Sempre solem veure el dubte com quelcom negatiu, com a signe d'inseguretat que ens pot paralitzar. Però em sembla que el dubte pot conviure amb altres elements que d'entrada podrien sonar contraposats, perquè els humans estem fets així.
LA FONT DE GRECCIO
dimarts, 17 de novembre del 2026
La part positiva del dubte
Sempre solem veure el dubte com quelcom negatiu, com a signe d'inseguretat que ens pot paralitzar. Però em sembla que el dubte pot conviure amb altres elements que d'entrada podrien sonar contraposats, perquè els humans estem fets així.
diumenge, 15 de novembre del 2026
L'ambigüitat humana
Darrerament m'he trobat relacionant-me amb una persona generosa que, al mateix temps, et tracta des de la superioritat i com si no sabessis res. Una persona, a més, bastant religiosa però que no escolta. I m'ha fet reflexionar. Com pot ser que una persona tan generosa sigui al mateix temps tan orgullosa? L'antropòleg Lluís Duch deia que tota realitat humana és ambigua. I certament tots estem fets d'una mateixa pasta, i cap de nosaltres no pot escapar d'aquesta ambigüitat. La consciència d'aquest fet és una crida a la humilitat.
En un llibre d'una monja benedictina que estic llegint hi he trobat una perla que m'ha fet bé: "Per ser profundament espirituals, plenament compassius, hem de recordar que el necessitat és senzillament una altra versió de nosaltres mateixos". Tot meditant-lo, he pensat que també aquesta persona desagradable està necessitada i que totes les actituds negatives estan presents potencialment en el nostre interior. El proïsme és una altra versió de nosaltres mateixos, allò que potencialment podríem arribar a ser per bé o per mal. I per tant, ens cal aprendre a mirar l'altre amb ulls compassius i empàtics.
I en qualsevol destret, m'agradaria poder-lo viure segons la saviesa d'aquest text.
dimecres, 11 de novembre del 2026
El menjador, a dia d'avui
Feia dies que no us parlava del menjador per a infants en els slums. En línies generals, va molt i molt bé! De tant en tant, passem de 250! Els nens s'han acostumat a nosaltres, i nosaltres a ells. Amb uns quants ja ens comencem a conèixer, almenys per les cares, i hi ha complicitat. Tots saben què cal fer, i això facilita molt tota l'organització. Donem prioritat als més petitets, i hi ha qui vetlla perquè puguin menjar bé i ningú els prengui el menjar. A nivell de voluntaris, s'ha anat definint un equip estable de voluntaris que estan molt compromesos i cadascú té molt clar el seu rol i el desenvolupa bé. Crec que tots ens hi sentim a gust.
diumenge, 8 de novembre del 2026
El nen que sent veus
Pròpiament no són "veus" sinó una veu que li parla al cap. Se'm va acostar fa uns dies i m'ho va explicar. Era un moment força desavinent, i li vaig dir que en parlaríem l'endemà una estona i tranquil·lament. I així va ser.
Des de fa molt temps, sent una veu que li va dient coses i també té altres símptomes (però no cal posar-ho tot per escrit). El vaig veure inquiet, i em va dir que se sentia cansat d'això.
Només n'havia parlat amb la seva mare fa força temps, i ella li va dir que eren il·lusions traient-li importància. Li vaig preguntar al nen si li semblava bé que un doctor que s'hi entengui el pugui visitar per donar-li algun consell i ajudar-lo, i em va dir que sí. Vam quedar que contactaria la seva mare.
Viuen als slums en una situació molt precària. La mare va agrair molt que mirem de fer-hi alguna cosa, i li vaig garantir que no s'hauria de preocupar de cap cost perquè tenim un programa d'assistència mèdica per a casos com el seu. Vaig veure que era una molt bona notícia per a ella.
Avui n'he parlat amb el metge parroquià nostre, i m'ha començat a guiar. Em sembla que serà un cas complex.
Em sento agraït que el nen recorrés a mi, perquè jo quasi ni el coneixia (confonc sovint les cares, a menys que hi hagi interactuat diverses vegades). La mare diu que és molt callat, i que quan expressa algun malestar és perquè realment se sent apurat.
Com el cas d'aquest altre nen que evoluciona positivament, els costos seran assumits pel programa d'ajuda mèdica d'El gra de mostassa. Gràcies a tots els qui, com a socis o amb donatius de caràcter general, ho feu possible!!!
dijous, 5 de novembre del 2026
Habacuc, des de la indigència
Un dels passatges que sempre m'ha fascinat més de la Bíblia es troba al final del llibre d'Habacuc (dos dels últims versets):
dilluns, 2 de novembre del 2026
Recés d'Advent online
Una de vosaltres em va mostrar interès per saber si aquest any faríem un altre Recés d'Advent. Això em va motivar a convocar-lo, i aquí el teniu. He escollit un tema que a vegades alguns m'havíeu demanat que tractéssim.
divendres, 30 d’octubre del 2026
Busquem padrins
Aquesta foto és dels 21 infants (12 nenes i 9 nens) que viuen en els suburbis de Kampala i que no podien anar a escola pel fet de pertànyer a famílies molt pobres. La vida en els slums no és fàcil: un ambient de droga, alcohol, violència i inseguretat.






.jpg)
