Un accident terrible

Uganda està consternada. Dijous a la nit hi va haver un accident on van morir més de 20 nens. Divendres casualment vam passar pel lloc de l'accident sense saber-ne res (prop de Sipi Falls, a Kapchorwa), i ja vam veure l'autocar bolcat i amb tot de gent al voltant. 

A Uganda hi ha molts accidents de trànsit, moltíssims. Hi ha diverses raons: mal estat de moltes carreteres, absència d'il·luminació a la nit, vehicles que no estan en condicions, i conductors temeraris al volant. Això fa un còctel explosiu que cada dos per tres provoca accidents seriosos. 

L'any passat el govern va fixar unes directrius per a les sortides escolars, i això incloïa la prohibició de viatjar més tard de les 6 de la tarda (quan es fa fosc) o la possibilitat de fer viatges amb nens de pàrvuls. Algunes escoles han vist en aquestes sortides la possibilitat de generar ingressos per a l'escola (i algunes clarament se n'aprofiten). 

A causa d'aquest accident tan mortífer (l'accident va tenir lloc més tard de l'hora autoritzada i amb infants més joves del que és permès), el ministeri ha cancel·lat de manera indefinida totes les sortides escolars i ha anunciat una revisió de les directrius presentades l'any passat. 

Nosaltres hem organitzat sortides a l'escola on estic, respectant totes les directrius del govern, i han anat molt bé. Ho hem fet amb les visites que han vingut de Catalunya, i per tant sense cap cost per a les famílies (que, recordem-ho, viuen majoritàriament als slums). Veurem què estableixen a partir d'ara, i com ens hi podem adaptar.

És probable que no sentíssiu res de l'accident. Els mitjans catalans i espanyols penso que no n'han dit res. Sí que se n'han fet ressò mitjans internacionals que solen seguir més les notícies que ocorren a l'Àfrica.

Foto: Reuters

Qui són els bons i qui els dolents segons el llibre de Jonàs?

La història del profeta Jonàs és deliciosa! El profeta és enviat a convertir un poble pagà, i no se li acudeix res més que fugir de Déu i fer-se el sord a la seva crida. S'embarca en un vaixell que el porti ben lluny d'allà on ha estat enviat. I lògicament el vaixell sofreix una gran tempesta amb el risc que tots els qui hi viatgen morin al mar.

Els mariners descobreixen que la culpa és d'en Jonàs. I m'ha fascinat un detall ple d'humanitat. Els mariners no eren creients de la religió d'en Jonàs, creien en altres déus (per tant, eren considerats pagans en aquella època). I quan en Jonàs els reconeix que sí, que ell és el culpable i que l'han de tirar al mar, els mariners fan quelcom sorprenent: es posen a remar intentant tornar a terra! Per tant, tot i saber que en Jonàs és el responsable d'aquell desastre, intenten salvar-se amb ell!!! 

Al final, és clar, l'han de llançar al mar. Però ho han intentat evitar, i aquest és un missatge molt potent. A més, posteriorment en aquest mateix llibret els pagans als quals en Jonàs acaba predicant es converteixen ràpidament! I en Jonàs s'empipa de mala manera.

Quina història més potent! Aquell que se suposava coneixedor de la Veritat i convertit, és qui fuig de la crida de Déu. I aquells considerats pagans i allunyats de la Veritat, demostren un cor bo. Com deia Jesús: "Qui tingui orelles per a escoltar, que escolti". Òbviament, som tots els qui ho hem d'escoltar. 

Enganyar-se, segons Abdies

Quan la llegeixes i medites sense pressa, l'Escriptura té un munt de perles que van apareixent i brillant de manera inesperada.

M'ha semblat una d'aquestes perles un verset del brevíssim llibre d'Abdies. Diu el profeta en nom de Déu: "La teva altivesa t'ha enganyat". 

En lloc de desqualificar algú per la seva xuleria, li diu que la seva altivesa li ha jugat una mala passada. Per tant, li parla com a víctima de la seva pròpia fatxenderia.

Els perfils arrogants acostumen a generar rebuig per part de molts. Però el profeta ens fa adonar que, en realitat, són persones equivocades que s'enganyen elles mateixes. 

De manera recurrent, la Bíblia ens recorda la importància de la humilitat i com l'ésser humà es perd quan viu en l'orgull. Crec que és interessant aquesta perspectiva: l'insolent és antipàtic, però en realitat està equivocat i es fa mal a si mateix amb aquesta actitud.  

Amós: un "Tête-à-tête" amb Déu

Em resulta molt suggeridor un verset del breu llibre d'Amós. A través del profeta, Déu pregunta: "Poden dos homes començar junts un viatge si abans no s’han posat d’acord? (Am 3,3). 

Estem acostumats a parlar d'un Déu molt transcendent, en una relació molt vertical amb l'ésser humà, en la qual Déu parla i l'ésser humà escolta i obeeix (o no). 

En canvi, aquí ens planteja un Déu amb qui fer plans junts, amb qui col·laborar, amb qui treballar colze a colze. I em resulta molt estimulant. És més, us diria que fins i tot pot allunyar d'un possible infantilisme i fer créixer en la relació amb Ell. 

Personalment la meva experiència em porta a la conclusió que, quan faig les coses bé, estic seguint una crida i que jo no n'he tingut la iniciativa. Però és cert que jo he tingut i tinc la llibertat d'optar i de respondre sí o no. Per tant, és un viatge en el qual jo hi tinc part de responsabilitat. 

L'expressió d'Amós sobre la relació amb Déu em sembla un "Tête-à-tête" molt revolucionari!

Com si...a Eritrea

Diumenge vam anar a visitar una comunitat que viu a prop nostre. Són les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, una congregació dedicada als més necessitats. Les tres monges eritrees que han començat aquesta experiència van arribar quasi al mateix temps que nosaltres.

Com sol passar quan visites comunitats de religioses, l'acollida va ser magnífica en molts sentits i ens van oferir menjar fins que vam haver de dir prou perquè ja no teníem més espai a l'estómac: pizza feta per elles, un pa eritreu immens i altres menjars ben variats. Van fer la cerimònia del cafè com es fa a Eritrea, un cafè boníssim que requereix tot un ritual. 

Els nois van quedar meravellats dels trets en comú que tenen amb la nostra vida. Elles van admirar el treball de camp que vam realitzar els primers mesos en els slums, i ens van demanar si les podem introduir en aquest món dels suburbis. Hem quedat que un dia hi anirem junts i després vindran a dinar a casa.

Penso que serà un enriquiment mutu anar compartint els diferents projectes de servei als més necessitats que tant elles com nosaltres duguem a terme. 

Va ser una ocasió per acostar-nos a una realitat per a mi ben desconeguda: Eritrea. La seva situació social, religiosa, els refugiats eritreus a Uganda a qui elles assisteixen...

Ha guanyat pes!

Amb la Mercè vam visitar algunes famílies dels slums, que formen part del programa de beques que hem iniciat. Una d'elles és la família de l'Androvena. La mare estava més que contenta, la recordo molt més alegre que la primera vegada que hi vam anar (quan visitàvem les famílies que ens havien proposat per entrar en el programa).

En aquesta darrera visita de fa uns dies la mare va agafar el braç de la nena i va dir, joiosa: "Ha guanyat pes!". I el braç és el que veieu a la foto. Mare de Déu!

Però és cert. Quan vam conèixer la nena, una de les preguntes en el qüestionari era sobre la salut de l'infant. La mare ens va dir que sovint es posava malalta, i que tenia úlceres. L'aspecte de la nena no era gens saludable, i vam creure que era degut a una mala nutrició.

Ara rep diàriament a l'escola un got de farro o farinetes per esmorzar, i també hi dina cada dia. Continua sent una nena força desnerida, però el seu aspecte ha canviat molt. I ara està molt més sana. 

Gràcies a tots els qui ho feu possible!!!

Visita de la Mercè

Després de l'Aram, hem tingut la visita de la Mercè. Considero molt important l'etapa prèvia a una estada d'aquestes característiques. Així m'ho van ensenyar al Setem abans de ser monjo, i m'ha servit. Això ens permet compartir quina és la motivació de la persona que vol venir, explicar-li amb sinceritat què se li pot oferir i veure si això coincideix. I encara més: ens permet fer estades personalitzades, de manera que tant els ugandesos com el qui ve en surtin màximament beneficiats.

La Mercè, amb la seva trajectòria d'infermera, va oferir un taller d'higiene per als alumnes de primària de Saint Henry's i una xerrada sobre primers auxilis als joves de la House of the Good Samaritan. Tant els uns com els altres van valorar molt les seves explicacions. 

A més de les sortides que la Mercè va fer possible, destacaria sobretot que amb la seva manera de fer els ugandesos van poder captar que venia amb esperit solidari i generós. En marxar em va dir: "ha estat encara millor del que m'imaginava!". I amb ganes de tornar. 

I és que són estades molt alternatives, on el primer objectiu és venir a compartir amb els africans. Estem en un país on crec que la majoria de turistes venen sobretot a veure animals i fan safaris, i està molt bé: són meravelles naturals i a més beneficien l'economia del país. Però els qui només venen a veure els animals es perden una riquesa única: les persones, els seus valors, la seva cultura, una manera d'entendre la vida. No perquè ells siguin millors que nosaltres, ni tampoc al revés, sinó perquè apropar-se a una cultura tan diversa és un bon material de reflexió i de creixement personal. 

La Mercè va ser un molt bon exemple d'aquests valors, i només li podem dir: Moltes gràcies!!!