dissabte, 13 d’abril del 2024

El valor d’un testimoni

És molt probable que ja hàgiu vist aquest vídeo, però em sembla que val la pena fer-ne difusió. Es tracta d’una entrevista a Francesc Torralba a partir de l’experiència de perdre un fill de manera sobtada aquest estiu passat. 

Francesc Torralba sempre és interessant de llegir o d’escoltar, però en aquest cas el valor testimonial del que explica és altíssim. I penso que ens fa bé a tots, perquè aporta elements de reflexió a partir de la seva experiència.

dimecres, 10 d’abril del 2024

En els 40 anys de TVMalgrat


M’arriben dues fotos d’un acte a Malgrat en commemoració dels 40 anys de TVMalgrat. I en veure-hi la meva imatge, lògicament em venen al cap els records del temps que hi vaig presentar les notícies (ara fa uns trenta anys). Hi havia un ambient bonic: en “Pinu” Vergés als esports, l’Emili Hugas a la part tècnica, la Núria Martín i jo presentant, i en Jordi Medina amb visites freqüents als estudis. 

A vegades no donem prou valor als mitjans locals, i penso que en tenen molta. O ens sembla que no els segueix ningú, i per això aleshores em sorprenia quan força gent em deia que m’havien vist per la tele. TVMalgrat era un mitjà independent i un servei voluntari al poble. Ja fa anys que es va tancar, penso que aquests projectes necessiten un finançament estable. I em fa l’efecte que no s’ha reemplaçat encara per ningú.

Només un comentari jocós: dues persones diferents m’han enviat imatges de l’acte. I en ambdues hi veig la meva imatge en pantalla. Espero que no fos com la imatge permanent de la Infanta Elena al “Persones Humanes”!

diumenge, 7 d’abril del 2024

Galliner a la vista!


Bones notícies de la granja de l’escola!! Mans Unides ens ha aprovat el projecte de construir un gran galliner!! La contribució de Mans Unides i també de vosaltres donants farà possible que els estudiants puguin començar a menjar ous!!

Era un projecte que us vaig presentar fa dos anys, i alguns ja aleshores em vau enviar diners. I hem necessitat temps, perquè aquí el ritme de consolidació dels projectes és el que és. Ara que l’hort ja funciona i les vaques també, podem començar amb les gallines. 

Hem previst també una formació especialitzada en gallines per als mestres d’agricultura. Tot plegat serà un progrés substancial en les pràctiques dels estudiants d’agricultura. I el que més m’interessa: una millora important en la dieta dels estudiants. De mica en mica ens anem acostant a l’objectiu!

Aquests projectes sempre són una oportunitat per treballar altres coses. D’aquí uns dies preveig convocar una reunió amb el cap de l’obra (un professor de construcció) i professors dels altres departaments implicats (lampisteria, electricitat i agricultura) per establir com s’hauran de presentar els rebuts i així poder demostrar com es gasten els diners, també per parlar de com es faran els pagaments als obrers de manera que tot sigui ben transparent… 

Intentarem també que s’hi impliquin els estudiants dels diferents departaments. 

Tot plegat, fa molta il·lusió! Gràcies a Mans Unides i a tots els qui hi heu ajudat!!!

dijous, 4 d’abril del 2024

Un regal inesperat


L'any passat la Rosa va pensar que em faria il·lusió rebre un llibre del poeta-físic-creient David Jou, perquè jo havia parlat alguna vegada d'ell (us recomano rescatar aquest escrit seu sobre la pregària que vaig enregistrar aquí). 

Doncs bé, a través d'una amiga seva el van contactar. I la sorpresa, també per a ella, és que li va regalar dos llibres de poemes per a mi: "La mística dels dies" i "Cartografies de Déu". I dedicats!

De moment he llegit només un dels llibres, perquè els assaboreixo a poc a poc i només en ocasions especials. Són poemes per ser contemplats i meditats, diria jo. 

M'admira la seva capacitat d'expressar l'inefable amb una riquesa lèxica i una riquesa de conceptes que no sé quina de les riqueses és superior.  

És fabulós que existeixi algú que en llengua catalana avui sigui capaç de comunicar tan bellament i profunda aquesta harmonia de ciència i fe!

Moltes gràcies David Jou! I gràcies Senyor per haver-nos-el regalat als qui fruïm dels seus escrits!

Foto: V. Mansfield

dilluns, 1 d’abril del 2024

El rentament de peus


En primer lloc, Bona Pasqua a tothom!!!

Aquesta Setmana Santa he estat completament dedicat a les celebracions de l'Escola d'oficis, que han portat molta feina de preparació però han valgut la pena.

Com l'any passat, Divendres Sant vam fer l'adoració de la Creu a l'estil de Taizé. I em vaig tornar a emocionar molt veient amb quina seriositat ho vivien els estudiants. Molts van passar a adorar la Creu sense presses, confiant-li allò que els pesa. I tenen tant que els pesa!


Però m'agradaria destacar-vos el rentament de peus el Dijous Sant. Per a mi, va ser un moment fort de pregària. Un signe que expressava la meva vocació més genuïna a l'África: servir-los. Ho vaig viure com una renovació de la crida que em va portar a Uganda. 


I mentre, els estudiants anaven cantant aquella cançó: "Whatsoever you do to the least of my brothers, that you do unto me" ("Tot allò que feu al més petit dels meus germans, m'ho feu a mi"). Les estrofes fan referència a Mt 25,31-46: quan estava afamat, assedegat, malalt, a la presó... L'estrofa que se sent a continuació diu: 
"When I was laughed at, you stood by my side;
When I was happy, you shared in my joy.
Now enter into the house of my Father".
(Quan es van riure de mi, vas estar al meu costat;
quan estava content, vas compartir la meva joia.
Ara entra a la casa del meu Pare").


Si voleu tota la lletra: aquí.

Sé que les imatges d'avui no tenen qualitat tècnica, però penso que transmeten quelcom autèntic.

divendres, 29 de març del 2024

Divendres Sant

 

El contemplo a la Creu. 
Sol.

Ha mort sofrint espantosament.
D'una mort lenta. 

Tanmateix...
No li han pres la vida.
L'ha donada lliurement.

EN ELL hi ha l'Amor de la meva vida.
L'única explicació del Bé que faig. 
El greu que em sap no haver estimat prou!

AMB ELL,
m'agradaria assumir el dolor de tants
i omplir-lo d'Amor.

PER ELL,
desitjo donar-ho tot.
Que l'important no sigui jo,
sinó els altres, l'Altre.
L'Altre en els altres.

El temps passa irremeiablement,
i sense la possibilitat de fer marxa enrere.
Sempre endavant,
amb tot el que hem après,
crescut,
madurat.
Amb la mirada VERS ELL,
el nostre sentit
i la nostra Pau.

Gràcies Senyor.


Música: "Anima mea liquefacta est", música inspiradíssima de Martín de Rivaflecha (1470-1528), amb text del Càntic dels Càntics 5, 6-8. L'ànima, malalta d'amor pel Crist.

dimarts, 26 de març del 2024

Programa Dignitat


Els que heu llegit les entrades “Sense res” i “Apostar per algú” us haureu adonat que aquestes ajudes són una mica diferents d’altres que hem fet. El projecte gran que hem desenvolupat aquests anys és el “Programa Social” pel qual deixem uns diners a algú perquè comenci un projecte que l’ajudi a tirar endavant. Però amb la idea que la persona pugui retornar els diners.

Ara bé, hi ha situacions de tanta vulnerabilitat que penso que requereixen una injecció de diners a fons perdut perquè puguin aixecar el cap i construir un futur de mica en mica. L’objectiu sempre és el mateix: l’empoderament, que s’espavilin i esdevinguin independents. Tanmateix, alguns estan en una situació tan i tan precària, que primer necessiten ser atesos en el més bàsic. I acompanyament, això sempre! 

Iniciem, doncs, aquest “Programa Dignitat” que inclourà també el projecte de donar matalassos a nens que dormen anxovats en un sol matalàs vell o sobre d’unes canyes. Des del principi d’El gra de mostassa, un dels objectius ha estat reconèixer la dignitat de les persones, que mereixen tenir cobertes unes necessitats bàsiques. 

Com ho farem? Amb els donatius dels socis, i també amb l’ajuda de la Fundació Espai Natura i Joventut que per aquest any s’han compromès en aquest programa. Moltes gràcies a tots!!!