divendres, 28 de setembre del 2018

Volia ser feliç com aquell home!


Fa un temps vam tenir un capellà relativament jove passant uns dies a Montserrat. Li vaig preguntar per què s’havia fet capellà, què l’havia portat a aquesta opció. I em va dir que el causant va ser el capellà del seu poble, ell el veia una persona feliç. I em va dir: “Volia ser feliç com aquell home!”. I continuava: “Després va venir el fet de voler ser capellà, però al principi de tot era que volia ser feliç com ell”.

Em va fer rumiar. No tant pel fet que acabés sent capellà com aquell mossèn del seu poble, sinó pel desig de ser tan feliç com aquell bon home. I penso que això pot ser vàlid per tothom, no? Que ens fixem en aquelles persones que han reeixit en la vida, que transmeten felicitat. I que ens preguntem què els ha portat fins aquí, quines circumstàncies i sobretot quines actituds i opcions les han ajudat a arribar-hi.

Tenim tant per aprendre dels altres!


dimecres, 19 de setembre del 2018

Una reflexió lúcida


Durant l’estada a Taizé, els joves estan implicats en serveis molt diversos per contribuir al funcionament diari de molts aspectes. I se sol captar un ambient molt positiu entre tohom.
Un dels joves que van venir, en la reflexió final, escrivia: “Veus un clima de simpatia en general i t’adones que les coses es poden fer d’una altra manera a les nostres vides, a un altre ritme”. Afegia que “normalment tenim la sensació d’anar de bòlit i atabalats”, però valorava com es prenien coses “fins i tot la gent amb feines menys agraïdes (recollidors de bols, gent que neteja els lavabos)”.
I acaba la seva reflexió: “M’he adonat que ser feliç no depèn tant de fer allò que realment t’agrada, perquè a la vida s’ha de fer de tot, sinó de la manera com encares aquelles tasques menys plaents”.
M’ha semblat que era una reflexió interessant de compartir.

PD: A la foto, una mostra de l’esmorzar de Taizé. Els qui hi heu estat, l’haureu reconegut de seguida.


dimecres, 12 de setembre del 2018

Hi ha joves i joves


A vegades generalitzem amb massa facilitat. I a tot arreu i en tots els col·lectius hi sol haver de tot. Fa uns dies vaig sentir les explicacions d'un jove de 19 anys amb una inquietud interessantíssima per les llengües. Hi ha gent que té llista de llibres per llegir, doncs ell té llista de llengües per aprendre. Ara sap català, castellà, anglès, està aprenent la Llengua de Signes Catalana (LSC) i està a un nivell bàsic d'esperanto. I vol aprendre suec, finès, japonès, aranès i swahili. No són somnis impossibles. És una persona tenaç, i no està perdent el temps.

Li pregunto per què li interessa tant aprendre llengües. I em diu que tota llengua és part de la identitat de cada persona, i que per això troba bonic poder comprendre les persones en la seva pròpia llengua. I té un gust per les llengües minoritàries perquè hi ha menys gent que pugui comprendre els seus parlants en la seva llengua.

Està estudiant Traducció i Interpretació. Aquest trimestre farà immersió en llengua de signes (en una escola bilingüe de català i llengua de signes, i en una associació de persones amb sordesa). El treball de recerca del batxillerat (TdR) el va fer sobre la llengua Quenya i altres llengües creades per J.R.R.Tolkien. I és que, a més, té gust pel fet lingüístic com a fenomen humà i per la creació de llengües.

Potser alguns no sou apassionats per les llengües (jo sóc filòleg, i ja sabeu que el tema m'interessa), però el sol fet de trobar algú que s'endinsa amb tant interès en alguna disciplina no ho trobeu ben bonic?

dimecres, 5 de setembre del 2018

Cap de setmana per a agnòstics


Els dies 3-4 de novembre farem un cap de setmana per a agnòstics a l'Hostatgeria de Montserrat. Ja sé que d'entrada pot sorprendre, i fins i tot algú podria pensar que com que cada cop hi ha menys gent a les esglésies ara convidem els agnòstics. Mireu, no és el cas: l'hostatgeria s'omple molt i a vegades les dificultats són per trobar-hi lloc. El tema és un altre: és voler compartir allò que som amb persones que busquen com nosaltres, però no des d'una vida creient.

La idea és compartir valors de la nostra vida monàstica, valors que pensem que poden ser útils a persones que no són monjos i fins i tot interessants per persones que no se senten creients. No són valors extraterrestres, sinó elements molt humans (i a vegades crec que plens de sentit comú, tot i que això ja seria discutible).

A qui està obert? A qualsevol persona agnòstica que estigui receptiva al que li puguem oferir. És a dir, esperit positiu (lògicament!). Algú que pugui caminar per la muntanya (no farem escalada, però tampoc no estarem quiets els dos dies).

Qui ho organitza? Un servidor. Aquí pugen molts agnòstics, no-creients, membres d'altres religions... però no fem activitats específiques per a ells. En canvi, aquesta està pensada amb aquest format.

Com apuntar-s'hi? Escrivint un correu a hostatgeriademontserrat@gmail.com i explicitant que es vol participar en aquesta activitat concreta.

Els qui em coneixeu riureu, perquè pensareu que sempre m'acabo embolicant amb coses noves. I és cert. Mira, és una activitat que fa il·lusió! No sé si s'hi apuntarà gent... però, provem-ho!

dissabte, 1 de setembre del 2018

Malentesos del món modern



Rebo un missatge d'una visita que havia d'arribar a Montserrat:
A: Hi ha retencions
Sd'A: No passa res. No et quedaràs amb gana :)
A: I això que el gos m'avisava. Però també m'ha volgut enganyar alguna vegada. I ja no li he fet cas
Sd'A: El gos?? Ja no entenc res
A: *GPS


Rebo un missatge d'una mare d'escolà:
M: Recepta: Calamars fregits amb all a bocinets, julivert, ceba a bocins molt petitets i un rajolinet de vi negre. Sal i un polsim de pebre
Sd'A: ?
M: Oish!!! Disculpa
Sd'A: Vols que et faci sopar?
M: Faig un sopar romà amb els alumnes de batxillerat avui a l'institut i el Sergi, un alumne, havia perdut la recepta!


Rebo, per error, un correu que un pare d'escolà volia adreçar a la seva dona. Era una cosa ben breu i purament pràctica, en resposta a un correu meu. Però transmetia un "carinyo" entre ells dos ben bonic, i acabava dient-li: "Petonets". Li vaig contestar de seguida dient-li que em sabria greu que els petonets no arribessin a la destinatària. Ens vam fer tots un tip de riure.