Si ho recordeu, aquí us vaig parlar de la visita de l'Oriol i l'Aina. Un cop tornats a casa, van organitzar una campanya entre familiars, amics i coneguts per poder operar dos nens i pel fons del projecte dels microcrèdits que va prenent forma.
Van aconseguir els diners, i aquests dies estem gestionant les dues operacions. Una d'elles és complexa: és un nen amb la boca deformada, i amb moltes dificultats per la parla i altres aspectes.
L'operaran en un hospital especialitzat proper a la capital. Una donant de Barcelona ens va pagar la primera visita al metge perquè fessin un pressupost de l'operació. I pel que fa a l'operació, la majoria la paga el mateix hospital pel fet de ser un infant, però nosaltres hem d'assumir 1.643 euros (ja els tenim). Fa pocs dies l'havien d'operar, però després d'una anàlisi de sang van dir que hi tornés d'aquí uns dies. A veure!
L'altre cas (el de la foto, aquí tot content amb uns colors que li van portar) és similar a aquell nen de la panxa inflada que ja està curat. Quan el vam visitar, tenia encara un tros d'intestí fora del cos. Ara falta la darrera operació, perquè pugui anar de ventre amb normalitat. Feien falta 629 euros, i també els tenim. Tant de bo que vagi bé!
I finalment, han aportat 1.412 euros pel fons del projecte dels microcrèdits. Les idees que em vau donar per vies molt diverses m'han estat molt útils. Més endavant ja en parlaré.
Moltíssimes gràcies Oriol i Aina per la vostra ajuda i per haver promogut la solidaritat en el vostre entorn!!!
Felicitats per totes les persones que desinteressadament treballen sigui on sigui,
ResponEliminaper la pau i el benestar de les persones.
Moltes gràcies Oriol i Aina per la vostra solidaritat i per recollir els diners necessaris per poder dur a terme les diferents operacions.
ResponEliminaJoan, els petits canvis son poderosos! Una abraçada!
Elimina¿És casual, Sergi, que avui ens expliquis el quadre “d’un nen amb la boca deformada, i amb moltes dificultats per la parla i altres aspectes”; i que fa molts pocs dies ens compartissis que començaves “a corregir defectes del cant de cada dia?”
ResponEliminaNo! En ambdós cassos, brilla un comú denominador: la teva ferma voluntat de corregir, guarir la parla.
Possibilitar que “la paraula dels infants canti una lloança”.
Fa temps, a un jove com tu li portaren un sord, que amb prou feines podia parlar, i li demanaren que li imposés la mà. Ell se l'endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva. Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué:
-- Efatà ! —que vol dir: «Obre't!»
A l'instant se li van obrir les orelles, la llengua se li destravà i parlava perfectament.
Amb la mateixa autoritat, estimat Sergi, tu actualitzes aquest fet en nosaltres, persones que des de lluny et llegim i vibrem amb el que ens transmets. I que, com l’Oriol i l’Aina, ¡oh maravella!, ens obres les nostres bombolles i els nostres cors per què, com infants, poguem cantar lloances i fer gestos solidaris envers aquests petits germans que, si bé llunyans, ens fas sentir ben nostres. Gràcies.
Gràcies per les teves paraules, Joan, però només aspiro a ser un instrument. Així ho vaig cantar en forma de pregària quan us vaig compartir que anava a l'Àfrica de nou (http://fontdegreccio.blogspot.com/2020/11/torno-lafrica.html) i és tal com ho sento.
EliminaI l'Oriol i l'Aina són persones implicades socialment (concretament l'Aina impulsant una agència de comunicació amb mirada social).
Tens raó que els cristians estem cridats a actualitzar el que va fer Jesús. Però tots estem en camí i en recerca!
Que bé Sergi, que tot vagi endavant!!! És un goig llegir-te quan ens expliques com funcionen els projectes gràcies a la iniciativa de tantes persones!!! I a l'Aina i l'Oriol no els conec, però ja semblen una mica de casa ;-)
ResponEliminaMoltes gràcies a tu i a tots!!!
Molt bonic. Així, poc a poc, es va renovant el món.
ResponEliminaFa de bon llegir aquestes últimes notícies que ens envies. Ja es veu que vas enxamplant l'equip de col·laboradors per dur a terme els teus projectes i solucionar ela problemes en què et vas trobant. En donem gràcies a Déu.
ResponEliminaFina Múrria.
És fantàstic veure com poc a poc, però sense pausa, les ajudes van arribant i els projectes van avançant!
ResponEliminaGràcies també a l'Oriol i l'Aina per donar esperança i millorar la vida a infants i joves que es mereixen una oportunitat!
Moltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponEliminaEncara que em retard ,per rao
ResponEliminans personals,aquestes paraules escrites són per aquesta parella que s,han trobat per ajudar i
estimar als altres.
Oriol i Aina us desitjo felicitat ben de cor.
Una abraçada .