Potser us va passar desaparcebut un comentari en l'entrada "Els bots del Titanic" que em sembla que val la pena remarcar. La Marga, directora d'una residència d'avis, va voler "posar en valor la feina feta a les residències de gent gran on ens hem sentit sovint molt sols, sobretot a l'inici de la pandèmia, poc valorats i moltes vegades fiscalitzats". Continua la Marga: "Segur que no tothom ho ha fet tot bé i potser fins i tot hi ha hagut males praxis en algun cas, però en la majoria de casos hi ha hagut professionals entregats, donant la mà a qui moria lluny de la família, acompanyant-los amb molt amor i lluitant sense mirar hores ni regatejar cap esforç. I ho seguirem fent perquè ens apassiona fer la feina que fem i perquè el benestar de les persones a qui cuidem és el més important per a nosaltres".
Aquest comentari em sembla molt interessant pel cas concret que ens exposa, però també com a cas tipus que periòdicament ens trobem en la societat. Hi ha una mala praxi en un col·lectiu concret, i aleshores s'acaba generant una bola de neu que arrossega tot el que hi ha pel davant. Es mira amb mals ulls i es ficalitza un col·lectiu sencer, el que sigui. I així fins que aparegui un altre col·lectiu contra el qual deixar anar tota la bilis. En bona part, tot això gràcies a la reverberació que provoquen els mitjans de comunicació.
Hauríem de poder prendre distància de les coses, i intentar mirar-les objectivament. Perquè, com veiem en aquest cas concret de les residències, seguríssim que hi ha moltíssima gent molt honesta que treballa en residències, i moltes residències que treballen molt bé. He dit conscientment vàries vegades el mot "molt" i algun superlatiu, perquè no em sembla just.
El mateix diria pels que s'han colat amb les vacunes. Ja vaig dir que això ha fet mal, lògicament. Però hauríem d'anar en compte, perquè alguns casos que d'entrada s'han assenyalat en els mitjans després han resultat ser casos lògics. Però ja se'ls havia jutjat en l'esfera pública.
Intento ser positiu en les meves reflexions. Però em sembla que hem d'estar alerta (jo el primer) per no caure en aquest fet que provoquen els mitjans de comunicació. Potser m’equivoco, però aquesta és la meva percepció.