dissabte, 27 de febrer del 2021

Sentir-se acompanyat


Els dies que no vam tenir gens d’internet em vaig sentir estrany. Internet per a mi significa la comunicació amb el món d’on vinc. Aquest sentiment de pertinença és fort: és la meva terra, la meva gent, i jo sento que també soc vostre (això inclou els qui viviu a Catalunya, però també en altres països). 

Saber que a l’Àfrica disposaria d’internet va ser un punt important per a mi. I sentir-me incomunicat, i a més en un context delicat per al país com són les eleccions que tenen lloc cada cinc anys, no va ser agradable. 

Òbviament van ser dies interessants des d’una altra perspectiva, perquè els vaig aprofitar espiritualment per aprofundir altres aspectes. De tot se’n pot treure alguna cosa bona.

Us explicava això perquè em vaig adonar com és d’important el suport que em mostreu de tantes maneres. Un exemple són els missatges que rebo, i aquests darrers dies el suport als projectes d’Uganda. Un pas com el que vaig fer mesos enrere té inevitablement un component de solitud. Aquí m’han acollit molt i molt bé, però no deixo de ser un forani que ha anat tot sol a compartir amb persones d’una cultura molt diferent.

La força principal em ve de la fe. Però humanament em fa molt de bé també haver-me sentit acollit aquí, i el vostre suport que us agraeixo de tot cor.

Fa uns dies algú em preguntava: “estàs tan bé com es dedueix pel que escrius a La Font?”. Doncs sí, estic així de bé. I gràcies a factors diversos, com els que us he exposat. Però sobretot em sento privilegiat de poder ajudar en un lloc de tanta pobresa i precarietat, i en dono gràcies a Déu.

Dubtava una mica de si compartir-vos tot això, perquè al cap i a la fi són aspectes força personals. Però m’ha semblat que valia la pena vista l’estimació que em feu arribar.

I bé, animat per aquesta reacció tan positiva als projectes que us vaig presentar abans-d’ahir, ja he demanat un pressupost per saber què costaria tenir també gallines: així els estudiants també podran menjar ous algunes vegades.

Moltíssimes gràcies a tots!

La foto la vaig tirar al Llac Victòria. M’ha semblat que era una imatge poètica que reflecteix el que us he explicat avui.

dijous, 25 de febrer del 2021

Vols i pots ajudar?


LLET PER ALS ESTUDIANTS

Com us vaig comentar, l'alimentació dels estudiants és molt precària. Fa anys que els professors tenen el projecte de comprar una vaca, però no s'ha dut a terme per falta de diners. Us plantejo la compra d'una vaca i la construcció d'un cobert. També us dono el cost de dues i tres vaques, tenint en compte que aquí hi viu molta gent i que si hi arribéssim seria encara millor.

Els estudiants de ramaderia de l'escola tindran cura de la vaca amb el seu professor, i amb un treballador de l'escola. D'aquesta manera, tots els alumnes de l'escola podran prendre llet algunes vegades i al mateix temps els estudiants de ramaderia podran practicar el seu futur ofici.

El més important d'aquest projecte, com us vaig explicar fa uns dies en relació a l'alimentació, és donar un tomb a la situació actual. Ells volen fer criar la vaca, i per tant, podria ser un projecte sostenible en el futur. 

Pressupost (l'hem passat de xílings ugandesos a euros): 

- cobert: 2.825€

- transport: 135€

- preu d'una vaca de prou qualitat pel que convé: 674€ (dues serien 1.348€, i tres serien 2.022€)

Total del projecte amb una vaca: 3.634€ (si són dues, 4.308€; i si són tres, 4.982€).


UNA OPORTUNITAT

S'aixeca cada dia ben d'hora, i va a una botiga de mòbils. Els demana un protector de pantalla, o una funda per mòbils. Com que no té diners per pagar-ho, els deixa el seu mòbil com a penyora, i se'n va pels carrers a intentar vendre el producte. Quan ho ha venut, torna a la botiga. I així tot el dia. 

No arriba als 30 anys, vol estudiar i tenir un futur. Ha trobat un tiet que li pagarà els estudis de caire social als vespres, però no pot comptar amb la família per altres aspectes econòmics. 

Amb una moto, podria fer de taxi (aquí les motos fan de taxis) i es podria pagar el menjar i una habitació. D'aquesta manera, podria estudiar i a la llarga tenir una feina. 

El conec bé, i sé que és seriós. Ho he parlat amb ell, i tornarà la meitat dels diners a mesura que els vagi guanyant amb la moto. Penso que necessita una empenta per enlairar-se, i després volarà sol. 

Aquest projecte és interessant no només pel que suposa per aquest noi, sinó com a prova de microcrèdit, que serà un terreny per explorar. Perquè amb els diners que torni es pot ajudar algú altre.

Cost d'una moto i la llicència: 1.080€


DONATIUS

Qui vulgui i pugui ajudar-hi, que em faci un missatge aquí (no el publicaré) donant-me el correu electrònic. I ja ens posarem d'acord. Moltíssimes gràcies des d'ara!!! 

divendres, 19 de febrer del 2021

Conte de Quaresma

Aquí teniu un vídeo deliciós. La mare veu que el nen fa la motxilla, i li pregunta:

- Què fas?

- Me'n vaig a trobar Déu.

De tornada, la mare li pregunta:

- Així, l'has trobat?

- Déu és una dona, Mama. I té el somriure més meravellós que he vist mai.

Però la dona en qüestió ha vist Déu d'una altra manera, i diu que l'ha trobat molt més jove del que esperava. 

S'ha de veure! I viure!

Bona Quaresma a tots!!

PD: Per veure la font d'inspiració, aneu aquí.

PD2: Aquí teniu la versió del vídeo amb subtítols en castellà. 

dimecres, 17 de febrer del 2021

Els valors de la tribu


Com us vaig comentar, faig classe d'Espiritualitat Monàstica als novicis. Cada setmana els exposo un tema, i a continuació els plantejo algunes preguntes per compartir. Sovint les qüestions solen anar dirigides a com ho viuen ells personalment, com es vivia en la seva tribu i com es viu en la comunitat. Trobo especialment enriquidores les respostes referents a la tribu.

La tribu per a la majoria d'ells és un tema important, però en el dia a dia no se sol compartir. La majoria provenen de tribus diverses, i és un factor d'identitat molt remarcable. Valoro que puguin expressar-ho als altres i també que puguin escoltar amb respecte les experiències dels germans.

Fer comunitat des de tribus diverses no vol dir negar allò que ets o d'on provens, sinó des de la teva identitat i orígens poder construir una comunitat plural on tothom hi tingui un lloc. 

Fa uns dies vam reflexionar sobre l'ús dels béns materials. I va ser revelador com d'important és el fet de compartir en les diferents tribus. El teu nucli no es limita a la família més propera, ni tan sols a tiets i cosins, sinó que s'estén a la tribu. Això té conseqüències molt concretes en relació a la propietat, per exemple, on la tribu té molt de pes. També és destacable el paper dels ancians de la tribu a l'hora de resoldre conflictes. Penso que, d'una banda, van poder constatar que tenen moltes similituds en aquest aspecte. I d'altra banda, que la vivència del fet comunitari en la tribu els facilita també saber-ho compartir tot en la comunitat monàstica.

La foto és del debat de l'altre dia. Em va sorprendre que fos tan apassionat, però sempre hi va haver molt bon to. Vam riure molt, i vam poder anar més a fons en les raons de per què valorem (o no) internet i els mòbils en la vida monàstica. Si a algú li interessa algun aspecte del debat, m'ho pot preguntar en els comentaris i ho respondré.

diumenge, 14 de febrer del 2021

Els llangardaixos i jo


Ja sé que ells estan més espantats que jo, però la veritat és que amb el llangardaix que entra a la meva habitació tenim una relació difícil. Ahir en vaig veure un a la paret de sobre la porta, i en moure'm es va acabar escolant fins a sota del meu barret. Vaig pensar: potser marxarà. Torno de sopar, aixeco el barret, i encara era allà. Va córrer a amagar-se entremig d'unes caixes. Vaig pensar: potser un dia el trobo mort. 

Avui, tornant de l'escola, l'he vist a la sortida de la meva habitació. Per fi! I amb el paraigua a distància he intentat guiar-lo perquè sortís per la finestra del corredor. I efectivament, ha desaparegut de cop. Entro a l'habitació, desplego el paraigua, i el molt dallonses s'havia enganxat al paraigua!! Ha corregut cap a la paret ben amunt. He pensat: ara que havia marxat de l'habitació, va i jo l'hi torno a portar!

Entro al lavabo, i en trobo un altre corrent pel terra! Es posa a la pica, el faig sortir i s'amaga darrere el mirall. 

En resum: tinc dos o tres llangardaixos dins de l'habitació. Mantinc l'habitació molt tancada sobretot perquè no entrin mosquits. Però els llangardaixos s'escolen per les escletxes de les portes. I sospito que entren per accident i després no saben sortir. I ganes de matar-los no en tinc, però que em deixin en pau.

A veure: aquí n'hi ha molts, i els trobo simpàtics i tot. Són graciosos com es fan els morts (deuen creure que no els veiem), com corren a amagar-se o com cacen els insectes. Però els que entren a la meva habitació no són simpàtics. Els monjos a qui ho he explicat encara riuen.

La foto ja sé que no té res a veure amb els llangardaixos, però és que només hauria faltat posar-los en la imatge!

dijous, 11 de febrer del 2021

Debat a classe


Una de les meves tasques en el monestir és fer classe d'Espiritualitat Monàstica als novicis. Veig que tant ells com jo ens hi trobem a gust i podem aprofundir temes. Un altre dia ho explicaré, que és bonic.

Però em feia gràcia compartir que dilluns els vaig proposar trencar la dinàmica habitual, i fer un debat. I es van engrescar força! Des que vaig arribar he vist que, com els joves d'arreu, valoren tenir mòbil i internet (tot i que tenen un wifi molt dolent). I em va semblar que seria interessant fer-ne un debat, perquè tots plegats poguéssim escatir les raons de fons per les quals ho valorem o no en la vida monàstica.

No sé si us ho havíeu preguntat mai, però pels monjos això no és quelcom indiferent. Pensem en la missió dels monestirs de generar una certa distància/perspectiva amb el món per poder concentrar-se més en la vida interior. I després, és clar, poder-ho compartir i transformar-ho en acollida dels qui ens visiten. Però vida interior i acollida unides, i no l'una sense l'altra. 

Amb els mòbils i internet, els monestirs de tot el món i de totes les religions s'han trobat que pots tenir "el món" (perquè ens entenguem) a dintre mateix de la cel·la! És un canvi revolucionari, i és interessant observar les diferents opcions que han pres els monestirs segons l'estil de cada un.

No cal que us digui què en penso, perquè si hi estigués en contra no estaria escrivint aquest espai ni tindria contacte amb la gent a través d'aquests mitjans. Però també crec que cal anar alerta, perquè no ens absorbeixein de manera que se'n ressenteixi aquesta cura de la vida interior, tan essencial!

Doncs bé: vam fer dos grups de novicis a sorts. Els uns hauran de defensar que internet i els mòbils són bons per als monjos, i els altres hauran de defensar que són perjudicials per als monjos. Tots hauran de raonar els seus arguments i donar exemples. La preparació en el temps d'una classe se'ls va fer curt, i em van demanar d'allargar-ho. Veurem com va el debat de dilluns!

dilluns, 8 de febrer del 2021

Aprenc swahili

 

Karibu!

Una mica abans de venir, vaig preguntar a aquest amic apassionat per les llengües què em recomanava per aprendre nocions de swahili. I em va recomanar el Duolingo, una manera senzilla i moderna d'aprendre moltes llengües a través d'internet. Un mètode que s'adapta a les possiblitats i temps que disposi l'alumne. 

I així ho vaig fer. Només hi dedico pocs minuts al dia, però intento ser-hi al màxim de constant. I trobo que és una eina molt ben aconseguida.

Cada llengua té el seu geni particular. La pronunciació no la trobo difícil: les vocals fan pensar amb el castellà, i algunes consonants amb el català. Però és una llengua bantú, i per tant és molt diferent de la nostra.

De tant en tant hi trobo paraules que em resulten divertides:

- "si" en swahili és una partícula negativa en el temps present (per dir, per exemple, "jo no sóc", "tu no ets", etc)

- "ni", en canvi, és una partícula positiva en el temps present (per dir, per exemple, "jo sóc", "tu ets", etc).

Per tant, allò que en català ens evocaria una afirmació ("sí") en swahili expressa una negació. I allò que en català ens sonaria a negació ("ni") en swahili expressa afirmació. 

Més coses:

- "kaka" en swahili vol dir "germà" en català (i en suec significa "pastís"!). Quan els vaig dir el que per nosaltres és "caca" van riure força

- "mambo" en swahili és una salutació informal del tipus "ei, què tal?"

- "salama" en swahili és una salutació que té un origen àrab. I "shukran" ve també clarament de l'àrab com una de les formes de dir "gràcies".

I sabíeu que tots coneixeu com a mínim una paraula en swahili? El mot "safari"! Per ells, significa viatge, i van utilitzar també una arrel d'origen àrab.

Asante!

divendres, 5 de febrer del 2021

L'alimentació dels estudiants


Si ho recordeu, en el monestir hi ha una escola de Formació Professional que ensenya un ofici als joves perquè puguin tenir un futur. Tots aquests nois i noies viuen aquí tota la setmana. En aquest moment n'hi ha un centenar perquè, amb motiu del virus, el govern va tancar les escoles fa quasi un any. I des de l'octubre van permetre que els finalistes de diferents etapes tornessin, però no els altres cursos. Esperem que ben aviat puguin tornar a ser uns 250-300.

Què mengen?

- Esmorzar: porridge (però no com l'anglès, sinó senzillament farina de blat amb aigua), o bé els donen aigua calenta (perquè es facin un te si s'han portat els sobrets de casa).

- Dinar: posho (és el mateix que a l'esmorzar: farina de blat, però en aquest cas molt més sòlida i sense aigua) i mongeta vermella. 

- Sopar: de nou posho i mongeta vermella. Val a dir que el posho és un menjar que no sembla agradar gaire a quasi ningú.

Conclusió: tots els àpats del mes mengen exactament el mateix! Excepte un àpat (al mes!) que poden menjar carn o peix.

Suposo que posareu la mateixa cara que jo quan ho vaig sentir per primer cop. Sé que passa a altres escoles, però això no és un motiu que em convenci. Hauríem de poder fer un gir a la idea de "això és el que hi ha, i no s'hi pot fer res". 

I espero poder-vos presentar d'aquí uns dies un projecte que hem estat parlant amb els mestres i amb la direcció de l'escola, i que espero que sigui l'inici d'altres projectes en aquest mateix sentit. Els alumnes ho desitgen, i els mestres tenien idees però mancaven els recursos. Estic esperançat.

La foto que veieu és el porridge de l'esmorzar d'ahir. 

dimarts, 2 de febrer del 2021

Llençols

Després de dos mesos d’haver estat enviats (!) ens han arribat dos paquets amb 78 llençols per l’hospital (Benedictine Eye Hospital). Aquí estan molt contents i agraïts amb la Fundació Espai, Natura i Joventut que ho ha fet possible. Està previst que els propers mesos en puguem rebre més a través de la mateixa fundació. Moltes gràcies!

Com que hi haurà llençols nous, hem quedat amb l’hospital que en reservarem alguns dels que utilizaven fins ara per poder-los repartir a algunes famílies pobres. El llençol és una peça de roba de qualitat que valoren. Jo mateix em sorprenc de dir això, perquè abans ni se m’acudia. Aquí Uganda, tenir roba que sigui bona i no estripada a vegades no és tan fàcil, sobretot quan ja tens prou dificultats per poder alimentar la família. 

Us ho dic perquè pot ser bonic si, en posar-vos al llit o en fer-lo al matí, podeu donar gràcies dels llençols que teniu! Com també donar gràcies de tenir un llit (aquí molta gent ha de dormir a terra).

PD: M’ha arribat que algun lector recent demana coses que vaig explicar fa mesos o fa 3 anys quan vaig venir per primer cop. Com que no em vull fer pesat repetint coses, segons què expliqui aniré donant enllaços perquè pugueu contextualitzar el que dic. I com que hi ha temps per endavant, de mica en mica. Gràcies a tots per la vostra atenció i interès!