dilluns, 15 d’agost de 2022

Noves incorporacions


Aquests darrers dies hem tingut joves que han fet passos importants en la seva vida monàstica a Tororo: 1 ha fet avui la seva Professió Simple (els primers vots, després de viure 3 anys amb la comunitat), 4 van entrar ahir al noviciat (després de viure un any aquí), i 5 han entrat al postulantat (comencen a viure amb nosaltres, després d’haver estat aspirants).

Això fa que el número total de comunitat ja passi de 40. Una bona part de la comunitat són monjos joves en etapa de formació. 

És un tòpic parlar des d’Occident de les motivacions que porten els joves en països pobres a entrar en la vida religiosa. Jo penso que, un cop els coneixes, són situacions molt més complexes i que no es poden simplificar amb algun tòpic. I són joves molt creients, l’ambient no té res a veure amb el d’Europa.

Una comunitat que creix. Un es podria preguntar quin sentit té ser-hi, si ja creix en número. Però l’aportació que hi faig és específica com a Occidental en els seus projectes socials. Aquest era un dels motius per ser-hi: captar si podia oferir alguna cosa específica com a Occidental que els pogués ser útil. I la resposta fins ara ha estat que sí.

Foto: és de l’any passat. Aquest any hi havia vària gent tirant fotos durant les celebracions, i no m’he volgut afegir al número que em semblava més que suficient.

dijous, 11 d’agost de 2022

La dansa genuïna dels africans


El dia que es va fer la festa de les tribus a l'escola va ser interessant per diversos motius. Un d'ells va ser observar com quasi totes les danses tenien trets comuns. Això, és clar, vist per un occidental, perquè segur que ells es deuen sentir molt diferents els uns dels altres. 

El ritme en totes elles era essencial, i també la passió en quasi totes. Vaig pensar que era una bona expressió del caràcter que he observat en els africans tot aquest temps. Costa trobar termes mitjans. Quan fan festa, la fan sonada. Quan s'enfaden, es poden enfadar molt. Quan algú és generós, ho és de manera impressionant. Quan algú perd el control, pot fer disbarats. Lògicament no és el mateix enfadar-se que fer festa. Però el que vull dir és que hi ha un tret comú denominador: la passió.

I tinc la impressió que, en les nostres latituds (Catalunya) devem ser un entremig dels nòrdics europeus i els africans. Pels nòrdics, devem semblar apassionats. Pels africans, força tranquils. No sé si hi fa el clima, també. 

Però en qualsevol cas, contemplant aquelles danses de cada tribu, vaig pensar que m'havien ajudat a comprendre algun tret ben genuí de les seves cultures.


divendres, 5 d’agost de 2022

Segon experiment al dentista


La veritat és que no sé si soc jo el qui fa els experiments, o són els dentistes els qui experimenten amb mi. Després de les dues primeres visites al dentista (aquí la primera, i aquí les respostes del dentista), mesos després les dents em fan un cert dolor quan empasso coses fredes. Res de l’altre món, però si es pot millorar ho prefereixo.
He optat per anar a provar-ne un altre en una clínica. Més car, i vaig suposar que més eficient. Em van garantir que els utensilis eren esterilitzats, i això ja era un bon senyal. Però tot el material es veia molt precari. I va engegar una màquina amb un soroll tronador, que crec que era per poder aixecar o abaixar la llitera. 
Em va dir que m’havien empastat bé la dent a l’altre dentista, i que el dolor era perquè ho havien empastat amb un metall. I que, quan el fred contacta amb aquest metall, tota la dentadura se’n ressent. Li vaig preguntar per què a Europa això no em passava, i va dir que a Europa el material utilitzat no era tan fort (venint a dir que era millor el que posaven a l’Àfrica).
Em va fer una neteja bucal una mica curiosa. I m’anava posant un material per davant i darrere de les dents que era força irritable quan tocava els llavis. Ell n’era conscient, perquè just acabar-me’l de posar em va preguntar si m’irritava (abans que em comencés a fer mal). Quan m’irritava més del compte, em deia que escopís i glopegés, I vinga tornem-hi, n’hi posava més. 
Ara, 24 hores després, encara tinc el llavi irritat. Tinc la sensació que devia cursar algun màster en com potinejar dentadures, altrament no m’ho explico.
Ho he parlat amb un amic metge americà, i hem quedat que la propera vegada (que espero que sigui d’aquí temps) en busqui un altre. Continuarem buscant. 

dimarts, 2 d’agost de 2022

Concert a Barcelona per Tororo


Ja us he dit a vegades que no paren de sorprendre’m iniciatives que van sorgint per ajudar-nos en els projectes. Aquesta és prou sonada: un concert a Barcelona amb cor i orquestra a benefici de Tororo!!
Lloc: Església de Santa Maria del Pi
Dia: 6 d’octubre a les 21h
Cor Càrmina 
Orquestra de Cambra Terrassa 48
Rèquiem de Mozart
Organitza: Mans Unides

Crec que musicalment pot ser molt especial, i des d’un punt de vista solidari és genial!!
Moltíssimes gràcies ja des d’ara a tots els qui hi esteu implicats per fer-ho possible!!!

dissabte, 30 de juliol de 2022

Visita d'en Biel i en Lluís


Durant dues setmanes hem tingut a Uganda en Biel i en Lluís, dos antics escolans de 19 anys amb moltes ganes de descobrir com és la vida a l'Àfrica, els projectes que hi fem i de compartir amb els africans. No és res de nou si dic que ha anat molt bé, com de fet totes les visites! Però cada visita té algun color particular, en funció de com són els qui venen i també en funció de què n'esperen.


En Lluís, estudiant de Medicina, ha pogut assistir a visites de pacients de la clínica oftalmològica i també a alguna operació. I en Biel, estudiant d'Enginyeria, ha fet classes d'informàtica bàsica als postulants del monestir. Tots dos van fer classes a un alumne de l'escola, que viu amb passió la música i vol aprendre'n. 

Van poder assistir a la festa de les tribus, i van editar un vídeo de l'actuació de cada tribu perquè els alumnes en puguin gaudir (i perquè en puguin fer promoció amb els coneguts, penso que és bo també a nivell de màrqueting). 


Potser destacaria com a molt singular el dia que vam anar a Jinja, a les fonts del Nil. Vaig pensar que podria estar bé una jornada amb gent de la seva edat amb històries molt diferents. Vam anar-hi amb l'Ochwo (que té 18 anys), i allà ens van fer d'amfitrions en Din i l'Abbú (que en tenen 19). El contrast era força gran. Els ugandesos han tingut una formació molt més minsa, i això es nota en diversos aspectes. I moltes dificultats que nosaltres no hem tingut. Es va generar un corrent de simpatia molt bonic entre ells.

Aquests dies vaig constatar la maduresa de tots dos en alguna situació. Vaig pensar que, al darrere, hi havia dues famílies molt maques, i també que Montserrat havia fet la seva aportació en el seu creixement.


Em va agradar com volien donar respostes concretes als problemes de persones que havien conegut. Persones ajudant persones. Solidaritat amb rostre, com he comentat alguna vegada. 
Gràcies Biel i Lluís!!

Fotos: en Lluís, seguint un encàrrec de la seva àvia, va visitar la Maria (que ja podeu veure que va mostrar interès per en Lluís!). Una altra foto és de la visita al poblet de pescadors on viuen en Din i l’Abbú. I la darrera, amb en Caleb a qui van fer classes de música.

dilluns, 25 de juliol de 2022

Festa de les tribus


Per primer cop després de la pandèmia s'ha celebrat a l'escola el "Cultural Day", una presentació i festa en la qual cada tribu representada a l'escola mostra les seves tradicions: danses, cuina, etc. Des de feia setmanes que els alumnes ho preparaven amb molt interès, i el resultat va ser esplèndid. Tot i les tensions que darrerament hi han hagut entre tribus per altres motius, aquesta festa va ser un moment de trobada de tots, en el qual tothom va ser aplaudit i celebrat. Visca!

Em van demanar, com a Chaplain, que digués unes paraules i fes la benedicció dels nous líders de cada tribu. A l'escola, les tribus tenen un rol especial i cada una té el seu propi líder. Vaig aprofitar per encoratjar-los a promoure els valors positius que té cada tribu i també la bona convivència i respecte amb les altres tribus.


Els Karamojong em van oferir beure sang de vaca barrejada amb llet, un ritual molt arrelat que (diuen) dona força. Quan vaig dir que millor que no, es van posar tots a riure. Aquí teniu una foto d'un dels alumnes bevent-ne.

I els Japadhola em van fer tastar un pollastre boníssim. El buiden per dintre, l'emboliquen amb fulla de bananer i el posen a bullir. El resultat és una carn molt suau.


Em va sorprendre rebre alguns missatges d'alumnes i professors agraint-me haver-hi participat "showing love for cultures" ("mostrant amor per les cultures"). No ho vaig fer per cap mena de generositat, però ells es van sentir valorats en quelcom molt important per la seva identitat.

dijous, 21 de juliol de 2022

A l’hospital de nou


Ahir vaig venir a Entebbe amb l’Okumu Conard i el seu pare per la primera revisió després de l’operació. Durant aquestes setmanes, li han hagut d’anar netejant les ferides diàriament. Com podeu veure a la foto, els claus (no sé com n’hauríem de dir) que li van posar després de tallar-li un tros de cama no són pas petits. De moment encara els deixaran, però li han dit que ja pot posar el peu a terra i que tornem d’aquí un mes. L’evolució és bona, però l’os encara no està prou fort. El metge s’ha mostrat optimista.


M’ha enganxat aquest viatge llarg de dos dies (un d’anada i un de tornada) amb una morena espectacular que em fa veure la padrina (sí, Neus, t’he vist i tot, haha!). I hem de viatjar amb unes furgonetes públiques on la gent va atapeïda i quasi no et pots moure. Abans que em digueu que m’he de cuidar, ja us dic que em cuido, però no soc Superman. Em fa pensar en la meva fragilitat com a ésser humà, i en la importància d’aprofitar aquests anys de salut al màxim. Perquè arribarà un dia que el cos dirà prou, i aleshores ja no podré donar tant com ara. Ara és el moment de donar-ho tot.