Dins el catàleg de “paraules útils” em sembla important el mot “desidealitzar”. Segons l’Institut d’Estudis Catalans, una cosa ideal “respon a la idea que concebem del perfecte” i és un “patró de perfecció, bellesa, excel·lència física o moral”. Déu n’hi do!
No trobeu que a vegades idealitzem massa? Em sap greu quan hi ha persones que han idealitzat algú (o alguna institució humana, que al cap i a la fi és el mateix) i se’ls desfà aquesta idealització per la raó que sigui. Potser l’error rau en creure que hi ha realitats humanes que no estan sotmeses a l’ambigüitat, que diria l’antropòleg P. Lluís Duch.
Aleshores hi ha el risc de passar d’admirar algú a rebutjar-lo fins a l’infinit. Jo crec que l’ideal, valgui la redundància, seria poder posar les coses al seu lloc: reconèixer les qualitats i els defectes.
Al llarg de la vida, potser es desidealitzen els pares, els referents que un té de petit, la pròpia cultura, el propi país, etc. I tal vegada és bo que sigui així! Perquè aleshores, quan els veiem sense idealitzar-los, és quan potser els podem començar a estimar més i millor.
Ara estic a Amsterdam, fent escala per volar cap a Kènia aquest vespre. I d’allà a Uganda. Com que sé que alguns esteu pendents de quan hi arribo, quan tingui internet ho posaré com a comentari aquí sota, en la zona de comentaris.
Gràcies per tots els missatges que m’heu fet arribar de diverses maneres!
També he fet l'exercici de mirar al DIEC la paraula valor, que és la que m'ha vingut al cap en llegir-te, i diu "Qualitat o conjunt de qualitats que fan que alguna cosa o alguna persona sigui preuada, valgui".
ResponEliminaHi ha diferència entre idealitzar i valorar a una persona, fet o cosa.
Crec que valorar, és col·locar dins d'un context personal i real.
A vegades val la pena valorar a les persones i a nosaltres mateixos.
Ara bé, ideal, perfecte, només hi ha Déu.
M'agrada aquest apunt que has fet sobre valorar i idealitzar. Gràcies Goretti!
EliminaSo true, I have been thinking that, specially after the news of Jean Vanier.
ResponEliminaBON VIATGE! Give us news when possible...
Que tianguis una bona estada.... pregarem per tú.Una abraçada
ResponEliminaMolta sort en la nova etapa. Fixa't que estaràs al lloc que va ser el bressol de la humanitat! Una abraçada!
ResponEliminaEstem d'acord que en aquest món no existeix la perfecció. Tots tenim algunes qualitats i molts defectes. Per mi la clau està en valorar les persones tal com són i per part nostra intentar eliminar els defectes per assemblar-nos a Ell. Per cert, espero que ja hagis arribat a Kenia sa i estalvi. Molts ànims en aquesta nova etapa que comences!
ResponEliminaGràcies pels comentaris! Acabo d'arribar a Tororo després d'un dia i mig de viatge. Ha anat tot bé, excepte que hem punxat a la carretera enmig d'una tempesta. Pel camí, hem vist grups de micos força grossos
ResponEliminaEstimat Sergi, gràcies per fer-nos saber que havies arribat sa i estalvi. Pel que fa a Europa sobre el tema dels refugiats, és d'agrair la teva actitud envers els germans africans. Sigues molt feliç i fes-ho als altres com ja fas. Una abraçada!
EliminaFINA
Hola Fina, de la manera que escrius sembla que em coneixes. I jo no sé pas qui ets, estic encuriosit. Pots fer senyals de fum o alguna cosa perquè t'identifiqui?
EliminaGràcies pel missatge! Ara ja em queda clar
EliminaMoltes gràcies, Sergi per avisar!!! Que vagi molt bé!!! No t'imagino gaire enmig d'un grup de micos;)
ResponEliminaGràcies per compartir.nos que ja ets a.lloc i les teves "experiències" del viatge.Un dia i mig,ufff quin cansament
ResponEliminaPer el que expliques només arribar has estrenat la "carretera",el temps i la fauna.
Cuida,t molt i una abraçada
Hola Sergi. Petons.
ResponEliminaCrec q és bo tindrà una persona idealitzada, de referent, sempre q estigui present q també es esa persona imperfecta con tothom.
Sergi m'has fet rdar un viatge que he fet fa poc temps a l'India. Allá els monos son molt grossos!! El primer dia t'espantes després forman part de la teva vida.
Sergi, q vagi tot molt bé. Bon viatge.
Petons
Molt d'acord. També diria que desidealitzar és com reconèixer, acceptar i estimar molt del fons del cor les nostres limitacions i les dels altres.
ResponEliminaPotser et trobaràs que a Uganda les persones idealitzen menys que nosaltres ? Que tinguis una molt bona estada !
Crec que hi han persones ,que la manera de ser,ens fa més fàcil idealitzar, altre gent, també llocs O viatjes.
ResponEliminaPotser perquè els tenim amb alta consideració,O expectatives massa potents,que ens fan esperar quelcom que no és ben realista.
Una abraçada,Sergi D, Assís i el meu cuida,t.
Crec que s’ idealitza amb el cor i es desidealitza amb la ment. Quan s’idealitza, aquesta no és una acció racional, és inevitable no fer-ho, la voluntat no hi intervé, i només s’idealitza allò que s’estima (que no a l’inrevés!). I és per això que desidealitzar fa patir o, com tu dius, fa rebutjar fins a l’infinit. Idealitzar és un verb, em sembla, que afegeix de per sí un component extra d’admiració i complaença sobre la pròpia acció de trobar quelcom ideal. Per això fa encara més mal adonar-se’n, aquest cop sí, conscientment, que no tot és tan bonic com es pensava.
ResponEliminaAixí doncs, 100% d’acord amb la teva definició de “ ideal” quan es pugui ser racional i realista. S’idealitza involuntàriament. No cal idealitzar per estimar a res ni a ningú. El sentiment d’estima més sincer és aquell conscient de les virtuts i mancances d’allò que estima.
Gràcies, Sergi! Que la Pau i la Joia t'acompanyin sempre.
ResponEliminaHola Sergi.Estic contenta que et vagi be en aquest nou camí a segui .Gràcies per les teves reflexions m'ajuden a trovar valors espirituals en algunes persones que jo desconoxia. agraida de tot.Dolors Salellas
ResponElimina