Durant la visita a l'Orphan's Club, van cantar, ballar i tocar instruments. Un dels instruments és tradicional d'Uganda, i és aquest que veieu amb diferents mides en el vídeo que vaig filmar. Es diu adungu, i és una arpa arquejada.
Mentre tocaven, cantaven i ballaven, un dels nois que no feia música però estava amb ells va marxar. Em va sorprendre una mica, perquè estàvem compartint entre tots. Al cap d'uns minuts, vaig sentir com si tallessin llenya. I tot seguit va aparèixer ell amb aquests pals amb els quals surt fent percussió. Podríem considerar-ho una bajanada veient que són pals. Però si no ho sabéssim i només n'escoltéssim el so, ens adonaríem del ritme que transmeten al conjunt.
D'una banda, vaig pensar en com aprofiten qualsevol material que tenen i acostumen a fer servir molt enginy en àmbits ben diversos. I de l'altra, la noció que molts d'ells tenen del ritme i la importància que donen a la percussió. Sembla que portin el ritme incorporat.
Impressionant. Què macos...!!!
ResponEliminaEns ha encantat.
Pilar i Víctor
Bonica la música i fàntastic com tot els instruments es complementen amb el mateix ritme.
ResponEliminaSona molt bé. Quin ritme...!
ResponEliminaBonic, Sergi! Parles de qualitats innates. Admiro profundament les persones que tenen un do al qual mai capaç d'acostar-m'hi ni a la sola de la seves sabates... El meu home porta la música i el ritme a dins, no sé si tant com aquests nois, però s'hi acosta segur, també és capaç de fer i seguir ritmes amb qualsevol cosa i jo sóc una negada total, es veu que en el moment del repartiment dels dons a l'hora de la música deuria dormir...
ResponEliminaMoltes gràcies per deixar-nos gaudir de coses tan boniques!!!
Quin plaer escoltar-los! Queden ganes de que el video duri més. Gràcies Sergi.
ResponEliminaPare Sergi: Observant i escoltant varies vegades el teu vídeo,com sempre,m'he preguntat una cosa: Quina música farien els africans,si poguessin disposar d'una orquestre com les nostres? Quins dels nostres instruments d'orquestre escullirien? Quins deixerien? Com seria el seu ritme? Igual de ràpid? Igual de repetitiu? O bé, no s'identificarien en res i seguirien igual que ara?... De cop i de volta,he recordat la "MISSA LUBA",tant maca,i que als anys seixante va donar la volta al mon sorprenent-nos gratament. Quan Africa pugui escollir, sortiran moltes sorpreses !!
ResponEliminaHola Pilar, és molt interessant la teva pregunta. Però resulta difícil de contestar. Això sí: crec que la reiteració els agrada i també fer les coses ben llargues... aquí no hi ha pressa. Una obra de teatre, un discurs, una cançó... tot va a un altre ritme.
EliminaPare Sergi,bona tarda:Hem recordes el Pare Franquesa: _ Si mai aneu a l'Orient, EN arribar a Estambul llençeu el rellotge per la finestre. Viure d'acord amb els Ritmes Circadians, és viure segons la naturalesa que ens ha fet així Els pagesos i Monestirs de tot el món,així ho fan. Els que vivim a les grans ciutats,hi hem de posar-hi més la convicció i la voluntat,tot i amb aixó,penso que per un dia que trenquis aquest ritme, amb motiu de que tens entre mans una bona lectura que notes que t'està fent un gran bé, no passa res. Dic aixó per la qüestió dels RITMES: Àfrica, que és un continent, que volgut i espontàni o condicionat per la seva história, va en la seva vida quotidiana a un RITME LENT, quan es posa a expresa SENTIMENTS, SENSACIONS, GESTES,FESTES,etc. La seva dança,les seves gesticulacions,es converteixen als nostres ulls, i ho dic amb respecte,amb moviments molt extremat, comparats amb els ritmes i gestos,tant passats de la seva vida diària...A través de les teves explicacions anirem descobrint,la vida, la cultura,l'esperit d'Africa, no des de els llibre de viatges o documentals,sinó a traves de les teves vivències. GRÀCIES !!
ResponEliminaSempre he sentit a dir que els africans porten el ritme a la sang. I la originalitat a l'hora de fabricar instruments també és d'admirar.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina