divendres, 22 de gener de 2021

Els llibres!


La primavera passada us vaig demanar col·laboració per poder comprar llibres per als mestres, perquè poguessin preparar millor les classes, sobretot de cara als exàmens oficials dels alumnes. El cas és que finalment tenim els llibres!

Però ha estat una odissea llarga: després de les converses de fa mesos amb els caps de departament, es va enviar una llista als proveïdors. Ells van enviar una llista amb quasi cap coincidència amb la que els havíem enviat. Alguns llibres que sí coincidien contenien el preu. Se’ls va escriure de nou insistint en els llibres que els havíem demanat. I un dia van aparèixer a l’escola carregadíssims de llibres, venint des de la capital (que està a hores de camí). Els mateixos llibres que ens havien donat amb el preu ara constaven com a més cars, i així ho vaig fer notar. Em van dir que conservarien el preu inicial (només faltaria!). Veient la reacció d’algú de l’escola i dels proveïdors, em vaig adonar que estàvem en marcs mentals diferents. Ells s’haurien posat d’acord en un tres i no res, acceptant els llibres que portaven. Els vaig dir que, com que no coincidien amb els que els havíem demanat, jo no ho podia aprovar si abans no venien tots els caps de departament a revisar un per un els llibres dels seus departaments corresponents. I aleshores hi va haver una escena que, perquè ens en fem a la idea, emulava el Mercat de Calaf i l’escena de la cabina del vaixell dels Germans Marx. Jo amb les llistes que els havíem demanat i amb tot de llibres que ells havien portat, gent movent-se per allà i alguns quedant-se a mirar quan ja havien acabat de revisar-los (per ells era insòlit fer una compra de tants llibres). Alguns moments vaig imaginar la fila que devia fer intentant posar ordre enmig del “camarot dels Germans Marx”, però al mateix temps creia que calia donar una serietat al tema i no acceptar la primera cosa que ens oferissin sense saber si als mestres realment els faria servei. 
Al final, els mestres van quedar molt contents i els proveïdors també. Vaig celebrar-ho, però també vaig pensar que un altre cop les coses s’haurien de fer d’una altra manera. I que si a Uganda és impossible trobar aquests llibres, i tampoc no ens podem refiar d’un Amazon, potser hem de pensar alternatives: per exemple, que algú els adquireixi a l’estranger i els faci arribar. De tot se n’aprèn: per ells era força novetat pel volum de tot plegat, i per mi també com gestionar una compra de llibres a Uganda. 

He fet referència a la cabina dels Germans Marx, però ja m’ha passat més d’una vegada que les generacions més joves no saben què és. Jo sempre que l’he vist em fa somriure! Aquí teniu l’escena:

El mateix dia que anava a escriure aquesta entrada, he rebut dos llibres que m’envia un monjo des de Montserrat perquè em continuï actualitzant en Teologia. Fantàstic!

9 comentaris:

  1. Fa gràcia la diferència de fer tractes entre venedors i compradors en cultures tan diferents. Ara, encara me n'ha fet més el final del relat. Què et pensaves Sergi que t'havies de quedar sense llibres. Tothom a estudiar!

    ResponSuprimeix
  2. Doncs sí que la fota sembla un mercat de Calaf. Però almenys la bona notícia és que els llibres han arribat. Moltes gràcies Sergi per tot això que estan fent per aquesta comunitat d'Uganda. Tant bo hi haguessin més sergis com tu arreu del món.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De fet, la foto és passada la tempesta, quan ja podíem exposar tots els llibres amb tranquil·litat. T'has d'imaginar tot aquest espai ple de gent movent-s'hi i remenant:)

      Suprimeix
  3. Quin goig tan de llibre! I veure que amb esforç cada projecte, al seu ritme, va avançant!
    He rigut imaginant-me aquesta estona i la cara que deuen haver fet quan t'has "plantat" amb el preu que t'havien dit inicialment. Deuen haver pensat que seràs un "os dur de rosegar"! :)

    ResponSuprimeix

  4. Sergi, quin goig que fa aquesta taula tan plena de llibres!
    Per els mestres és una experiència i per tu també, t’has hagut de posar al teu lloc, i com a bon català honest, “un tracte és un tracte” la dificultat d’aquí és que no pots cambiar ràpidament de proveïdor.
    Aviat hauran d’engrandir la biblioteca de l’escola, segur que serà profitós per a tots.

    ResponSuprimeix
  5. Bon dia per tu i per tots,bé ja tens els llibres, després de un a bona experiència,de com pot ser de complicat tractar amb unes costums que són tant diferents.
    Quin goig de taula .
    Cuida,t molt i una abraçada

    ResponSuprimeix
  6. Moltes felicitats, Sergi!!! Amb la teva perseverança i determinació, ho has aconseguit!!! Que bé, i com diu la Núria, quin goig de taula!!!
    La meva mare és una forofa dels Germans Marx, la recordo rient moltíssim amb les seves pel·lícules, amb aquest gag es tornava boja... Qualsevol dia aniré a veure'ls i la mirarem. M'has portat molt bons records, moltíssimes gràcies!!!

    ResponSuprimeix
  7. Ara, llegint els comentaris, veig que això del goig de taula, no ho diu només la Núria ;-)

    ResponSuprimeix
  8. Moltes gràcies per tots els comentaris!

    ResponSuprimeix