Em sembla molt interessant l’evolució de les peces de vestir. Perquè a través de la roba, molts elements culturals i socials hi són expressats. Els biquinis de les turistes a les platges catalanes fa unes dècades, les dones que van començar a portar pantalons, l’ús del barret o de l’americana o de la corbata per part dels homes i també l’abandonament d’aquestes peces de vestir... N’hi ha per escriure molt i molt.
En el cas de les samarretes, no deixa de ser curiós. És una peça antiga, molt antiga. Però la samarreta tal com la coneixem avui no ho és tant. Al segle XIX es considerava part de la roba interior, i es va separar progressivament de la part inferior de la roba interior. La iniciativa la van tenir els americans. Tot i que tant miners, estibadors com estudiants la van començar a fer servir per motius pràctics, la revolució de la samarreta va començar amb els “Marines” americans la segona dècada del segle XX.
Els Marines la feien servir com a peça interior sota l’uniforme. Però en festes es treien l’uniforme i es quedaven amb la samarreta. Això es va anar fent popular, i estenent a altres oficis. Sempre, però, amb un to d’informalitat. D’aquí es passarà a la samarreta com a propagadora de missatges... fins al dia d’avui.
La informalitat o no de la samarreta encara és un tema sobre la taula. Aquí Uganda tenen molt clar que per anar molt mudat cal portar camisa. I a Catalunya, quan la CUP comença a portar samarretes al Parlament se’n parla i força. A través de la roba podem comunicar moltes coses.
A la foto, dos estudiants ben cofois amb les samarretes que els vam donar fa uns dies!
Pare Sergi,Bon dia: ARA no em puc entretenir, tinc una feina urgent entre mans, a la tarde et contestaré, peró ara solament és dir-te:
ResponEliminaQuins dos nois més MACOS, AGRADABLES I POLITS !! FINS a la tarde que ja estaré lliure !!
Un altre ús de la samarreta, de classe molt alta, va ser (i encara ho és) en el joc de polo. Això es deu a que té l'avantatge de que no hi hagi cap collaret per fer cop a la cara a mesura que el cavall avança.
ResponEliminahttps://qph.fs.quoracdn.net/main-qimg-d274143f5634cfea447de65997aec41b
Molt interessant la teva reflexió, Sergi.
ResponEliminaEl xicot de la dreta amb camiseta blanca (aquí Catalunya amb aquest coll i els botonets en diríem gairebé un "polo") no sé si es pot imaginar que està fent propaganda d'un cotxe superesportiu de la Nissan. Aquí el teniu.
https://www.nissan.es/vehiculos/nuevos-vehiculos/gt-r/nismo.html
Te raó Jordi, amb la seva explicació sobre el jersei blanc,es un típic polo .En canvi el blau es la samarreta que anomenem bàsica,sense cap dibuix -
EliminaEl polo també es fa servir per anar com mes mudat ,sense corbata.Es una de les meves debilitats ,la roba i m'agrada veure aquests nois tant ben vestits,cada un amb un estil diferent.
un bon cotxe el Nissan.
Hola Jordi, doncs segur que no saben la publicitat del cotxe, però també segur que els faria il·lusió!
EliminaSergi D,Assís,la teva explicació es un record de la meva joventut. Cert que era copiar als americans ,portar la samarreta de color blanc sota la camisa , amb dos botons oberts ,perquè es veies. Decada dels
ResponEliminasetanta ,va ser l¡inici d,aquesta moda que molts nois seguien per el fet de ser modern.
Gracies per la foto dels estudiant
s i l'explicació . Una abraçada
Pare Sergi,fins ara no he pogut contestar-te. Sí, derrera de cada MODA de VESTIR, hi ha una FILOSOFIA, que intenta dominar o manipular. Unes vegades afavorint a través del bon gust i unes altres vegades anant en contre de la dignitat de la persona d'una manera ben clara. Des de els anys 60, estem estacionats, en una moda, no cómode, sinó barruera. Com qui participa d'un joc graciós, s'ha influenciat a la gent perque passes,del que és NOU, a alló que, sortit de fabrica, reprodueix ALLÓ que és vell, del que era bonic de natural, a allo, que és LLEIG i REPULSIU, del que en sí té una GRÀCIA, a alló que és desmanegat... i els adolescents i no tant adolescent, peró sense criteris, s'han avingut a jugar aquest joc tant destructor, portant SAMARRETES, etc...quins SLOGANS, TATUATGES...ni ells mateixos entenien aquestes consignes, peró que inconscientment en feien la propaganda. Conec tres nois amb bones notes, que per la seva manera de vestir no are ser admesos a un treball de cara al público. Va ser un disgust molt grande peró va compredre l'experiencia.
ResponEliminaEns partes de les SAMARRETES dels "MARINES" Nord-Americans. Sí,jo recordo petita encara, quan a Barcelona, va arribar el Portaavions "CORAL SEA",a les tardes sortien tots els "MARINES", a visitar Barcelona, I ves per on,tot i ser Nord-Americans i estar als anys 60, no en sortia ni un de HIPPY, al contrari, sortien fets un primor de ben planxats i polits, en general. En aquest moment, preguntavem als nois; - AQUÍ QUE CREIEU QUE ESTÂ PASSANT ? QUI CREIEU QUE S'ESTÁ BENEFICIANT A COSTA DE FER-NOS PERDRE LA NOSTRE DIGNITAT ? Una vegada vaig sentir aquesta explicació d'en CRISTOBAL BALENCIAGA, també als anys 60...que es quan es va produir el gran cambi de COSTUMS : - SENYOR BALENCIAGA, QUE OPINA DE LA SAMARRETA ? i BALENCIAGA, va contestar :
- MAI, UNA SAMARRETA DE PUNT, PER MÉS CARA QUE SIGUI, SUPERARÁ AMB CATEGORIA, A UNA CAMISA FETA DE TELA PER BARATA QUE SIGUI AQUESTA !!
I, acabo, sempre que he pogut, he ajudat als adolescent a fer un análisi del que representa el que en diem el MON DE LA MODA. A partir d'aquí,ella esculliran, pero sempre tindran una mica més de criteris!! Us desitjo un bon descans !!
Hola Pilar, és interessant aquesta anècdota que expliques dels Marines d'un portaavions de fa tants anys!
EliminaPare Sergi d'Assis, bon vespre. Gràcies pel teu comentari referent a la meva comunicació. Ara vaig una mica més enllà d'una "SAMARRETA " de PUNT, o d'una "CAMISA de POPELIN" ...
EliminaVeritablement, l' arribada dels "MARINES dels EE.UU. d'A. tant polits, i en general, amb un comportament correcte,va ser d'un gran contrast i un motiu de reflexió, comparat amb els HIPPYS de la ciutat,tant desordenats en els seus vestits i comportaments...
Penso que un treball que podem fer, sempre que hi hagi ocasió, és desmitificar les "CONTRACULTURES" que tant sofriment han portat a joves, famílies, infants... i a la societat en general. Cal que les noves generacions comprenguin que una CONTRACULTURA i una REVOLUCIÓ DE COSTUMS com la dels anys 60...es va poder fer, per que va estar carregada d'una forta pressió "EMOCIONAL, i sense gairebé cap base "Racional. Sense aquestes dues condicions, la CONTRACULTURA, no es pot establir. No fa gaire, una noia, em deia: - A casa, són bona gent, peró HI ha una vida MOLT desordenada en tot, jo em sento molt cansada d' esperit, i he anat a viure a casa la meva futura sogre. Allà hi ha ORDRE,CALMA , BON GUST, i una família que sempre he buscat !!
Dic tot aixó, per que, tant a AFRUCA com a EUROPA, treballar per educar en els bons hàbits, la bellesa, les relacions respectuoses,el bon gust en el vestir...totes aquestes coses, per sencilles i sobries que siguin, ajuden a mantenir la pau i a ser més persona. Caldrà a tornar a explicar a les families i a les escoles, la manera de comportar-nos, segons QUI som, segons ON estem, segons QUE anem a fer....Són espectes de la formació de la persona que donen molta tranquilitat i seguretat, tot i ser coses tant sencilles. LA CONTRACULTURA, NO EN VA VOLER SABER RES...oficialment aquesta formació ha desaparegut des de els anys 60...
LA persona, quan més barruera millor, peró, jo conec gent, que com un acte de RESISTÉNCIA, crea de tant en tant un grupet, per parlar d' aquests aspectes d' HUMANITATS !! FELIÇ DESCANS.
Que guapos aquests nois, Sergi!!! És el que deia l'altre dia, la roba forma part de la dignitat de la persona, el del polo blanc està espectacular!!!
ResponEliminaPenso en els immigrants que tenim a casa nostra que a la que tenen mitjans per fer-ho es posen la roba com la que porta tothom i si és de marca de les cares millor, per tant, la vestimenta no és un tema secundari.
Moltes gràcies Sergi, per seguir il·lustrant-nos amb totes aquestes vivències.
Poden estar ben cofois tots dos perquè els hi queden de meravella! Aquesta foto podria servir per una campanya de Benetton o de Tommy Hilfiger! Sí, és curiosa l'evolució i la revolució de la roba, i aquest retorn cíclic que té qualsevol tendència de moda: "tot torna" diuen. Jo em quedo amb les samarretes amb missatge. M'encanten!
ResponEliminaAvui m'han fet somriure totes les aportacions! Ben curioses.