dimecres, 27 de gener de 2021

El petit Sergi i altres actualitzacions

No tenia pensat anar a visitar el petit Sergi, però alguns de Catalunya (i també d'Uganda) m'hi vau animar. I us ho agraeixo. Potser per no fer-me il·lusions, vaig dir a en Pau i la Júlia: "ja veureu, me'l posaran en braços i començarà a plorar espantat quan vegi que soc un muzungu". Però va ser d'allò més entranyable: era un angelet, me'l van portar ben adormidet i calmat. Al cap d'una mica, quan em vaig moure semblava que s'anava a despertar, i el vaig donar a algú altre per no trencar l'encís d'aquell moment. Òbviament no ens assemblem amb res fora del nom, però em va fer il·lusió.

A banda d'aquest dia, faig una mica de calaix de sastre i us actualitzo algunes coses:

- la famosa serp domada per aquell monjo jove no ha aparegut des de fa mesos. Aquest monjo sosté que s'ha mort, tot i que no se n'ha trobat cap resta. Potser va morir al cau? Per si de cas, encara no he tornat per allà.

- el tallagespa (o millor, desbrossadora) que es va poder comprar, i que justament evita que les serps es moguin pel recinte de l'escola, està en ple funcionament. La maquinària estrangera és molt cara a Uganda, tant si es compra aquí com si s'envia de fora: les taxes d'entrada al país són molt altes.

- encara tenim moltes restriccions a internet. Podem entrar a webs, però no estan permeses les videoconferències ni les xarxes socials. 

- ens diuen que el virus es va escampant. Però la gent està tranquil·la. Fa la impressió que no s'escampa tant com a Europa. De moment, no podem preveure com anirà evolucionant.

21 comentaris:

  1. Crec que pinta maneres... padrineja ja!!!
    Moltes felicitats, Sergi!!! Te Te n'has de sentit ben orgullós!!!

    ResponSuprimeix
  2. Quina il·lusió m'ha fet veure els dos Sergis junts; el català i l'ugandés junts, és preciós.
    Estic contenta també de que ens posis al corrent de les coses que es van fent, com per exemple el tallagespa o el conte de les serps, ja fas bé de no acostar-t'hi per allà on deien que era, no fos cas que tot d'una tornés a sortir.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies per tornar a escriure, Onamar! Però això de la serp no és cap conte eh?

      Suprimeix
  3. Sergi crec que tindries traça per fer.l,hi torna agafar el son.
    Que petito i quina carona més maca..Tindrem de fer algun paquet, amb àlguna cosa que sigui necessària ,per aquest nen que el sentim una mica nostra.Una abraçada Sergi D,Assís.

    ResponSuprimeix
  4. M'he emocionat, al veure el teu gest de tendresa en aguantar el nadó, tot i que el barret t'oculti la cara. Què serà aquest petit Sergi quan sigui gran? que, almenys, tingui alguna cosa en comú amb tú, com la fe, a més del nom.

    ResponSuprimeix
  5. Sergi, dices que que el niño no se parece nada fuera del nombre, seguro que desde tu interior, le has transmitido y le seguirás transmitiendo mucho más que lo físico, sólo con ese gesto de acogida ya lo has hecho.
    ¡Qué suerte ha tenido el pequeño Sergi con tu paternidad espiritual!

    ResponSuprimeix
  6. Està clar que no us assembleu físicament però segur que tu el recordaràs tota la vida i ell si Déu vol et tindrà sempre com un referent. Gràcies per compartir totes aquestes vivències! Has d'escriure un llibre!!

    ResponSuprimeix
  7. Pare Sergi,bona tarda:
    "...Els sentiments cap un recent nascut no són els
    d'estar davant d'un ser débil, sinó els de la veneracio pel misteri de la creació..."

    "...Els nostres gestos,per tenir cura de les seves necesitats físiques,psíquiques,haurien d'estar inspirades en els gestos que fa el sacerdot quan està davant l'altar i tracta LA forma consagrada amb aquella delicadesa, amb aquella precisió,amb aquella majestat,veneracio,estima... "
    MARIA MONTESSORI- BARRI DE SANT LLORENS-ROMA 1906
    Pare Sergi,tot observant la teva fotografia,he recordat aquests textos.Felicitats,i els meu desitj de que aqust laç paterno-filial que ha començat permaneixi sempre més, estigueu on estigueu

    ResponSuprimeix
  8. Molt content estic, bon amic Sergi, d'haver-te trobat en aqueix indret de l'Àfrica negra i de veure-t'hi treballant tan acuradament a favor d'aqueixa gent que vos envolta i que, ben segur, s'ha de veure molt beneficiada amb la vostra presència. Que Déu vos il·lumini, vos orienti, vos engresqui i vos enforteixi. Una abraçada

    ResponSuprimeix
  9. Quina imatge tant bonica, regalima dolcesa i pau...
    “Cada infant que neix, és una afirmació més del nostre amor a la vida”
    Segur que serà un nen molt estimat.

    Moltes gràcies Sergi per compartir-ho.

    ResponSuprimeix
  10. Bona decisió la de conèixer el petit Sergi! Ja hi havia un vincle i l'has reforçat i crear llaços amb la gent d'aquí és bo! Tots els nadons transmeten pau i per les teves paraules, així va ser i així ho vas sentir. Una foto maquíssima. Gràcies per compartir aquests moments amb nosaltres!

    ResponSuprimeix
  11. Sergi, has fet bé d'anar i acaronar el teu fillol, tots dos heu iniciat una relació, encara que espiritual, que serà perdurable. Si creiem, hem d'estar convençuts que la força de l'esperit es fa present i ens vincula per sempre.
    Les serps, malgrat ser criatures de Déu, han tingut sempre molt mala premsa a la Bíblia. Si no aparèix, senyal que el maligne no s'hi acosta... Je, je...

    ResponSuprimeix
  12. Beautiful photo! Congratulations for your namesake

    ResponSuprimeix
  13. Us agraeixo molt els comentaris. Però per ser sincer, ho vaig viure com una anècdota més. Bonica, això sí! Però tinc el cap més pendent de com millorar l'alimentació dels estudiants, la precarietat dels mestres, etc.

    ResponSuprimeix
  14. A N'umutima: he rebut el teu comentari a l'entrada de "El domador de la serp" (enllaçada en aquesta entrada) i allà mateix t'he respost. Gràcies!

    ResponSuprimeix
  15. P.Sergi. Estem contents de la teva tasca a Uganda, no obstant, et trobem a faltar molt a Montserrat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jaunina, no sé si ens coneixem personalment. Per això tampoc no sé exactament a què et refereixes. Però en qualsevol cas, gràcies per les teves paraules que expressen apreci.

      Suprimeix
  16. Què mono, una foto molt bonica. M'ha encantat veure la careta del petit Sergi. Petons.
    En quant al covid, acabo de mirar el mapa i a l'Àfrica n'hi ha mooolt menys que a Europa, però n'hi ha per tot el continent.

    ResponSuprimeix