Fa uns dies vam donar una samarreta per cada estudiant de l’escola. Quan ho vam haver anunciat, hi havia una expectació que m’inquietava una mica. Els deia que eren samarretes normals i corrents: algunes negres, altres blanques... Però és clar, hi ha estudiants que en total tenen 3 samarretes o camises. I potser una d’elles ben estripada. I per tant, la notícia que en tindrien una més els il·lusionava.
Ja sé que aquestes no són les coses fonamentals, segons com ho mirem. Però al mateix temps penso que això els ofereix una dignitat que també mereixen. Vaig pensar en aquella frase bíblica de “vestir el despullat”. Sempre havia pensat que era anacrònica, adequada per un altre temps. Però no: aquí té tot el seu sentit.
Espero que d’aquí uns dies puguem donar una peça de roba per cada mestre o treballador de l’escola. Ells també van molt justos.
Quasi totes van ser enviades per la "Fundació Espai, Natura i Joventut". I els ho agraeixo molt! Sé que altres n'heu enviat, però aquí les coses triguen molt a arribar.
Volia fer fotos, però el guirigall tota la tarda va ser tal que no vaig poder. Per sort, alguns dels representants dels alumnes em van ajudar i crec que ho vam superar amb força bona nota (pel caos que hauria pogut ser). Tot i així, dos alumnes van accedir a una peça de roba amb el mateix nom i cognom. Me’n vaig adonar quan va venir “l’autèntic”. Qui era l'altre que havia vingut dues hores abans? No en tinc ni idea. Em va enganyar. Aquí passen coses d’aquestes.
La foto que he posat és d'un dia que vam fer una excursió en un poblat, i aquest nen ens anava seguint a tot arreu amb la bicicleta. Li falta un tros de samarreta. O més d'un tros.
Bona tarde Pare Sergi d'Assis: La teva comunicació d'avui, explicant el repartiment de samarretes,em fa pensar en el Capitol XXXI,i amb els comentaris de l'Abat Cassià Ma. Just , i també els del Pare Garcies Ma. Colombàs. Lluny de ser un Capitol superficial, comparat amb els altres, per a mí, sempre ha sigut un Capitol, que ha enriqui, ennoblit, ha arrodonit la Regla. SÍ, la dignitat en el vestir, no és un luxe, forma part de la mateixa dignitat humana. També els animals, van revestit de les seves millors gales. Tot el que és exterior,si és bó i adequat, ajuda a millorar l'interior. Per aixó, quan es va posar de moda, la fabricació de texans estripats, per cert molt cars, és va viure com un escandol per part de molta gent necesitada i sense treball, també aquí a Europa. Segur que aquest jove africà de la bicicleta, està completament d'acord amb el que acabo d'explicar ... Bona Cinquentena PASQUAL!!
ResponEliminaAquest matí he anat a passejar per un bosc proper amb el meu net i caminàvem per un corriol , on de sobte havíem de travessar unes bardisses que ell ha passat sense problemes per sota, però jo m'he quedat enganzada als esbarzers i a l'estirar per sortir la meva pobre samarreta ha quedat plena de forats, m'ha fet molta ràbia perquè la samarreta m'agrada força.
ResponEliminaLlavors m'ha vingut la imatge de la foto que tu has penjat amb el nen amb la samarreta estripada, la bici i el xiulet a la boca i m'han passat totes les tonteries de cop.
La veritat és que aquí donem molta imporància a la roba que portem, com és, el color, la marca... i clar, per ells una samarreta normal i corrent com en diem nosaltres, segur que no en té res de normal i corrent...
ResponEliminaSovint penso en coses del dia a dia nostre, ara acabo de posar la rentadora amb algunes peces de roba que no són ni brutes, d'aquelles que han estat usades un parell de vegades i ja no fan aquella olor de net. Crec que no n'has parlat d'això, com ho feu? Teniu màquines de rentar com les nostres? Detergents? Productes varis per a la neteja de la roba?
El noi de la foto m'ha recordat un dia que portava una samarreta amb un foradet, en un lloc on es deuria veure molt, i a tot arreu on vaig anar tothom em deia: ja has vist que tens la semarreta trencada? no és per per res, és per si no t'hi havies fixat! jejeje...
Que res, que moltes gràcies, Sergi, per explicar-nos tot això i jo diria que sí que són força fonamentals, que formen part de la dignitat de la persona!!!
A proposit dels DETERGENTS: HÉLÈNE BRESSLAU SCHWEITXER, explica en les seves memòries, que quan va arribar, procedent d'Europa, a l'Hospital del seu marit, a Lambaréné, solament hi va trobar un sabó per a tot, i per suposat d' una sola marca comercial. Aquest sabó servia per: la dutxa, el cabell, la roba, la cuina, l'instrumental d'operació, la de singecció de ferides...i per descomptat la desinfecció del terra. Ela mateixa escriu el gran impacte que li va caurà tot aixó i va pensar: - Quan torni a Europa, no tindré cap mania amb LES MARQUES dels productes !! Peró no va ser així. Quan va arribar difinitivament a Europa per motius de salut i va quedar rodejada de la pressió de la societat europea, ella mateixa explica, que li van tornar a apareixer les manies que provoquen INTENCIONADAMENT, les empreses de les MARQUES COMERCIALS, que tenia abans de viure uns anys a Àfrica. LA MASSA semble amorfe, morta...peró és MOLT ACTIVA i XUCLE. Cal agafar-se bé, en alló que és fonamental i revisar-ho cada dia !!
ResponEliminaVivim en mons molt diferents, aquesta és la realitat. Qualsevol comparació que puguem fer sobre quantitat de béns materials sempre anirà al nostre favor però és interessant fer-la per fer veure la gran desigualtat existent. I és que en el fons no comparem el mateix. Les samarretes ja no cobreixen la mateixa finalitat. Estem comparant el que és una necessitat per uns, amb el que s'ha convertit en un divertiment per uns altres. Aquí comprem per diversió, per satisfer un desig puntual i ja no busquem samarretes normals i corrents, volem samarretes diferents i volem samarretes estripades perquè s'allunyen del patró existent! En escassetat, a l'Àfrica, les samarretes es trenquen per excés d'ús, en abundància, a Europa, es trenquen per excés de vanitat.
ResponEliminaMoltes gràcies per les vostres reflexions i vivències!
ResponElimina