divendres, 11 de juny de 2021

Poligàmia a Uganda


Una de les coses que més m'ha sorprès des que vaig arribar a Uganda és que he anat coneixent casos de poligàmia. He trigat a parlar-ne perquè m'agradaria poder-ne fer una bona anàlisi, però reconec que em manquen moltes dades. Per tant, intentaré exposar-ho amb prudència a partir del que m'he anat trobant.

Veig que és una realitat complexa. Els musulmans la poden practicar sense problema. I teòricament, els cristians no l'haurien de practicar però n'hi ha molts casos. 

Aquesta poligàmia és sempre poligínia, és a dir, un home amb diverses dones. Per ells, seria inconcebible que fos una dona amb diversos homes. 

Observo dificultats, i molts així m'ho han fet veure: gelosia entre les dones, problemes econòmics importants perquè l'home no pot sostenir els fills de les diverses dones... Hi ha casos de bona convivència o de bons desitjos dels uns pels altres. Però, com deia, és complex.

A vegades viuen tots junts, altres viuen separades les diverses dones (una mica o molt, depèn). En alguns casos l'home sol viure en la mateixa casa, i en altres va canviant. 

No us en puc dir gaire cosa més, perquè em falta molta informació. He estat curós a l'hora de fer preguntes veient que eren situacions sovint enrevessades. Però m'ha semblat oportú compartir-vos-ho, perquè és una realitat que ja m'he trobat vàries vegades.

dimarts, 8 de juny de 2021

Segona onada a Uganda


Estem vivint la segona onada del virus a Uganda. L'any passat es va fer una molt bona gestió de la pandèmia, amb mesures molt estrictes des del principi per evitar la mateixa situació que a Europa. Els resultats d'aquell confinament van ser bons en relació al control del virus, però amb conseqüències econòmiques dures.

Al cap d'un any, estem vivint la segona onada amb un increment important de casos sobretot a la capital Kampala. Els hospitals estan al límit. S'han implementat mesures fortes durant 42 dies, entre les quals hi ha el tancament de les escoles i moltes altres coses: això significa evitar el moviment de milions de persones. 

Fa setmanes van començar a posar la primera dosi de la vacuna als sanitaris gràcies al programa "Covax" de Nacions Unides. Realment l'ONU fa una bona feina, aquí. Però se n'han posat encara molt poques. La vacunació es va aturar perquè totes aquestes vacunes que venien de l'Índia les van necessitar allà quan van tenir tants casos. I aquí ens vam quedar sense. 

El president té l'expectativa de rebre'n de la xinesa, de la russa, de l'americana Johnson & Johnson... El país haurà d'aprofitar i agrair allò que li arribi. He posat aquesta foto de l'arribada de les primeres vacunes com un signe d'esperança, perquè la vacunació és el que podrà treure el país d'aquesta situació.

Però es preveu lent. I mentre, la crisi econòmica s'anirà engrandint. Plou sobre mullat.

A nivell de monestir, els dos projectes principals (l'hospital i l'escola) se'n ressentiran seguríssim. 

Tanmateix, no es percep desànim. Com us deia l'any passat, són mariners entrenats en aigües difícils.

divendres, 4 de juny de 2021

Ancians solidaris


Fa unes setmanes vaig rebre una proposta fantàstica. Es van posar en contacte amb mi des de la Residència Inglada Via, de Vilafranca del Penedès, per col·laborar amb els projectes d’Uganda. Em van preguntar què em semblaria que els avis estampessin unes bosses que es vendrien posteriorment, i els diners obtinguts se’ns farien arribar a Uganda.


Em va semblar molt bé per dos motius: perquè trenca la imatge que a vegades es pot tenir dels avis. Hi ha persones que pensen que no poden fer res (i no cal que siguin ancianes), en canvi n’hi ha que són creatives i que se les enginyen per poder ajudar els altres. Agraeixo enormement a la direcció d’aquesta residència que hagi tingut aquesta iniciativa, i a tots els treballadors que hi estan ajudant. I ja des d’ara, moltíssimes gràcies a tots els avis i àvies que hi col·laboren!


Em meravella com persones d’àmbits tan diferents es comprometen en favor dels més pobres: una estudiant, o els professors d’una escola, i ara aquesta residència d’avis. Aquí hi ha tantes necessitats, que això són regals del Cel. Que Déu us beneeixi a tots!


dimecres, 2 de juny de 2021

El Chair person


Quan vaig arribar a Bwera, la família va voler que ens presentéssim davant el "Chair person". Resulta que és com una mena de president del barri, a qui s'acut si hi ha un robatori, una baralla o qualsevol cosa important en aquella àrea. Si ell no ho pot resoldre, aleshores es recorre a la policia o a qui convingui. Ell em va saludar de manera molt informal i em va donar la benvinguda. 

L’elegeixen cada 5 anys, després de les eleccions presidencials del país. Els dos candidats per aquest barri van anar al camp de futbol (davant la casa on estava), i tota la gent que els donava suport s'ubicava darrere l'un o l'altre. Qui eren els electors? Tothom! Grans i joves, petits i ancians. Diuen que el qui va guanyar tenia unes 200 persones al seu darrere (imagineu-vos l'escena!), i l'altre en tenia poquetes.

Ni vot electrònic ni paper. Persona a persona. Quan ho penso, encara me'n sorprenc. Vés a saber quants anys porten fent-ho així!

Vaig pensar que, com a organització veïnal, tenia el seu interès. I no sé si els més grans que passegeu per La Font sabeu d'alguna estructura igual a casa nostra fa molts anys.