dijous, 4 de març del 2021

Em podeu donar idees?


Fa uns dies us vaig esmentar els microcrèdits com quelcom per explorar. La idea (o pre-idea, perquè no hi ha res) seria poder donar un impuls a joves que acaben els estudis a l'escola perquè puguin enlairar-se, i després volar sols. Seria bo que se'ls ajudés (a comprar la màquina de cosir, o caixa d'eines, etc) perquè puguin començar a espavilar-se, i que després anessin tornant els diners (o el material?) a mesura que tinguessin guanys (sense interessos). Amb els diners que es recuperessin, es podria ajudar altres estudiants.

La qüestió que plantejo no és senzilla: aquests joves que rebrien l'ajuda ja no serien alumnes de l'escola. I per tant, el compromís o lligam amb l'escola ja no seria el mateix. Per tant: se us acudeix alguna idea de com es podria animar, facilitar o fomentar que tornin els diners?

Un jove africà em va dir que algun tornaria els diners, però que ell creia que bastants no els tornarien per falta de seriositat. 

Alguns pensareu que ni sou experts ni hi enteneu sobre això. Però aquí només us demano idees, suggeriments, que compartiu en veu alta. Que penseu si se us acudeix alguna idea concreta de com es podria estimular els alumnes a tornar els diners de manera eficient. 

I també amb quins criteris faríeu la selecció dels qui poden obtenir la beca (perquè desgraciadament en aquest sentit no som milionaris). 

He llegit una experiència molt interessant de Bangladesh, però no és aplicable a la nostra realitat. 

Espero amb candeletes el que em pugueu dir. Gràcies!

8 comentaris:

  1. Bona nit i bona salut, Sergi!
    En llegir el que dius, m'ha vingut al cap el que abans era la figura de "l'aprenent". Tu ja miraràs si la idea és aplicable en aquest país. Pensava que una manera de "retornar" el crèdit podria ser que, la persona que el rep, agafés el compromís d'ensenyar l'ofici a una altra persona. Aquest "aprenent" a més de rebre'n un benefici manifest, proporcionaria una manera discreta de portar-ne el control. Una mena de manera de retornar el préstec en espècie, per dir-ho així.
    Una idea. Si podria ser viable o no, ja ho estudiareu.
    Molt content de poder practicar l' "almoina penitencial" de la Quaresma en projectes concrets com els que ens vas proposant.

    ResponElimina
  2. Et puc explicar el què vaig fer jo en una ocasió.
    Abans venia una noia a ajudar-me a netejar a casa.
    Tenia la boca molt malament i estava molt amoïnada. Li vaig dir que anés al meu dentista de confiança i que jo li pagava la primera visita.
    El dentista li va fer una proposta que pujava molts diners i que si s'ho feia, ho havia de pagar per avançat.
    Jo li vaig dir que li avançaria els diners i que quan vingués a casa a netejar ho aniríem descomptant.
    Vaig fer un contracte entre ella i jo i després un Excel a on anava posant els imports a descomptar fins a finalitzar el pagament total de l'avançament.
    No sé si et pot servir, però he pensat molt en com ajudar-te i només he pensat en això.

    En el cas que t'interessi et puc enviar per privat,el document que vam signar i l'Excel que vaig fer.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. perhaps getting in touch with those that have the same kind of experience
    https://www.youthforhumanrights.org/voices-for-human-rights/champions/muhammad-yunus.html

    https://grameenfoundation.org/about-us/leadership/muhammad-yunus

    ResponElimina
  4. Se m'ha acudit que es podria fer una mena d' apadrinament, és a dir que la persona que ha de retornar els diners no ho faci a l'escola que els hi ha deixat sino que es comprometi a fer-ho directament a un altre alumne a qui "apadrinaria" o acompanyaria en el procés de creixement.
    Pot ser que compartir l'ajuda que ell mateix ha rebut amb una altra persona vinculi més al compromís.
    Es crearia com una cadena d'ajuts dins la comunitat i sovint ajudar fa tant feliç a qui rep l'ajuda com a qui l'ofereix.
    I de totes maneres, encara que passés que només un percentatge finalment retorni els diners, la iniciativa a mi em sembla preciosa i un èxit.

    ResponElimina
  5. Em sap greu, Sergi! Hi he pensat molt, però l'unic que veig que jo no conec gens la realitat en la que ets, com són les persones, quines són les seves fites si en tenen...
    He buscat a tv3 un reportatge que van fer sobre els microcrèdits ja fa anys a l'Àfrica. Recordo que la idea era que els concedien a les dones perquè eren elles les responsables, les que realment tenien visions de millora del futur.
    Passo aquest enllaç que és un 30 minuts de tv3, d'ara fa un any de la situació de la dona al Congo. Ja sé que no és el que demanes. He mirat una llista de pobresa i el Congo és el 2n però Uganda el 22, per tant penso que les situacions familiars no deuen ser tan diferents, sobretot en els temes de masclisme. Per això penso que les dones poden ser la clau.
    https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/mama-congo-dones-al-cor-de-lafrica/video/6034027/
    Moltes gràcies, Sergi i espero poder-te ser més útil en algun altre moment.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies a tots els qui m'heu fet arribar comentaris o idees sobre el que us demanava per vies diverses. Realment m'heu posat molts deures! Alguns heu fet recerca a internet sobre el tema i sobre exemples de diferents continents, altres m'heu compartit experiències solidàries, i altres heu opinat sobre aspectes molt diversos que se us acudeixen. De debò que tot plegat ajudarà a fer una bona reflexió. Em sembla que el més adequat serà llegir la informació amb calma, deixar-la reposar... i d'aquí un temps espero que en surti un fruit. Moltes gràcies a tots!

    ResponElimina
  7. Aquesta idea és realment fenomenal, tot i les dificultats que porta... Suposo que serà difícil assegurar-se que es tornin els diners, es faci com es faci. Després de pensar-hi, una idea (una més, no és una solució màgica) que volia compartir seria explorar donar el crèdit a un grup de persones. Si algú del grup no pot tornar els diners, potser una altra persona del mateix grup ho pot compensar, i a més compartirien la responsabilitat entre ells. Molta sort i una abraçada forta!!!

    ResponElimina
  8. Estimat Sergi, el que jo penso és que el millor seria fer que els Caps de les diferents tribus d'aquests alumnes hi col·laboressin. Fer que entenguin que si aquests ex-alumnes es porten bé i tornen els diners deixats, la seva tribu podrà continuar aprofitant aquesta ajuda que els hi doneu i els seus nois i noies de la tribu podran crear-se un futur millor.

    ResponElimina