Per més que puguis conèixer una llengua, cada país té les seves peculiaritats lingüístiques. Els primers temps a Uganda em sorprenia que, segons què els deia, em contestaven: “Eh?”. Lògicament jo els repetia el que els acabava de dir perquè pensava que no m’havien entès. Recordo alguna ocasió en què la persona, després de repetir-li el mateix una segona vegada, em contestava: “però si ja t’he respost!”. I jo no entenia res. Ara ja sé que aquesta cosa semblant al nostre “eh?” és una afirmació per als ugandesos, i que en realitat t’estan dient “sí”!
També fan una “m” (per tant, un so amb la boca closa) significant el mateix. De tant en tant, en algunes converses ara em descobreixo a mi mateix fent aquest so per confirmar el que m’estan dient.
En canvi, hi ha una cosa que també faig però no li acabo de veure massa el sentit. Molt sovint algú et diu: “Well done!” (és a dir, “ben fet”) quan fa poc que us heu trobat. Jo al principi no contestava res (perquè no entenia a què venia aquell comentari), i a vegades ells ho tornaven a repetir com si no ho hagués sentit. Ara ja sé que s’ha de contestar “Thank you!”. Es veu que és com si et felicitessin en general per allò que fas i ets (no per res en concret). I aleshores els has de donar les gràcies.
Les maneres de comunicar-se de cada llengua i de cada cultura són ben interessants!
