dissabte, 31 de juliol del 2021

Grans contrastos


Sovint hem sentit allò que el pitjor que pot passar a uns pares és perdre un fill. I hi estic d’acord. Potser per això m’ha sobrepassat trobar-me vàries vegades amb històries en què la mare ha abandonat el fill o els fills, o que se n’ha desentès quasi del tot. Sembla que no pugui ser, però aquí em vaig trobant amb persones que han estat abandonades de molt petites. Terrible. Com que només he parlat amb els qui han estat abandonats, no puc imaginar per quines raons els han deixat. Ells tampoc no ho entenen gaire (a vegades gens). Els pares (vull dir els homes) solen ser encara pitjors (amb excepcions: l’altre dia en vaig conèixer un que cuida del nen perquè la mare va marxar).

Però al mateix temps, també m’he trobat amb moltes històries de parents que han acollit els nens que havien estat deixats pels pares. I sovint acabes descobrint que aquell a qui anomenen “germà” en realitat és un cosí. Els qui l’adopten (de manera no oficial) molts cops són els oncles. I en tot és tractat com a fill, li donen tot. 

D’una banda, crec que la proporció d’abandonaments és més gran que en les nostres latituds. Però d’altra banda, la generositat d’altres persones també és en una proporció que em sembla més gran que en el nostre context.
 

dijous, 29 de juliol del 2021

Contemplació artística

Soc un negat en les arts plàstiques. Potser per això encara m'admira més el talent d'algunes persones en aquest camp. Em meravellen aquells artistes que, quan inicien la seva obra, ja la tenen al cap i la van materialitzant progressivament: aquell escultor que en veure un bloc de marbre hi veu la figura que en pot sortir, o aquells de la Rambla de Barcelona que fan dibuixos amb esprais i pots sobre un paper.

Avui us presento aquest artista taiwanès: Jay Lee. Veient el títol en referència a una parella caminant sota la pluja vas pensant: per on deuran aparèixer? A més de la sorpresa per la utilització de materials aparentment absurds... Contemplar tot el procés creatiu des de l'inici fins a acabar la seva obra (amb la música de fons) em fa sentir tranquil·litat i serenitat. Que en gaudiu!

diumenge, 25 de juliol del 2021

“Vull anar a Europa”


L’altre dia em va venir a veure un estudiant. No sé com ho va aconseguir, perquè és de lluny i està prohibit el transport, si no és per traslladar malalts o mercaderies. Vam estar parlant de la família, de la feina que ha trobat aquestes setmanes, i de projectes de futur. Va tenir una infància complicada, i vol un futur millor.
 

Em diu: “Vull anar a Europa”. Ho té força planejat: amb els diners que guanyaria a Europa, podria tornar a Uganda i començar un negoci (una botigueta) de material de construcció. Una espina que té és que els seus dos germans adolescents, més petits que ell, no troben feina ni poden estudiar perquè no tenen diners. Ell ha pogut estudiar gràcies a una ONG internacional, però ja li van dir que màxim un per família.

Li vaig desaconsellar anar a Europa: si travessa mig Àfrica, les màfies i el risc de morir al mar; i si arribés a Europa, com de difícil és la vida per a un immigrant que arriba amb una mà al davant i una altra al darrere. Tot i això, també li vaig comentar que si decidia anar-hi, que em preguntés el que vulgués. És clar.

Però li vaig plantejar la possibilitat d’ajudar-lo a començar aquesta botigueta, i que anés tornant els diners. I que, quan comencés a tenir beneficis, pogués fer calaix i continuar estudiant (és el que li agradaria). Em va semblar molt receptiu.

Ja us vaig comentar el tema dels microcrèdits, i de mica en mica comença a prendre forma. És important que aquests joves trobin un futur al seu país.  

divendres, 23 de juliol del 2021

Flexibilitat vs. programació


Una de les principals dificultats que he tingut des que vaig arribar és el tema que us presento avui, però he trigat perquè volia trobar les paraules adequades.
 

Els africans tenen un do molt interessant: la flexibilitat, la capacitat d’adaptació a situacions imprevistes. Els occidentals tenim un do que també em sembla molt interessant: la programació, planificació, la gestió dels projectes. 

La virtut de la flexibilitat deixa de ser virtut quan es converteix en informalitat i poca seriositat a l’hora de tirar endavant allò que s’ha decidit. La virtut de la programació deixa de ser virtut quan esdevé quelcom encotillat que no permet cap mena de modificació i es converteix en encarcarament.
Quines aplicacions té això? Doncs moltes: en el cas d’obres, a nivell de pressupostos, de quines necessitats es perceben, de poder donar raó de com s’han gastat els diners, etc. Hi ha ONGs (serioses, ho puc dir) que han tingut grans frustracions en aquest sentit amb experiències en diferents països africans, tot i ser projectes nascuts de les mateixes entitats locals. 

Per mi, és un aprenentatge bestial. Jo soc occidental de cap a peus en tot això que us deia. M’agrada preveure els projectes amb el màxim detall possible. I he de trobar l’equilibri entre la flexibilitat africana i la programació occidental, discernint quan m’he d’adaptar jo i quan els he de demanar que facin un esforç.
Crec que tots podem aprendre de tots. 

Les imatges són de carrers de Tororo: la primera és el centre del poble, i l’altra és d’unes paradetes al carrer.


dimarts, 20 de juliol del 2021

Prendre consciència


I digué el deixeble:
A vegades, si hi ha una cosa que em preocupa, no veig res més que allò. És com si hi hagués una taca negra en una paret blanca, i encara que la resta de la paret estigui molt bé, jo només veig la taca negra.

I respongué el mestre:
Cada persona és un món, i hi ha persones que tenen tendència a ser així. Potser, en primer lloc, convindria saber si la taca es pot netejar o no. Per no perdre-hi energies innecessàriament. I en segon lloc, per ser conscient de tota la resta de la paret, el millor és cultivar la teva vida interior. Que això et doni una altra mirada, una altra perspectiva més global. Prendre consciència a vegades requereix un treball interior. I no et concreto més, perquè hi ha molts camins i cadascú ha de trobar el seu. En tot cas, de moment has fet el primer pas: adonar-te que estàs massa fixat en el punt negre i no en la paret blanca. 

dissabte, 17 de juliol del 2021

Les llavors de la Joana


Des que vaig presentar-vos el primer projecte, no he parat de rebre propostes de col·laboració de tota mena. I us en dono les gràcies! La Joana des de Lleida va enviar un paquet amb llavors de verdures i fruites. Algunes espècies no les coneixien aquí! Les plantaran de mica en mica, combinat amb productes que ja coneixien abans. Per començar, d’aquestes llavors han plantat melons i a la foto podeu veure com han començat a germinar. Ells creien que serien xíndries (perquè en anglès són paraules semblants: "meló" és "melon" i "xíndria" és "watermelon", que vindria a significar literalment "meló d'aigua"). Ja els he aclarit que seran melons. Aquí també en tenen, però probablement no aquesta varietat.

Pel que fa a les altres verdures que us vaig comentar, ja ha crescut la sukuma (a la foto inferior podeu veure com la cullen) i els espinacs. Per les pastanagues, haurem d'esperar una mica més. Aquestes setmanes que no hi ha escola s'han quedat tres noies estudiants d'agricultura: deien que a casa no hi farien res, i aquí guanyaran uns diners (perquè lògicament els pagarem, no és temps d'escola). De la verdura, ja se n'està donant dues vegades per setmana als mestres, i l'altra part s'ha començat a vendre. Estic molt esperançat, perquè penso que el projecte de les verdures serà sostenible econòmicament: es podrà alimentar els estudiants, els mestres, i amb els diners obtinguts del que es vengui a altres persones es podrà mantenir el projecte. Haurem d'anar veient si es confirma, però fa bona pinta!


A partir d'avui, un noi s'afegeix a l'equip (un altre estudiant que estava per aquí sense fer res). Després d'aquesta primera etapa experimental, a partir de dilluns ampliem la zona de verdures (la doblem, de fet). Per tant, quan es reobri l'escola serà un projecte en ple funcionament. 

També estan plantant més herba per les vaques, que es veu que mengen molt (jo soc profà en totes aquestes coses). I aquests dies s'han tornat a engegar motors pel cobert per les vaques i les cases pels mestres. Segurament la setmana vinent començaran les obres dels dos llocs.


dimarts, 13 de juliol del 2021

Tornem-hi


Aquesta tarda ens han fet la prova als 3 monjos que quedàvem amb Covid i ha donat negativa. Per tant, ja no queda cap monjo amb Covid dels 11 que l’hem tingut aquestes setmanes. Visca! De tant en tant, jo encara estic emboirat o una mica cansat, però diuen que és normal i que es pot allargar dies. Però en general em trobo bé i molt animat.

En canvi, m’han dit que hi ha 13 monges benedictines d’aquí infectades del virus, i una d’elles a l’hospital. 

De seguida que he sabut la notícia del test, a banda de fer-ho saber a la família i a Montserrat, he demanat a un monjo que demà puguem anar al banc i he quedat amb el coordinador dels projectes també per veure’ns demà al matí. 

Estic sorprès perquè alguns projectes han quedat aturats aquestes setmanes que he estat malalt: les cases dels mestres i el cobert per les vaques. Sobretot pel que fa al cobert per les vaques, ho teníem tot a punt inclosos els diners. A veure si ho podem reprendre tot de seguida.

Aquests dies he llegit la història de la parròquia d’Hondures on vaig anar a un camp de solidaritat abans de ser monjo. He gaudit veient com van anar empoderant els laics de Taulabé i de les aldees, i els bons resultats que va donar. Penso que aquí caldrà fer un procés semblant: empoderar algunes persones perquè a la llarga uns quants projectes siguin ben sostenibles en el seu funcionament. Hi estic esperançat.


Foto: l'he feta aquesta mateixa tarda, quan he sortit a passejar pels camps després de la bona notícia.

dissabte, 10 de juliol del 2021

Impost a Internet


Quan vaig arribar a Uganda, em va sorprendre que per accedir a les xarxes socials havies de pagar una taxa de tant en tant (anomenada OTT). No gaire cara pels estàndards occidentals, però sí per la mitjana ugandesa.


Amb el temps, vaig anar sabent que molta gent per evitar pagar-la es connectava a internet a través de VPN (Virtual Private Network). La conseqüència d’això és que el govern al cap de l’any cobrava molts menys diners dels previstos. I per això, fa pocs dies han anul·lat la taxa OTT i han incrementat el cost que té utilitzar internet. 


Això significa que, per qualsevol connexió a internet del tipus que sigui, has de pagar força més. És evident que amb aquest increment es recaptaran més diners. Però igual de clar és que molta gent pobra (la majoria) ho tindrà més difícil per accedir-hi.


A Occident són mesures que generen desconcert. Però aquí el marc mental és diferent. Quan ens van tallar internet durant dies al voltant de les eleccions, vaig sentir força ugandesos que ho defensaven perquè així era més difícil organitzar revoltes a través de les xarxes socials. 


De tota manera, crec que la majoria de joves valoren poder tenir mòbil i internet. I viuen com un inconvenient no disposar alguns de mòbil, i altres no tenir accés a internet. En tots els casos, per un tema econòmic.


Foto: a l’escola hi ha una aula d’informàtica. Però molt poques vegades disposaven d’internet. Gràcies a una donació des de Catalunya, ara tècnicament ja ho tenen a punt perquè sigui possible i fàcil. I esperem que en algunes ocasions (amb mesura, perquè són diners) també es pugui utilitzar internet durant alguna classe.

dijous, 8 de juliol del 2021

Typhoid i/o Covid


Dilluns em van fer la prova del Covid, i he donat positiu. No m’ha sorprès, perquè els símptomes que vaig tenir amb els altres infectats eren molt semblants des del primer dia. Calculo que em vaig infectar fa tres setmanes exactes.

Tots aquests dies m’han anat orientant principalment dos amics: un metge epidemiòleg americà i una infermera de Girona que havia estat vàries vegades amb Metges Sense Frontres a l’Àfrica. Ells van anar veient que devia tenir Covid. I així ho vaig comentar al metge ugandès, però per dues vegades ho va descartar. I em sap greu dir-ho, però és així. 
És més, ell em va dir que no em calia estar confinat. Per sort, no he deixat de fer quarantena des del primer dia, per si de cas. 

Em pregunto quantes persones deuen estar mal diagnosticades en un context tan precari. I això sense comptar els qui ni tan sols acudeixen al metge...

El tema de la Typhoid que us vaig comentar no queda anul·lat, però sí amb interrogant. El que és indubtable és el Covid.

Cada dia em trobo millor. Alguns dies vaig estar una mica apurat, però ara ja estic de remuntada. A la comunitat quedem 3 malalts, i n’hi ha 8 que ja han donat negatiu.
Gràcies per tot l’interès que hi heu posat durant aquestes setmanes! I gràcies a tots els qui teniu alguna relació amb el món mèdic, i m’heu donat consells i informacions!

PD: A la foto hi podeu veure el “Covidex”, un producte fet d’herbes aquí Uganda. Bastanta gent considera que mata el virus. El que sí us puc assegurar és que destapa el nas a l’instant!

diumenge, 4 de juliol del 2021

La saviesa dels indis americans


Els que fa més temps que passegeu per aquest espai recordareu que, fa uns anys, des d’Austràlia vaig reflexionar sobre els aborígens durant unes setmanes. Penso que ens fa bé escoltar la cultura dels pobles indígenes de qualsevol lloc de la Terra. I no pas perquè tot ho haguessin de fer bé, sinó perquè com tota cultura humana vehiculen una saviesa de la qual podem aprendre. 

Aquests dies he llegit un llibret amb pensaments dels pobles nadius americans, que curiosament fa referències a la salut. Aquí teniu algunes cites que hi he llegit:


- “L’home blanc parla de la ment i el cos i l’esperit com si fossin separats. Per nosaltres són u. Tota la nostra vida és espiritual, des del moment que ens llevem fins que anem al llit”

- “Vosaltres occidentals perdeu la meitat de la vida - els vostres somnis. Feu-los servir per la vostra voluntat”

- “La tribu o família serveix perquè quan un membre està malament, els altres el poden ajudar. Tot el que tenim, inclosa la riquesa, és per ser compartit”

- “Estem fets de pregàries. Amb la pregària escoltem el que és realment important a dins nostre i al voltant nostre - el Camí de la Bellesa”

- “Quan ajudem altres, ens ajudem a nosaltres mateixos. No és bo estar massa centrat en els teus propis problemes, sobretot quan els altres necessiten més que tu”

- “Per un moment, sent cada respiració. Amb cada respiració enfora imagina deixar anar un dolor, un maldecap, una preocupació. Amb cada respiració endins, absorbeix un sensació de confort, una paraula amable, un acte generós, un record del millor d’aquest any”.


dijous, 1 de juliol del 2021

Davant el virus


El diumenge que vaig caure malalt em va tocar predicar a la comunitat. Ja teníem 7 infectats de Covid, i l’ambient era intens. L’Evangeli era el de l’aigua que entra a la barca, i Jesús dorm. 

Els vaig compartir que era lògic i bo que intentéssim despertar Jesús fent-li saber que ens enfonsàvem. I per tant, desitjar que tothom es curés el més aviat possible. 

Però també els vaig explicar una anècdota de fa anys. En una Prevetlla de Santa Maria, a Montserrat, vaig convidar testimonis del món de la marginació que ens parlessin de l’esperança. Una d’aquestes persones vivia per opció amb malalts de SIDA. I va decidir que faria la reflexió sobre l’esperança conjuntament amb ells. Van pujar aquella nit a Montserrat, i ens van dir que l’esperança per ells no era imaginar que tot aniria bé (en aquell moment la SIDA encara era molt letal). I ens van parlar de l’esperança en un Amor més gran.

Això és el que vaig intentar transmetre en l’homilia de fa uns dies, davant el risc d’agafar tots el Coronavirus: l’esperança en un Amor més gran. I em vaig referir a les paraules de Sant Pau que m’han acompanyat espiritualment tots aquests dies: res no ens podrà separar de l’amor de Déu (Romans 8, 38-39). Tampoc la malaltia.

Tot i que avui he tingut un dia amb força mal de cap perquè havia reduït paracetamols abans d’hora (els he reprès, és clar), començo a albirar la fi de la malaltia. Tinc entès que els altres infectats evolucionen bé. Però com que estic fent la quarantena, no en sé res més.

Estem a l’expectativa de què dirà el president d’Uganda d’aquí unes dues setmanes, i si s’acabarà el confinament del país o s’allargarà.