dimarts, 16 de març de 2021

Visita a l’Orphan’s Club


Des de la visita que hi vam fer fa quatre anys, tenia pendent tornar a l’Orphan’s Club. Va ser una de les vivències més fortes d’aquell viatge. Perquè quan et parlen d’un orfenat, t’imagines un lloc trist o depriment. I l’alegria que ens van transmetre va ser bestial. I cants i danses!

Si no en sabeu res, val la pena que llegiu el que vaig escriure aquí sobre la Margaret. És un testimoni impressionant.

Doncs bé, el Covid i altres factors també han tingut un impacte inevitable en aquest projecte. Progressivament, han intentat que tots els qui tenen parents siguin acollits per aquests parents. I els qui no (o bé amb una situació familiar insostenible) els continuen acollint com una llar. Però tots 150 (tant els qui hi viuen com els qui hi van de tant en tant) són becats perquè puguin anar a escola i tenir un futur. Poden continuar fent aquesta obra en bona part gràcies al monestir.

Cada setmana els solen reunir, però ara amb restriccions pel virus. Diumenge va venir un grup d’ells, van cantar i ballar una mica amb la joia de sempre. Em van demanar que els ensenyés una cançó, i els en vaig ensenyar una de Taizé a 4 veus (la van agafar ben ràpid). La música és essencial per ells. 

Un dels fills de la Margaret somniava poder aprendre música. I dilluns farem un intensiu d’una setmana al monestir perquè pugui començar-ne a aprendre. És un noi molt tímid i de molt poques paraules amb tothom. Però ahir em va enviar un missatge maquíssim agraint que li faci classe. Haurem de trobar la manera que això tingui continuïtat. 

A banda de realitzar el seu somni, pot ser bo també per l’orfenat on donen tanta importància a la música. Els fills grans de la Margaret ja m’han dit que volen continuar l’obra de la seva mare quan ella no hi sigui. Em va sonar malament que parlessin tan clar sobre el dia que ella ja no hi sigui, però és que aquí la gent no viu tants anys...

12 comentaris:

  1. Bon dia, Sergi! És preciós i emotiu això que expliques. Moltes felicitats per tanta feina ben feta!!! És d'agrair des d'aquí també!!!

    ResponSuprimeix
  2. Recordo bé el que ens vas explicar de la Margaret i el que ens va impactar la bona feina que feia per tants nens i nenes orfes o abandonats.
    Sergi,penso que et faltaran hores per fer tota la feina que ens expliques.Crec que ha estat molt bonic ajudar a aquest noi que estima la música ,fins i tot penso que perdera una mica la seva timidesa al compartir,una estona amb tu i també potser amb altres nois i noies.Visca la música i bona feina estima amic Sergi

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Núria, és molt lúcid el que dius. Em demanaven que anés allà sovint, però ja els vaig dir que no em seria possible. Però en la mesura que pugui, m'agradaria poder-los ajudar. I sí: jo també penso que aprendre música a aquest noi li pot anar bé en molts aspectes!

      Suprimeix
  3. Pare Sergi,bona tarda: Abans de passar a comentar la teva comunicació, voldria dirigirme a en CIL BUELE.
    Benvolgut CIL BUELE: Disculpa l'error, en que ahir,d'una manera involuntaria va quedar escrit el teu bonic nom. Sé que tots dos hem tingut un interlocutor,que m'ha transmés els teus sentiments i aixó m'ha tranquilitzat. Peró com que l' error va ser fet dins d'un escrit públic, la meva disculpa vers tú, també ha de ser pública. Així dons, dispensa, gràcies de tot cor, i reb la meva cordial salutació. DOMINICA LAETARE - Pilar B.

    ResponSuprimeix
  4. Pare Sergi: T'escric la meva refleció. La primera impressió sempre la rebo de la fotografia: La trobo molt i molt bonica... 1. UN GRUP DE NOIES I NOIS ADOLESCENTS començant la vida, plena d'espectatives,dessitjos,il.lusions,i segur també molts problemes a resoldre....2.L'UNIFORME: L'he trobat, molt i molt elegant, sobri i pràctic amb aquest toc femení per les noies de la mitja blanca,i per a tots, coll i puny, també blanc,que tant els afavoreix. L'UNIFORME, tant desprestigiat des de els anys 60, conté grans valors pedagógics,comparat amb la manera en que és vesteix avui, i que ajuda,no a la comoditat i a la sencillesa, sinó a la barroeria. 3. El més important que tú ens expliques que has trobat:UN AMBIENT POSITIU: Si,un ambient positiu, és vital, per la bona salut física i mental,per la formació del caràcter,per preparar el seu comportament social... 4.FINALMENT,ens expliques l'intenció d' aquests fills, EN la CONTIUNITAT del projecte musical de la seva mare...UN PROJECTE,UN ESFORS,UNES IL.LUSIONS que PERDURARAN EN EL TEMPS...Tot aixó és el que m'ha suggerit la teva BONICA fotografia, i vivencial explicació Pilar B.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Pilar! Moltes gràcies per fixar-te en la fotografia. Acostumo a pensar força les imatges que poso. Pel que fa a la intenció dels fills de continuar l'obra de la seva mare, no només es refereix a la música sinó a tota l'obra de l'orfenat. És una bona notícia!

      Suprimeix
  5. Quin mèrit que té la teva labor, gràcies per compartir aquesta visita amb aquest text tan bonic. Felicitacions i admiracions perquè compleixes el teu anhel.Un dia d'aquests aniré a l'hostatgeria perquè ho necessito... però no hi serà l'hostatger habitual que jo coneixia, de tota manera hauran quedat les seves petjades per sempre. Endavant!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Marisa! No tinc cap dubte que et rebran bé, hi ha gent molt maca. I sí, alguna petjada hi ha: la foto que trobis a l'habitació amb una frase és una petjada, tant per la tria de la foto com de les frases amb missatge. I si prens un cafè o xocolata solidària, també faràs honor a una altra petjada :)

      Suprimeix
  6. Pare Sergi: Tindré que fer un curset d'aquestes TÉCNIQUES.Ara he "entrat a la lectura de la gran i generosa activitat de la "MARGARET. UN GRAN RESPECTE I ADMIRACIÓ per ella. Ara entenc el que m' has dit...Gràcies i bona nit...

    ResponSuprimeix
  7. Gràcies per aquesta nova història Sergi! (Jo no coneixia ni la Margaret, ni l'Orphan's Club).
    A mi m'ha sobtat que se li digui "Club" (ni institution, ni center, ni house...). No ho sé, potser en anglès té una altra connotació però trobo curiós i m'agrada dir-li Club a una casa d'acollida. Així ho entenc com un lloc del que et sents orgullós de pertanyer i del que en gaudeixes. I pel que dius de l'esperit que s'hi respira, sembla que així és. La Margaret ha d'estar molt contenta veient el que ha creat. Canviar un condicionant tan gran com el de ser orfe en un país pobre per l'oportunitat de dissenyar un projecte de vida exitós pels nois no ha de ser gens fàcil. Espero que la continuitat de l'Orphan's Club sigui ben llarga!

    ResponSuprimeix
  8. Amb motiu de la comunicació firmada per "OLGA LLORENCÍ".La HISTÓRIA de la PEDAGOGIA, i els seus PEDAGOCS, prové de dues fonts. La primera és recolze de les idees filosófiques, étiques, morals, sapiencials, religioses, etc. L'altre font, prové del mon de les ciències naturals, biologia, medecina, psiquiatria...Peró, en un moment donat uns determinats metges, cada un en el seu moment i pais, tenint contacte amb ORFELINATS, HOSPICIS, HOSPITALS PÚBLICS, davant de les tragedies que veuen, decideixen incorporar als ORFELINATS, especialment, la PEDAGOGIA, a la MEDECINA, I és així, com neix la importantíssima llista de METGES-PEDAGOCS. Ells seran els grans defensor de la vida integral del nen. A ells s'hi varen unir multitut de mestres.Jo,no sé si la MARGARET, sabia aquesta història tant bonica, tant abnegada, tant desinteressada, peró, que no es preocupi, perque, de ben segur que hi està en el cor i el pensament dels que la varen conèixer. FELICITATS MARGARET,PER A MÍ, JA ESTÀS A LA LLISTA DELS METGES-PEDAGOCS.

    ResponSuprimeix