Als occidentals ens fan molta gràcia els micos. I aquí se’n veuen sovint. Però aquesta simpatia no és compartida pels locals, perquè els micos destrossen les collites.
Periòdicament, quan es posen massa per tot arreu, s’organitza una batuda amb gossos caçadors. Es veu que l’objectiu és caçar el pare de família (o dos pares de família). I aleshores, faltant ell, la resta de la família s’esmuny de la zona.
Al cap d’uns mesos, potser per falta de memòria, els micos es tornen a acostar progressivament. Nova batuda, i així sempre.
És curiós com un mateix animal pot despertar reaccions tan diverses.
Aquesta foto que us he posat la vaig tirar en un lloc de Tororo on n’hi solen haver. En aquest indret no semblen tenir por dels humans, i algun cop els pots veure de molt a prop.
Bon dia, Sergi!
ResponEliminaFa gràcia això dels micos. Jo no sóc gens animalista, en general els animals no m'agraden perquè em fan por, començant pels gossos i sinó em fa fàstic tocar-los i que em llepin. Que res, que no els tinc cap simpatia.
Però amb això de les batudes, m'has fet pensar amb els senglars que es pessegen sovint per Montserrat a la zona on hi ha els turistes, que és on troben el menjar. Tinc entès que quan en són molts també se'n fan batudes, la llei del més fort...
Moltes gràcies per explicar-nos-ho i per la foto simpàtica del mico, però t'asseguro que no voldria trobar-me'l a prop de cap manera, jejejeje...
VA MARTA et poso una meva anècdota ,jo que soc molt animalista .) Saps recent casada varem anar a parar davant de l'entrada del zoològic de Barcelona buscant aparcar .Jo em vaig entossudir de treure.hi el cap , i el meu recent espòs doncs...va cedir de portar la "nena" al zoo.La sorpresa va ser majúscula, quant al entrar el primer que varem veure varen ser un senyor i una senyora que portaven un goril·la blanc i un altre negre , tots dos molt petits ,als braços. Podeu pensar quina sorpresa i alegria per part meva ....La senyora em va fer indicació de que podia i volia tenir-lo als braços i allà vaig anar agafar el negret, que molt fort es va tirar cap a mi.el blanc també volia venir pero el tenien molt agafat i cuidat. era el despres famós "copito de nieve".
EliminaMarta ,el petit animal es va agafar al meu coll com una criatura i feia uns petits roncs com si
digues quelcom .L'explicació de la senyora de com havien arribat al zoo,em va trencar el cor i des de les hores he estat en contra dels, animals fora dels seus habitats i menys tancats en gabies .
No em vull allargar :)anys despres hi vaig anar acompanyant una sortida de la classe del meu fill i el meu petit amic ja pessaba uns 200 kgs.La seva ,,unica distracció era espantar als qui el miraven darrera els vidres fen un salt cap a ells.Pobret vaig pensat tota una vida fent aixó.
Els micos de Uganda també son caçats a vegades per portar.los a zoos o per distreure als turistes.
Com dius tu,la llei del mes fort .
Que bonic això que expliques Núria. Recordo el Floquet de Neu de quan era petita i els meus pares em portaven el zoo, quin privilegi que vas tenir!!!
EliminaO sigui, Núria, vas presenciar l'arribada de Floquet de Neu! Òndia!
EliminaEls desequilibris a la natura normalment els provoquem els humans i això repercuteix negativament sobre la sostenibilitat d'un determinat ecosistema. Segurament el tema de la proliferació dels micos té com a causa que els humans hem desplaçat els seus depredadors naturals i això fa que campen lliurement per on volen.
ResponEliminaDoncs no se m'havia acudit i segurament tens raó, Vicent. Però també entenc que els humans es vulguin protegir dels animals salvatges allà on s'estableixen, no?
EliminaPare Sergi d'Assis, desconec de primera mà, la vida dels Primats, peró a través dels GRANS DOCUMENTALS, cada vegada més ben fets i interesants, gràcies als treballs de camp dels Etnólegs i als seus aparells de d'observació de tecnologia punta, queda clar tres coses:
ResponElimina1. Mentre els animals, primats o no, estan en el seu hàbitat natural, tot va bé, tot transcorre segons les lleis naturals que els dicten els seus instints.
2. Peró, quan l' animal s'acosta a la civilització per que descobreix menjar fàcil, com són els cultius, o els turístes de la Índia on els primats envaeixen, temples, botigues i carrers, amb permís de les autoritats, llavors el conflicte és fa tant gran que no és pot controlar, sota perill d'agrsions per mossegada, o infeccions.
3. Finalment, no diguem quan aquests desastres han passat per interessos comercials, trencant la CADENA TRÓFICA. EE.UU. D'A. va patir unes grans inundacions de rius, que no es comprenia d' on venien, després de molts anàlisis, és va descobrir que en els origens dels rius havien estat destruits sistemàticament els caus dels pastors...
LA UTILITZACIÓ DE LA NATURA PER PART DE L'HOME, HA DE TENIR UN LÍMIT, I SEMPRE QUE RESPECTEM AQUEST LÍMIT TOT VA BÉ. L' HOME HA DE RESPECTAR LA VIDA DELS ANIMALS, PERÓ L' ANIMAL " TAMBÉ HA D' INTUIR" QUE NO ES POT ACOSTAR ALS CULTIUS. TOT HA D' ANAR REPARTIT I EQUILIBRAT ...
La meva felicitació per l'escrit de la Pilar.El seu darrer parraf es el que tindria de ser.
EliminaCom deia gandhi---Un pais una civilització es pot jutgar ,per com tracta als seus animals""
Pobrets,per mi son animals que han marxat del espai que l,hi pertanyia per moltes raons ,la talla dels arbres,buscar petroli ,mines etc.Les mateixes raons per, les que molts habitants de l'Amazonia, en aquests temps, tenen de marxar del seus pobles per el mateix motiu .
ResponEliminaSempre he somiat anar a l,Africa ,per poder gaudir dels animals salvatges en el seu habitat,sempre que no fossin serps,aranyes i tot bitxo petit ,volador o rastres.
No pensaba que tindria un amic a fer una bona feina en aquets indrets i que coneixeria,costums i maneres de fer d ùn raconet africá.
Moltes Gracies,estimat Sergi DÁssís i cuida,t .
Pare Sergi: En lloc d' ETNÓLEGS, ha de dir " ETÓLEGS". Ara al repasar-ho, ho he vist !! Gràcies!!
ResponEliminaEl respecte i bon ús de la natura,
ResponEliminaés la nostre PRIMERA I MILLOR VACUNA !!
Gràcies.
El que pels foranis pot ser exòtic pels autòctons pot ser una plaga o un gran maldecap: cangurs o conills a Australia, caimans a Califòrnia, micos a Uganda o senglars a Catalunya... (just ahir a les 8am una mare amb els seus 4 garrins creuava la Diagonal a l'alçada de Balmes!!!). El resultat sempre són batudes malgrat la majoria de vegades sol ser culpa dels humans que envaeixen els seus espais o que els hi alteren el seu habitat i costums habituals.
ResponEliminaSergi, vaig sentir que ahir, 25 de maig, era el Dia d'Àfrica, això té cap repercussió aquí o el ressò és només a nivell internacional?
Hola Olga! Sí, a mi també em va sorprendre molt el tema dels cangurs a Austràlia. Des d'Europa els veiem amb molta simpatia, i ells tenen avisos a la carretera perquè la gent vagi alerta amb cangurs que podrien saltar inesperadament!
EliminaSobre el Dia d'Àfrica, no en vaig sentir res. Aquí la gent viu molt allunyada de tot això. La connexió amb "el món" és limitada.