Aquests dies he aprofitat l'estada a Cuba per reunir-me amb el Centre Català de L'Havana, i m'ha ajudat a entendre la gran vinculació de Catalunya amb Cuba. Per sorpresa, en dir que havia nascut a Malgrat, em van parlar amb tota mena de detalls d'un malgratenc que havia fet fortuna a Cuba com a farmacèutic.
I he visitat l’Església de Montserrat al centre de L'Havana. En un carrer força transitat, estava amb les portes ben obertes (cosa que em diuen que no és massa habitual). Em vaig acostar a la imatge de la Moreneta (que, per ser en el presbiteri, no estaria permès), i vaig cantar-li el Virolai. Quan cantava les darreres notes (havent reprès la tornada, després de l'estrofa) vaig sentir uns passos que s'atansaven. Em vaig imaginar que em renyarien (hi tenien dret). I la sorpresa va ser que una devota de la Moreneta va voler saber amb emoció si venia de Montserrat. Era la sagristana. I després s'hi va afegir un home que estava a l'entrada, que també treballa a la parròquia. Em van preguntar moltes coses sobre la santa imatge i sobre Montserrat, amb àvid interès. I van explicar la devoció que els cubans també tenen per la Moreneta, i com hi van a pregar molt sovint. A continuació, aquell senyor va anar a buscar una col·lecció de postals que tenia de Montserrat i li vaig anar explicant què s'hi veia.
A les escales del presbiteri i de cara a la Mare de Déu, hi havia un reclinatori i una panera amb pregàries dels devots. I just a sota de la Moreneta hi havia un escrit llarg sobre el sentit de la santa imatge. Quina visita més entranyable!