Tenim un grupet de musulmans a l'escola. Diria que són vuit, almenys els que tinc identificats. Tres d'ells estan fent el Ramadà seriosament. I mentre els estudiants dinen, ells fan la seva pregària en una habitació. Els vaig demanar si hi podria assistir un dia, i em van dir que sí.
Les fotos són de l'altre dia. Els vaig veure concentrats i que ho vivien. Al final, em van explicar el sentit que per ells té el Ramadà. Els ho vaig agrair i els vaig desitjar que siguin uns bons musulmans.
Els vaig convidar a venir a la Missa de l'escola aquest diumenge: que jo presidiria, que parlaria de l'amor i que això servia per tothom. I a un que vaig trobar ahir li ho vaig recordar i que em faria il·lusió. Em va dir que sí. Però aquí, per cultura, solen dir que sí (a vegades és bàsicament per ser amables, no vol dir que després es materialitzi).
El cas és que aquest matí ha vingut a la Missa, i s'ha assegut al primer banc. A l'hora de les ofrenes (que alguns fan un donatiu) ell s'ha aixecat i ha fet el seu. Se'l veia content de ser-hi. I li he agraït davant de tots, subratllant que tots formem part de la comunitat de l'escola. Els he explicat que aquesta setmana vaig assistir a la pregària dels musulmans i que avui un d'ells havia vingut. Són missatges molt alternatius aquí, perquè se solen subratllar molt les diferències entre religions i entre cristians de diferents denominacions.
Els alumnes anglicans també m'han convidat a la seva pregària setmanal, i els he dit que un dia hi aniré. Ells ja assisteixen a la nostra Missa, cosa també bastant alternativa en aquest país.
una meravellosa manera de viure i fer viure l'autèntic ecumenisme
ResponEliminaOstres Sergi! D'això se'n diu portar a la pràctica el diàleg interreligiós. Molt bé! Esperem que aquesta convivència entre religiós sigui molt benificiosa per l'escola i els diferents projectes que s'hi duen a terme.
ResponElimina.
ResponEliminaQue bonic haver pogut compartir les pregàries amb els nostres germans musulmans
Els desitjo a tots un Ramadán kareem!
Enguany els ha tocat celebra-ho en els dies que s’allarguen les hores de sol, se’ls ha fet llarg el dia, són moltes hores de dejuni...
Com ja estan als dies finals del Ramadán espero que puguin celebrar el darrer iftar amb molta alegria.
Tinc un gran respecte i un gran apreci per ells, ja fa un temps en la meva feina, ens vam ajudar molt mútuament, els hi estic molt agraïda.
Moltes gràcies Sergi per per compartir aquests moments.
Pare Sergi,bona nit. Qué bonica és la segona fotografia !! Sigui quina sigui la seva religió,tota la vida m'ha impressionat veure aquestes imatges. -Saps que em recorda ? Quan estem a la Basílica de Montserrat, esperant que toqui 2/4 de 8 per començar les LAUDES, aquell SILÉNCI...aquell RECOLLIMENT...em causes un gran impacte !! Que tingueu un bon descans !!
ResponEliminaQue bé Sergi!!!
ResponEliminaEl meu rector sempre ha tingut un gran interès pel diàleg interconfessional, que totes les religions som germanes o cosines i que ens hem de saber entendre.
Molt important però veig que és la divisió entre els cristians una gran xacra que hauríem de poder solucionar. Taizé n'és un gran exemple, que no sé si es porta a la pràctica en cap altre lloc. Pel que dius veig que aquí també teniu la diversitat cristiana.
Moltes gràcies Sergi, per acostar-nos a la normalitat musulmana!!!
Que fantàstic Sergi, tant de bo siguèssim capaços tots plegats de ser tan respectuosos i acollidors amb altres religions i altres maneres de fer. És admirable. Gràcies!!!!!
ResponEliminaAquest post a mi m'ha recordat a aquest gran personatge i beat que ara diuen que aquest mateix 2021 serà canonitzat tot i que per a mi ja és des de fa molt de temps un dels sants més rellevants del segle XX.
ResponEliminahttps://www.elnacional.cat/ca/opinio/miriam-diez-tuareg-universal_508614_102.html
Començo el comentari amb una frase que alguna vegada te dit "no canviïs mai Sergi " la teva manera d'acostar-te a les persones ,sencilla,entenedora,i segons com amb el teu fi sentit del humor et fa proper i et fas estimar a vegades sense ser la teva finalitat.
ResponEliminaTe de ser bonic, tenir aquestes experiències de relació amb persones que la seva manera de creure es ben diferent de la nostra .
Cuida.t molt si us plau,
i sigues feliç!!!!!
A proposit de CHARLES DE FOUCAULD:Molts adolescents i joves cristians de la meva generació,almenys en l'envient on jo em movia, varem estar formats amb tres llibres: L'ESCRIPTURA, les obres de ROMANO GUARDINI, i el llibre "EN EL CORAZON DE LAS MASAS" del Pare RENÉ BOILLAUME. Tot just sortir de l escola aquestes lectures varen començar a marcar el camí de la nostre vida cristiana. Després, poc a poc, va anar venint l' aprofundiment en L'ESCRIPTUA I el descubriment dels PARES DE L' ESGLÉSIA. peró és molt bonic recordar aquest llibre i la seva espiritualitat !!
ResponEliminaBon dia!
ResponEliminaA Terrassa tenim el Consell Interreligiós que enguany ha celebrat el seu desè aniversari. No ha estat fàcil però actualment ja en formen part la majoria dels grups religiosos de les diferents confessions de la ciutat.
El mes passat es va realitzar l'acte de cloenda de la Setmana de l'Harmonia Interconfessional, que s'ha organitzat com a la festa de la celebració d'aquests deu anys del consell.
Aqui hi ha l'enllaç amb el vídeo enregistrat del moment:
https://www.youtube.com/watch?v=Mj0uiXNqvkk&t=44s
És un vídeo llarg en destaquem però dos moments: el minut 19:35, on canta una noia musulmana passatges de l'Alcorà, i el 51:45 balls sufís molt suggerents.
És molt interessant de veure que arreu del món s'intenta realitzar aquest acostament entre les diferents confessions religioses. Moltes gràcies, P. Sergi d'Assís per fer-nos-en partíceps!
Sergi, ¡Qué manera tan sencilla y a la vez profunda de entrar en comunión con los que aman al mismo Señor aunque lo expresen y concreten de distintas maneras en las diversas confesiones! Que el Señor bendiga tu gran generosidad para acercarte a las personas. Nos vas contando la buena marcha, aunque lenta, de tus proyectos, me alegro mucho, pero no nos dices, se entiende, la renuncia que supone aunque se intuye, a lo mucho que has dejado y a las dificultades que encuentras en esas tierras lejanas y con tanta pobreza, ya sabes que desde la distancia, somos muchos los que nos hacemos presentes con la amistad y la plegaria; ánimo Sergi y adelante, el Señor siempre nos precede en generosidad.
ResponEliminaBen fet! Si conviviu i us respecteu en el vostre dia a dia, per què no compartir també temps de pregària? Tots agraïm, tots demanem, tots preguem...potser a un Déu al que anomenem diferent, però tenim molt en comú! Ser alternatiu és bo per no caure en l'immobilisme, ens fa descobrir i entendre realitats diferents, trenca amb el convencional i ens fa avançar. Ser alternatiu significa tenir desig de canvi i l'església ho necessita i molt! Endavant.
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris. Un comentari sense nom no l'he publicat, però de tota manera gràcies per les paraules.
ResponElimina