dimarts, 29 de juny del 2021

El paisatge d’aquests dies


Aquests dies estic a l’habitació per posar-me bé però també per fer quarantena (per si de cas tingués Covid). La veritat és que hi estic molt bé i agraeixo tenir un espai com aquest, amb una mosquitera al voltant del llit perquè no em piquin els mosquits de la malària. 


Dels pocs objectes simbòlics que vaig portar des de Catalunya, un és aquesta creu que hi vaig penjar. Me la va donar el cardenal d’El Salvador quan va passar uns dies a l’hostatgeria de Montserrat. Hi vaig poder tenir alguna conversa, i va ser un impacte. Ell era deixeble i amic de l’arquebisbe Óscar Romero, assassinat a El Salvador. Aquesta creu tan llatinoamericana em recorda que el compromís amb els pobres és el mateix allà i aquí l’Àfrica. És un compromís que neix de l’Evangeli. 

Hi ha una cosa simpàtica, i és que des que us vaig parlar dels llangardaixos que m’entren a l’habitació i que en vam fer broma, me’ls miro amb molta més simpatia. I ara no em faig cap problema quan en veig un rondant per allà. Coses curioses.

Pel que fa a la comunitat, crec que els 9 monjos infectats van millorant de mica en mica. Però des d’ahir, se n’hi ha d’afegir un més. I jo també vaig millorant. 

divendres, 25 de juny del 2021

Tinc "typhoid"


Abans-d'ahir em vaig desmaiar dues vegades al lavabo, i em vaig despertar les dues vegades a terra. Em van portar de seguida al metge, i em va fer una bona visita i una anàlisi de sang. Diu que tinc "typhoid", que en català seria tifoide (diuen que no és tifus): és una infecció bacteriològica provocada per haver ingerit menjar o beguda contaminats. Vaig molt alerta, però són coses que aquí poden passar. Em van donar antibiòtic, paracetamol i vitamines. I he de menjar força i beure suc per anar-me refent. 

El metge creu que no tinc Covid, i que el meu malestar era per aquesta malaltia. 

Aquí tothom sap què és el "typhoid", perquè desgraciadament és una malaltia que més o menys tothom l'ha tingut i alguns repetides vegades. Sí, va molt lligat a la higiene i a la pobresa. La pobresa té tantes conseqüències en la vida de cada dia!

De seguida que vaig demanar un metge, us vaig escriure als grups de "El Jardí dels Arbres" per cancel·lar les trobades de dissabte. Sento no haver contestat els vostres missatges, però no estava gaire en condicions. Diuen que d'aquí una setmana m'hauria de trobar millor.

Ja podeu imaginar que em sento feble. Però l'esperit amunt, eh? I la comunitat continua igual: 9 infectats, i els altres monjos cuidant-nos a tots. Ho fan molt bé!


dimecres, 23 de juny del 2021

Un còctel


Entre els diferents remeis que donen si estàs malalt, hi ha una novetat d'aquests dies: el "còctel". Clar, quan van dir que prepararien un còctel per als malalts, el que a mi em venia al cap és una beguda com la de la foto o bé els "vestits de còctel". I no hi té res a veure, fora del fet que també és líquid. 

Aquest còctel consisteix en una mena de farinetes on hi tires aigua ben calenta. Es dissolen en part, i té un gust dolentíssim amb ganes. Jo dic que això o et mata o et ressuscita. Però sense terme mig: o l'una cosa o l'altra. A mi crec que em ressuscita, perquè al cap de poc ja noto la potència de la beguda i com si tot es destapés. Sé que hi posen gingebre, all (això ho vaig notar hores després) i crec que força més ingredients. Sé que un dels qui està malalt ho va trobar tan dolent que els ha demanat que no n'hi portin més. Però és un remei ben natural, crec que pel constipat.

Això contrasta amb altres hàbits que he observat en el país: tendeixen a donar molt de medicament, i concretament antibiòtic. 

Aprofito per dir que l'atenció que rebo aquests dies per part dels monjos és exquisida, i n'estic segur que es comporten així amb tots els malalts. 

Jo em trobo una mica millor, però faig la quarantena per si de cas. 

diumenge, 20 de juny del 2021

El virus a la comunitat


Ja us vaig comentar que tenim a Uganda la segona onada del virus amb les variants, i en aquest cas amb virulència. Ara el virus ja està present a tot el país, inclosos els poblats on hi ha tanta pobresa. Ha arribat a tot arreu.

Al monestir en aquest moment tenim 9 monjos infectats (i aïllats) d'un total de 35. No ho vam saber fins al cap d'uns dies de conviure-hi, perquè els símptomes realment no semblaven de Covid. No sembla que hi hagi cap cas greu.

El problema d'aquí és que l'assistència sanitària no és la d'Europa. A molta gent amb el virus l'envien a casa perquè no hi ha lloc als hospitals. També falta oxigen. 

I, com sabeu, ens falten vacunes.

No sabia si posar-ho, però com que molts m'ho preguntareu... Jo també estic retirat. Abans que sabéssim que aquests germans tenien el virus, ja no em trobava del tot bé (com constipat i cansat). Em van fer el test d'antígens i va sortir negatiu. Però tot i així, no em trobo massa bé i m'ha semblat més prudent retirar-me. No patiu, jo estic tranquil.

dimecres, 16 de juny del 2021

La camisa del director


Abans de tancar l'escola per la segona onada del virus, els professors van poder venir a triar una peça de roba com havien fet els alumnes. Aquí els professors cobren uns sous molt baixos, i veig que tenen bastantes dificultats per tirar endavant les seves famílies. Comprar una peça de roba és una despesa considerable.

Però l'escola tampoc no té diners per augmentar-los el sou. I menys en una situació com la que estem vivint, en una crisi econòmica important a causa del virus. Per això, m'agradaria que almenys també es puguin beneficiar de part del menjar que obtinguem de la granja pels estudiants. 

Vaig suar una mica, perquè va aparèixer tot de gent amb qui no comptava: treballadors del taller de fusteria (vinculat a l'escola), del garatge i el taller de metall (també vinculats a l'escola), i altra gent que no havíem comptat. No vam gosar dir-los que no. El resultat va ser que els professors que no van venir aquell dia es van quedar sense. Espero d'aquí uns mesos poder-ne tenir prou perquè tots puguin obtenir una altra peça de roba.

Em va fer una especial impressió el director. Va ser dels primers a venir. Va triar una camisa (que havia estat del meu pare) i va exclamar content: "És la primera camisa de màniga curta que tinc!". Vaig pensar que el pare hauria estat content. I m'agrada recordar-ho avui, que hauria fet anys. Per molts anys, Pare!

diumenge, 13 de juny del 2021

Nens a l'escola


M'expliquen que, en els poblats, quan els nens acaben la Primària sovint la família no afavoreix que continuïn estudiant. Aquí la gent no estudia a una edat determinada, sinó quan pot en funció de diversos factors.

Però massa vegades se'ls diu que no val la pena continuar, no hi veuen cap utilitat. Sobretot en el cas de les nenes. A més, hi ha nenes que queden embarassades, i aleshores ja no poden estudiar més. A vegades s'obliga el qui les ha deixat embarassades a casar-s'hi, i per tant, també a parar d'estudiar. Però les més perjudicades solen ser elles.

Un metge m'explicava que això és un problema molt seriós. I m'ho deia el dia després d'haver anat a fer una cirurgia a una nena de 14 anys embarassada que havia mort. Li va haver de treure la criatura perquè poguessin ser enterrades per separat (es veu que és tradició). Ell mateix m'explicava que hi ha gent que fa avortaments amb herbes o altres productes naturals ingerits, i que diuen que funciona.

Vàries vegades ja he sentit que les nenes que no han pogut estudiar són les més vulnerables després a patir violència per part dels seus marits. No tenen recursos per defensar-se.

La formació és bàsica perquè molts àmbits de la vida millorin. Per això estic content que el monestir optés per fomentar l'educació amb la creació de l'escola de Formació Professional per nois i noies. Molts provenen d'ambients molt i molt pobres.


Les fotos són d'una escola de Primària que vaig visitar. Hi ha nens que han de sortir de casa quan encara és fosc i caminar durant una hora per arribar-hi.

Si teniu nens o joves estudiants a la família, potser val la pena que llegeixin això o els ho expliqueu. Que sapiguem valorar el que tenim.

divendres, 11 de juny del 2021

Poligàmia a Uganda


Una de les coses que més m'ha sorprès des que vaig arribar a Uganda és que he anat coneixent casos de poligàmia. He trigat a parlar-ne perquè m'agradaria poder-ne fer una bona anàlisi, però reconec que em manquen moltes dades. Per tant, intentaré exposar-ho amb prudència a partir del que m'he anat trobant.

Veig que és una realitat complexa. Els musulmans la poden practicar sense problema. I teòricament, els cristians no l'haurien de practicar però n'hi ha molts casos. 

Aquesta poligàmia és sempre poligínia, és a dir, un home amb diverses dones. Per ells, seria inconcebible que fos una dona amb diversos homes. 

Observo dificultats, i molts així m'ho han fet veure: gelosia entre les dones, problemes econòmics importants perquè l'home no pot sostenir els fills de les diverses dones... Hi ha casos de bona convivència o de bons desitjos dels uns pels altres. Però, com deia, és complex.

A vegades viuen tots junts, altres viuen separades les diverses dones (una mica o molt, depèn). En alguns casos l'home sol viure en la mateixa casa, i en altres va canviant. 

No us en puc dir gaire cosa més, perquè em falta molta informació. He estat curós a l'hora de fer preguntes veient que eren situacions sovint enrevessades. Però m'ha semblat oportú compartir-vos-ho, perquè és una realitat que ja m'he trobat vàries vegades.

dimarts, 8 de juny del 2021

Segona onada a Uganda


Estem vivint la segona onada del virus a Uganda. L'any passat es va fer una molt bona gestió de la pandèmia, amb mesures molt estrictes des del principi per evitar la mateixa situació que a Europa. Els resultats d'aquell confinament van ser bons en relació al control del virus, però amb conseqüències econòmiques dures.

Al cap d'un any, estem vivint la segona onada amb un increment important de casos sobretot a la capital Kampala. Els hospitals estan al límit. S'han implementat mesures fortes durant 42 dies, entre les quals hi ha el tancament de les escoles i moltes altres coses: això significa evitar el moviment de milions de persones. 

Fa setmanes van començar a posar la primera dosi de la vacuna als sanitaris gràcies al programa "Covax" de Nacions Unides. Realment l'ONU fa una bona feina, aquí. Però se n'han posat encara molt poques. La vacunació es va aturar perquè totes aquestes vacunes que venien de l'Índia les van necessitar allà quan van tenir tants casos. I aquí ens vam quedar sense. 

El president té l'expectativa de rebre'n de la xinesa, de la russa, de l'americana Johnson & Johnson... El país haurà d'aprofitar i agrair allò que li arribi. He posat aquesta foto de l'arribada de les primeres vacunes com un signe d'esperança, perquè la vacunació és el que podrà treure el país d'aquesta situació.

Però es preveu lent. I mentre, la crisi econòmica s'anirà engrandint. Plou sobre mullat.

A nivell de monestir, els dos projectes principals (l'hospital i l'escola) se'n ressentiran seguríssim. 

Tanmateix, no es percep desànim. Com us deia l'any passat, són mariners entrenats en aigües difícils.

divendres, 4 de juny del 2021

Ancians solidaris


Fa unes setmanes vaig rebre una proposta fantàstica. Es van posar en contacte amb mi des de la Residència Inglada Via, de Vilafranca del Penedès, per col·laborar amb els projectes d’Uganda. Em van preguntar què em semblaria que els avis estampessin unes bosses que es vendrien posteriorment, i els diners obtinguts se’ns farien arribar a Uganda.


Em va semblar molt bé per dos motius: perquè trenca la imatge que a vegades es pot tenir dels avis. Hi ha persones que pensen que no poden fer res (i no cal que siguin ancianes), en canvi n’hi ha que són creatives i que se les enginyen per poder ajudar els altres. Agraeixo enormement a la direcció d’aquesta residència que hagi tingut aquesta iniciativa, i a tots els treballadors que hi estan ajudant. I ja des d’ara, moltíssimes gràcies a tots els avis i àvies que hi col·laboren!


Em meravella com persones d’àmbits tan diferents es comprometen en favor dels més pobres: una estudiant, o els professors d’una escola, i ara aquesta residència d’avis. Aquí hi ha tantes necessitats, que això són regals del Cel. Que Déu us beneeixi a tots!


dimecres, 2 de juny del 2021

El Chair person


Quan vaig arribar a Bwera, la família va voler que ens presentéssim davant el "Chair person". Resulta que és com una mena de president del barri, a qui s'acut si hi ha un robatori, una baralla o qualsevol cosa important en aquella àrea. Si ell no ho pot resoldre, aleshores es recorre a la policia o a qui convingui. Ell em va saludar de manera molt informal i em va donar la benvinguda. 

L’elegeixen cada 5 anys, després de les eleccions presidencials del país. Els dos candidats per aquest barri van anar al camp de futbol (davant la casa on estava), i tota la gent que els donava suport s'ubicava darrere l'un o l'altre. Qui eren els electors? Tothom! Grans i joves, petits i ancians. Diuen que el qui va guanyar tenia unes 200 persones al seu darrere (imagineu-vos l'escena!), i l'altre en tenia poquetes.

Ni vot electrònic ni paper. Persona a persona. Quan ho penso, encara me'n sorprenc. Vés a saber quants anys porten fent-ho així!

Vaig pensar que, com a organització veïnal, tenia el seu interès. I no sé si els més grans que passegeu per La Font sabeu d'alguna estructura igual a casa nostra fa molts anys.