Hem passat quasi una setmana sense electricitat a tota la zona, només n’hem tingut algunes estones al dia gràcies a un generador. Just el primer matí que ja teníem llum (per fi tornàvem a tenir llum!) ja m’havia dutxat i afaitat, i amb la pasta de dents encara a la boca s’acaba l’aigua corrent.
L’aigua és un tema delicat en aquestes latituds, convé anar alerta que no estigui contaminada.
En arribar el primer dia, vaig trobar una mosquitera al voltant del llit. La por de la malària és real, perquè quan hagi de parar de prendre el medicament preventiu (d’aquí unes dues setmanes, perquè no seria bo per al fetge prendre’l més temps) estaré ben exposat a aquesta malaltia. Porto repel·lent i intento seguir els consells. Però m’he de fer a la idea que és una possibilitat real que l’agafi, i mirar la part positiva: diuen que després d’haver passat la primera, les altres no són tan dures.
Avui he anat vàries vegades amb moto. No havia pujat a una moto des de petit, perquè més aviat em fan respecte. Però aquí el “taxi” per anar amunt i avall són aquestes motos que es passegen per tot arreu. Sense casc, és clar, i per uns camins plens de sots.
La precarietat forma part de la vida africana. No hi estic habituat. I aquests dies tinc una sensació ben estranya, seguint els esdeveniments d’Europa. El món occidental està desbordat per un virus que ens recorda la nostra contingència i limitació.
Si el virus arriba amb força a Àfrica (encara només hi ha uns casos) pot causar encara estralls més importants. El sistema sanitari és molt més feble i hi ha molta població vulnerable. Tot i així, veig que s’agafen la vida d’una altra manera. I segons com, fins diria que els europeus som més febles que ells quan les dificultats ens envaeixen.
L’altre dia aquí al monestir vaig sentir una frase interessant: “Calm waters make poor sailors” (“Les aigües calmades fan mariners poc hàbils”). Certament, els mariners que estan entrenats en aigües difícils tenen més recursos a l’hora d’afrontar el temporal.
Cuideu-vos molt! Sobretot les persones més grans.
Gràcies per explicar-nos les circumstàncies que envolten habitualment els africans. Ho hauríem de tenir més present!
ResponEliminaGràcies Sergi per informar-nos de la realitat d,altres cultures.
ResponEliminaCuida,t tú també!!
Hola Muzungu :-)
ResponEliminaLes primeres impressions em donen a pensar que no és massa fàcil acostumar-se a les limitacions (i riscos) de viure a Uganda. Espero que la malaria passi de llarg i no et vegis afectat. Doncs sí, aquí a Europa estem em plena preocupació amb el corona virus. El virus s'està estenen mica en mica. Ara haurem de veure el nostre nivell de responsabilitat i solidaritat: serà una bona oportunitat per demostrar-ho. De moment algunes persones han "arrasat" els supermercats comprant de forma desmesurada ("primer jo i els altres que s'apanyin"). Bé espero que sapiguem aprendre a ser una mica més solidaris com segurament ho són la gent que viu a Uganda; ells estan més habituats a compartir el poc que tenen.
Gràcies per explicar-nos la realitat d'altres països, això ens fa valorar el que tenim mosaltres.
ResponEliminaCuida't molt!
Cuida't molt Sergi.Gràcies per explicar-nos les teves vivencies
ResponEliminaAmazing all that you are living. But please take care. I liked the saying "calm waters make por sailors"...Certainly now the waters are not at all calm... Customs and attitudes in the whole world are changing... Although now many are feeling selfish and afraid just for their own life, I think (I hope) it will change to more solidarity and social responsibility as we will understand how fragile and uncertain it all is and how we are dependant of each other.Today in Portugal there are no Mass celebrations. I think it is the first time this happens. There is a strange silence everywhere. Only the birds go on singing. In today's gospel the words of Jesus that the hour will come when we shall adore "in spirit and in truth" seem to become amazingly true.
ResponEliminaMoltes gràcies, Sergi! M'agrada molt que ens vagis informant i saber de tu!!!
ResponEliminaSort durant la teva estada i ara entenc perquè no et veig amb la comunitat de monjos durant les retransmissions de montserratcomunicacio.cat. Durant els propers dies probablement les podré seguir més ja que ens esperen uns quants dies més de reclusió.
ResponEliminaGràcies per tenir-nos al dia, Sergi.
ResponEliminaEstic contenta de saber de tu.
Crec que podríem coincidir en dir-nos mútuament que tinguem cura de nosaltres i de tota la humanitat. Sembla grandiloqüent, però potser aquesta és una oportunitat d'adonar-nos que la globalització ha de passar per la solidaritat entre nosaltres, d'una manera generalista i també particular. Si en aquests moments em cuido a mi, si cuido a la meva família, si cuido els veïns, conciutadans..., acabo cuidant el món. O potser també ho podríem dir al revés: si cuido el món, també cuido el meu món particular.
És potser una mica com l'efecte papallona, no?
Això que dius del mariner, crec que és una expressió molt didàctica, només cal que aquest aprenentatge que anem assolint en les dificultats, ho aprofitem per revertir-ho positivament també en els altres.
Poso l'enllaç amb la pregària que ha fet el Pare Abat des de Montserrat, és arran del Covid-19 però penso que és extensible per tot i tothom.
ResponEliminahttps://www.youtube.com/watch?v=aKQcVNxD3As
És un vídeo que corre per les xarxes des d'ahir i segurament ha arribat ja a la majoria, però em sembla que és bonic que ens en fem ressò aquí també, Sergi!!!
Moltes gràcies!!!
Gracias Sergi por hacernos presente lo que estás viviendo,ya era previsible que no fuese fácil pero una cosa ha de ser saberlo y pensarloy otra encontrarse de lleno. “Les aigües calmadesfan mariners poc hàbils”.¡Qué frase tan rica y real para la reflexión y aplicárnoslaen muchas situaciones! pero ¡no es fácil navegar por aguas turbulentas parahacernos hábiles! Solos no llegaremosSí, estamos viviendo momentos difíciles; que lo aprendido deti: responsabilidad y solidaridad, confianza y abandono, sepamos aplicarlo enesta situación concreta, además para mí de gran riesgo por mi edad y por misituación que en estos momentos estoy expuesta, que, como San Pedro y losdiscípulos recurramos a Jesús: “Sálvanos que perecemos” y le escuchemos: “notengas miedo”Cuídate Sergi, seguro que tu amor es más fuerte que tusmiedos si los hayEn comunión
ResponEliminaEt es recordaven molt al la recés de la Quaresma el cap de setmana passat a Montserrat, Sergi. Durant un àpat, un de nosaltres va dir: "Em pregunto què menja el pare Sergi avui". Per bé o per mal, et falta un temps al qual els occidentals estem poc acostumats. A Sitges, la policia ni tan sols ens permetrà passejar al costat de la mar per fer una mica d'exercici.
ResponEliminaEls que aprofundim en la quarantena podem tenir una oportunitat, benvinguda o no desitjada, de conèixer-nos millor a nosaltres mateixos. Caterina de Siena va escriure que "El coneixement del jo té parentiu amb el coneixement de Déu". Alguns de nosaltres podríem assolir aquest coneixement de manera involuntària.
Salut (una salutació convencional ara amb més significacions que les convencionals)!
Estem contents de les teves notícies i de saber que a poc a poc et vas integrant en aquesta nova descoberta de Déu. Gràcies, Sergi!
ResponEliminaBon dia,Sergi D,Assís!!!
ResponEliminaTota nova experiència és aprendre!!en aquests dies aquí a les nostres contrades, també tenim d, aprendre a donar valor a moltes coses que fèiem sense donar.hi importància,com rutina....una abraçada ,gaudir d,una trobada e deu minuts amb un amic O saludar efusivament a un conegut.El més important ajudar a algunes persones que no puguin sortir a fer algun encàrrec .En fi aprendre a estimar
Cuida,t molt i gràcies per compartir el que estàs vivint .Es bonic saber de tu desde tant lluny.
Estimat Sergi! Gràcies per compartir la teva experiència. A casa també són temps d'aprenentatge: a conviure tots les 24 hores junts, a compartir les zones comunes, a respectar l'espai de cadascú, a escoltar-nos i estar pendents dels dubtes i les necessitats de tots.Personalment poden ser unes setmanes de reflexionar sobre els valors, la manera com encaro aquesta situació, com plantejo el futur, com visc la meva fe en aquests dies...
ResponEliminaEspero que com a societat, tot això ens faci reflexionar i canviar la manera com vivim.
Cuida't molt, Sergi! I ves-nos enviant aquestes píndoles des de la distància
Sergi, gràcies per fer-nos partíceps del teu dia a dia africà, ple de precarietat en els serveis bàsics però de plenitud en l'essència interior i en les relacions interpersonals. Segurament que el nostre món està més preocupat per aconseguir el primer i ha descuidat el segon, on patim una veritable pandèmia d'egoisme.
ResponEliminaTan de bo que el coronavirus ens faci adonar-nos-en i tornar a valorar-ho tot en la seva mesura.
Que xocant llegir el post des del confinament casolà. Esperem ser mariners hàbils per trampejar la nostra contingència i limitació.
ResponEliminaMolta salut!
"Aigua, mosquits i Llum... a l'inrevès, i és que aquesta "trilogia" podria ser la Creadora de tot plegat... Mireu si no els "elements... L'aigua (creació, inici del Planeta "blau" , diluvis, mars, oceans... i Déu va veure que era bo... Mosquits, passem als principals pobladors, en espècie, del planeta...els meus respectes...i a més tractant d'evolucionar...plasmodi, Anopheles, malària, quinines,...tot en progrés...caminem... i la Llum !. Caram, quina seqüència més bonica... quina creació, sàvia, propera, puc dir...humana?. Si!. ara seria quan hauria d'apuntar el nom de: Homo ........Una abraçada amics ! Bon confinament germans!
ResponElimina