divendres, 1 de juliol de 2022

La vida secreta dels arbres


Quan vaig venir tres mesos a Uganda el 2020 vaig quedar fascinat per la varietat d'arbres que tenen, i sovint més monumentals que els que solem veure a Catalunya. I volia conèixer més aspectes sobre aquesta meravella de la natura. Per això he llegit aquest llibre: "La vida secreta dels arbres", de l'enginyer forestal Peter Wohlleben. És un llibre divulgatiu, però escrit amb rigor científic.

M'ha fet reflexionar la interacció i interdependència entre tot el medi ambient. Un arbre forma part d'un context on intervenen un munt de factors: la meteorologia, els animals, els fongs, la terra, els altres arbres, el factor humà... Explicat amb detall, és interessantíssim observar com elements que ni ens imaginaríem tenen una incidència important en l'evolució o degeneració de l'arbre.

Però anomenar segons quins fenòmens evolució o degeneració pot ser agosarat. Així m'ha ressonat després de reflexionar-hi. Perquè segons quins fets aparentment negatius poden ser aprofitats per altres agents naturals per desenvolupar-se. I un arriba a la conclusió que, en definitiva, formem part d'un tot. Que tots depenem els uns dels altres, i que hem d'aprendre a tenir cura de nosaltres mateixos i dels altres. Amb un sentit de pertinença a quelcom que va més enllà de nosaltres mateixos.

M'ha encantat l'explicació de per què les sequoies no creixen tan bé a Europa o en ambients urbans. L'autor les qualifica de nens de carrer: lluny del seu hàbitat, que seria amb altres sequoies i en un context favorable, no poden créixer de la mateixa manera. És un bon exemple de com l'observació de la natura ens pot qüestionar i aportar elements de reflexió sobre com som nosaltres humans en tant que també elements de la natura.

PD: La foto superior la vaig tirar aquí Uganda, és del "bottle tree" (en vaig posar una altra foto fa temps, amb el monjo que es cuida del bosc)


diumenge, 26 de juny de 2022

El Levític ahir i avui


Darrerament he estat fent Lectio amb el llibre bíblic del Levític. És una lectura que podria posar nerviós a més d’un. Però feta des d’una perspectiva creient i tenint ben present el Nou Testament, m’ha resultat molt interessant. 

S’hi parla molt de puresa i impuresa. Penso que, el fet que alguns animals siguin declarats impurs com a aliment, pot tenir un origen higiènic i de salut. I que posteriorment s’hi donà un significat religiós. Pel que fa als leprosos, totes les mesures de prudència o aïllament penso que també responen originalment a una voluntat de protecció dels sans (encara que, a la pràctica, això havia de ser molt bèstia si tenies la lepra).

En canvi, xoca llegir que són considerats impurs els qui han tingut una pol·lució o les dones que han tingut la regla. És una concepció arcaica d’alguns aspectes que ara estan plenament normalitzats. 

És bonic veure com Jesús va molt a fons, i parla de puresa o impuresa en relació a què portem al cor i a com ens comportem. La puresa ja no és quelcom depenent de rituals, sinó quelcom del cor i d’allò que en surt amb sinceritat. 

Val molt la pena llegir el Levític pensant en Jesús, i llegir el que diu Jesús tenint present el Levític, que ell coneixia molt bé.

divendres, 24 de juny de 2022

Unes benaurances per als nuvis


Al casament d'en Pau i la Júlia, el P. Lluís Juanós (monjo de Montserrat que els va casar) va dir-hi unes benaurances amb un cert toc d'humor que penso que diuen coses profundes. Aquí les teniu:

  • "Feliços els qui saben riure's d'ells mateixos i no es prenen massa seriosament, perquè sabran acceptar les bromes dels altres, evitant el malhumor.
  • Feliços els qui, tot i arribar a casa cansats i "estressats", saben dissimular-ho, perquè les portes, els mobles i els qui els envolten, que possiblement no en tenen cap culpa, els ho agrairan.
  • Feliços els qui saben parlar quan convé i callar quan cal, perquè no seran víctimes de la pròpia xerrameca, sinó dignes de ser escoltats.
  • Feliços els qui no es donen gaire importància i escolten els altres sense creure's indispensables ni segurs de tot el que diuen, perquè seran sembradors d'alegria i de consells assenyats.
  • Feliços els qui saben mirar com un nen les coses petites i afrontar tranquil·lament les coses serioses, perquè sabran distingir el que és important del que és prescindible.
  • Feliços vosaltres si sabeu valorar un somriure i oblidar una mala cara, perquè la vostra ruta serà lliure de tot ressentiment.
  • Feliços si sabeu dialogar per evitar els malentesos; si sabeu reconèixer els errors amb senzillesa i tenir el coratge de demanar perdó, perquè haureu après l'art de conviure.
  • Feliços vosaltres quan els anys hauran solcat el vostre rostre i seureu en silenci sota l'arbre de l'amor que heu conreat, perquè llavors sereu Sal de la terra i Llum del món, i haureu trobat la veritable Saviesa."

Amén.

dimecres, 22 de juny de 2022

Els primers repetidors


Aquests darrers dies hem tingut amb nosaltres en Pau i la Júlia! Van ser la primera visita que vaig rebre, fa un any i mig, i els primers en repetir. I amb motiu d'una ocasió ben especial: la seva lluna de mel!

Podria semblar que venir per segona vegada pot ser ensopit o repetitiu. Però ben al contrari, perquè no es tracta d'una visita turística sinó de venir a compartir amb els africans. Coincidíem que aquest cop han pogut aprofundir força més en les històries de la gent, en els seus reptes i en la complexitat de moltes situacions. Ells han quedat molt agraïts de l'acollida, i els africans molt agraïts de la seva visita.

La foto superior és de l'Alweny. Me la van presentar fa dos anys, i em va impactar molt perquè va arribar arrossegant-se com un animalet per unes malformacions a les mans i als peus. Allà on vivia es feia molt difícil que pogués anar a escola a causa de les seves dificultats de mobilitat. Però és una nena llesta. I ara fa poc ha començat a residir en una escola inclusiva amb altres nens amb dificultats. Això és possible gràcies a en Pau i la Júlia. La trobada va ser molt bonica, i la visita a l'escola molt interessant. Ens va impactar especialment veure força nens sords, i com sabien atendre'ls personalitzadament.


Han fet possible moltes activitats: una excursió cultural amb els novicis a unes coves amb pintures prehistòriques, un sopar català amb els mateixos monjos joves, un partit de futbol molt emocionant entre els estudiants de 1r i 2n curs amb samarretes del Girona per als guanyadors... i una activitat de piscina per als estudiants! Entre els qui van a l'hort de l'escola a ajudar, els mateixos estudiants van fer una votació i els elegits hi van anar. Per ells, anar a la piscina és una cosa molt excepcional i ens ho vam passar la mar de bé. En acabar, tots van compartir el seu itinerari, els seus reptes i els seus somnis. Va estar molt bé!



També han pogut conèixer força de prop el projecte dels microcrèdits. De fet, van ser ells qui me'n van donar la idea en la seva primera visita. I han quedat força parats de la volada que ha pres aquest projecte amb un any i mig. A partir del que han vist, destaquen la importància que està tenint l'acompanyament dels qui fan els microcrèdits perquè puguin fer una bona planificació i com anar afrontant les dificultats que molt sovint apareixen. Els he pogut plantejar idees i preguntes en relació als microcrèdits, i ben segur que em serviran molt els seus consells!

Quin regal aquests dies!!! Moltes gràcies Pau i Júlia!!!

diumenge, 19 de juny de 2022

The Black Hole

Aquí teniu un vídeo breu que ha enviat un lector a partir d'una de les meves reflexions. No us sembla genial?

Òbviament el tema és la cobdícia. Però m'ha fet riure molt un comentari al YouTube que diu: "Missatge de la història: no compris celo barat".

dilluns, 13 de juny de 2022

Per què no tocava els tambors?


Feia unes setmanes que el Bonaventure no tocava els tambors. Ens va semblar estrany. A més, darrerament sempre arribava tard. Erròniament, vam pensar que ho devia fer expressament perquè un altre els toqués en lloc seu. Algú diu que és un “wizard” (un mag) amb els tambors, perquè els toca genial. 

I li vam preguntar: “Com és que ara cada dia arribes tard? Prefereixes que altres toquin els tambors?”. 

I la relació de factors era equivocada: cada dia estava arribant tard perquè justament a aquella hora, abans de les 7h del matí, havia de preparar l’esmorzar per als aspirants que estaven amb nosaltres. 

Vaig recordar aquella sàvia frase del cardenal Jubany: “Qui no ho sap tot, no sap res”. A vegades, ens falten elements per comprendre la globalitat del que sigui. Com aquesta foto que us he posat del Prince William: preses quasi alhora, com en són de diferents!

divendres, 10 de juny de 2022

Un rellotge de 800.000 euros


A partir de la notícia d’algú a qui li han robat un rellotge de 800.000 euros al carrer, una tuitaire es preguntava: “Si et roben un rellotge de 800.000 euros, qui és el lladre?”. El missatge ha generat comentaris d’un cert rebuig a aquest plantejament. M’ha semblat un tuit que hauria pogut ser escrit perfectament per l’Acadi Oliveres.

Des d’aquí l’Àfrica, hi ha notícies o comentaris que es veuen des d’una perspectiva singular. O fins més aguda, segons com. Tot i això, vàries vegades m’he trobat amb persones que s’enfaden o s’entristeixen perquè coneixen altres persones amb molts diners que no col·laboren gens. Jo ho visc molt diferent: intento centrar-me en el que faig o no faig. I el que facin els altres, cadascú s’ho sap. I gràcies a Déu hi ha moltes persones generoses!

Seguint el missatge d’aquell tuit: les persones que viuen en el luxe són lladres? Jo no ho diria així, però sí que em semblen persones equivocades. Perquè, encara que hagin fet mèrits per aconseguir el que tenen, no pensen que en bona part és perquè han nascut en un context que els ho ha permès. I que, en canvi, altres persones no han tingut les mateixes oportunitats i no per això mereixen menys com a éssers humans. 

Però sobretot, em semblen persones equivocades perquè no han descobert que la felicitat està en compartir, i no en acumular. I que un dia hauran de deixar tot això que posseeixen, i només els quedarà l’Amor que han viscut. 

Ei, em sembla. 
(Tampoc no m’ho he inventat jo, això és pur Evangeli).