dissabte, 30 de juliol del 2016

El client sempre té la raó?


Tots coneixem aquella frase que es deia: “El client sempre té la raó”. Tinc una tieta que tota la vida va treballar darrere d’un taulell, i per mi era la representació més fidel d’aquesta frase. Mai una paraula de rebuig a un client, sempre l’amabilitat en el rostre, servia tothom tan bé com sabia. És clar que el client no sempre té la raó, però el que m'agrada és l'actitud educada i amable de qui atén els clients.

Això ho vaig pensar sobretot després de la visita a un país amb passat comunista, on sembla que quedin restes d'aquest sistema en el qual no calia atreure ningú ni tampoc ser amable. I on encara ara les generacions més joves et poden atendre amb la més gran indiferència. O fins de manera il·lògica per qui serveix un negoci (sigui seu o no). Ens vam acostar a una botiga de gelats amb unes neveres plenes de gustos variats i en abundància, i els vam dir que hi anàvem amb el grup de nois perquè cadascú triés el que vulgués. De lluny ja es veia que eren nois educats. La resposta va ser que anéssim a una altra botiga, a l'altra punta del centre comercial. Amb la cara es veia que no tenien cap ganes de vendre. I el més curiós és que alguna experiència semblant va passar en altres llocs.

El client no sempre té la raó, i penso que a vegades no se li ha de donar la raó. Perquè el botiguer o el qui dóna un servei també té els seus drets. Però està bé atendre el client amb educació i amabilitat.

dissabte, 23 de juliol del 2016

Errar el tret


Tots hem vist aquella imatge del nen que pega alguna cosa culpant-la d'haver ensopegat o d'haver-se fet mal, tot dient: "dolent!". És evident que el terra no provoca deliberadament l'ensopegada de cap nen, però a vegades l'adult li transmet això (sense cap mala fe, és clar).

Se m'ha acudit en saber la notícia increïble (però sembla que real!) que, quan un toro mata un torero, aleshores se sacrifica la mare del toro o fins tota la família! Absurd, innecessari, i lamentable. Se li dóna la culpa a un animal d'allò que ha fet un altre animal? (el qual, per cert, amenaçat de mort!)

Però això que ens pot semblar tan bèstia respon a un mecanisme tan humà com freqüent: errar el tret. Sempre és més fàcil culpar cap enfora que assumir la pròpia errada. I això té tantes aplicacions, que no cal anar a la plaça de toros per comprovar-ho empíricament.

PD: Aquests dies he fet una parada necessària de moltes coses. Hola de nou.