aquesta feina és la més ingrata i la que es veu menys. L'assignatura d'Agricultura és una oportunitat per aprendre a estimar el que mengem, que bonic, i quina gran tasca que estàs fent als Camps d'Assís! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El van llaurar amb un tractor (crec que pertany a les terres del monestir, i es fa servir per l'escola si convé). Diria que és així

      Elimina
    2. Molt rebé! Moltes gràcies, Sergi! :)

      Elimina
  6. Estimat Sergi D, Assís,per la foto veig que recordes posar.te la protecció del barret.Aqui fa molta falta?.
    El equip sembla molt motivat i això penso que també depend de com els valoren per la feina que fan.
    Saps ja vindria a remenar la terra i plantar les llavors per veure el seu creixement.
    Endavant i força ah i ànims per la feina.una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimada Núria, a mi el barret em fa molta falta. Un dia de viatge amb moto no me'l vaig posar, i vaig estar tres dies força grogui. Soc de pell blanca!

      Elimina
  7. Dóna bo de veure com els teus projectes, encara que com tu dius a pas de tortuga, comencen a fer-se realitat. Poc a poc i en la força del treball i la il·lusió us en sortireu. Estàs de sort de tenir tanta gent jove al teu costat. Donem-ne gràcies a Déu!!!

    Fina Múrria.

    ResponElimina
  8. Són molt bones notícies Sergi! És bo saber que ja disposes de col·laboradors. Si te'n busques de bons ja no et caldrà saber de tot, i a la vegada et descarregaran de feina...bé, o coneixent-te... te'n permetran fer de nova! :) 
    Molt bé pels estudiants d'agricultura (homònims meus), per ser els primers de contribuir activament en els projectes! Se'ls veu molt actius, il.lusionats i feliços i així, faran bona feina.
    I felicitats, perquè encara que a poc a poc, això sembla que agafa embranzida!

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies per tots els comentaris!

    ResponElimina