L'alegria de l'Ofumbi

L'Ofumbi és un dels nois que tenim acollits a la "House of the Good Samaritan". Es trobava encallat i sense futur al poblat, i va demanar venir per treballar a Kampala. 

El vam connectar a un dels supermercats on comprem, i ara fa un mes que hi treballa. Fa més hores que un rellotge (aquesta és la realitat d'Uganda per a molts joves si aconsegueixen una feina). És molt treballador i amable amb tothom, el supervisor m'ho va fer notar des del primer dia. 

Li van dir que, com que havia començat la segona setmana del mes, cobraria només tres setmanes aquesta primera vegada. Un dia accidentalment va trencar una safata plena d'ous, i li van dir que li haurien de treure del sou (és el que està establert).

La sorpresa va arribar a final de mes. No només li van pagar tot el mes sencer, sinó que no han comptat aquella safata trencada. Un company es va sorprendre perquè havien començat el mateix dia i a ell li havien pagat menys. Però l'Ofumbi sap la raó: ha treballat moltíssim (i altres són gandulots). 

De seguida va enviar la major part dels diners a la mare. Volen anar comprant animals, i amb els beneficis poder pagar els seus futurs estudis i altres despeses familiars.

D'aquí pocs dies, un altre noi que tenim a casa començarà a treballar al mateix supermercat. L'exemple de l'Ofumbi ens obre les portes a presentar-ne d'altres. És un dels primers fruits del Programa Aixeca't. 

Quants anys tens?

No fa massa dies vaig acompanyar un noi a l'hospital, un cas que havia estat greu i que ara està molt ben encarrilat gràcies als donatius d'una senyora. 

Doncs bé, es va donar una escena una mica surrealista (bé, són situacions que almenys a nosaltres occidentals ens sorprenen). El metge li pregunta: "Encara tens 22 anys?". I ell respon: "Probablement". La sorpresa del metge va ser gran.

Però és que molt sovint m'he trobat amb gent que no saben quin dia van néixer, i a vegades ni el mes. Per tant, tampoc poden celebrar cap aniversari. I en altres ocasions tenen dues o tres dates diferents disponibles: la que posa el document d'identitat, la dels documents acadèmics i la que diu la mare (i no en tots els casos la de la mare és la més fiable!).

Més enllà de les anècdotes, que a vegades són per sucar-hi pa, és un signe que em fa reflexionar.

Foto: Pep Clotet

Osees i el coneixement de Déu

Tot meditant el llibre del profeta Osees, m'ha sorprès la seva insistència sobre el coneixement de Déu. I m'ha sorprès agradablement. S'hi refereix en diverses ocasions, però no com si conèixer Déu es tractés de l'assumpció d'unes idees com sovint ho entendríem actualment. Parla de conèixer Déu com d'una experiència, com d'una relació interior i íntima amb aquest Amor. 

I ho contraposa a rituals externs que no signifiquen res si es fan superficialment. D'alguna manera, veig un component ètic en com ell entén aquest coneixement de Déu: no concep que un pugui atribuir-se el coneixement de Déu i portar una vida dissonant amb aquesta creença.

I sí, en aquest temps de Quaresma en què som cridats a revisar la nostra vida en primera persona, penso que em queda tant de camí per recórrer i millorar!

Senyor, ajuda'm a conformar la meva vida amb els ideals que habiten el meu cor. Que la meditació diària de la teva Paraula em transformi en olor agradable per als qui se m'atansin.

"Maldem per conèixer el Senyor:

ell està a punt d’aixecar-se com l’aurora;

ens arribarà com pluja de tardor,

com el ruixat de primavera

que amara la terra" (Osees, 6,3).

Que així sigui!!

Matines sense mi

Dissabte vaig patir una intoxicació alimentària (tot sembla indicar que aquesta va ser la causa de la malaltia). Vam anar a l'hospital, i amb poca medicació ja vaig millorar. Avui acabo el tractament, i sembla que a partir de demà o demà passat ja podré fer vida normal. Sembla que va ser per haver pres algun aliment en mal estat fora de casa (en un lloc seriós), perquè l'altre que anava amb mi també va patir símptomes tot i que molt menors.

Diumenge al matí no vaig poder anar a Matines, i em va fer il·lusió sentir des de l'habitació com les pregaven puntualment a les 5:55 del matí. Vaig pensar que era un bon senyal: en Thomas podia pregar-les sense ser-hi un servidor present. Vaig aparèixer al final de Laudes i hi eren tots, cosa que també em va fer feliç (excepte un que torna de treballar a la mitja nit).

En aquest moment som 10 a la casa (i a partir d'aquesta setmana serem 11): 4 que seguim la Regla de Sant Benet, i 6 que tot i no seguir-la viuen en comunitat amb nosaltres assistint a totes les activitats que poden. Fem comunitat tots junts, i hi ha un ambient molt bonic.

Els joves acollits volen continuar estudis, i per això estan treballant a Kampala per poder estalviar diners i fer estudis superiors. Alguns, al mateix temps, per poder enviar alguns diners a les seves famílies que viuen situacions molt precàries.

Tant el projecte de la "House of the Good Samaritan" com el programa Aixeca't estan esdevenint allò per al qual foren ideats. No podem fer més que estar contents i donar-ne gràcies!

Un somriure que és un tresor

Ja fa uns dies que el curs escolar ha començat. L'altre dia m'havia de trobar amb algú davant l'església, i en passar davant la tanca de l'escola vaig veure un dels infants que hem becat. El seu pare els va intentar assassinar vàries vegades. A casa seva (bé, casa seva és una habitació pobríssima i petita en els slums) encara pots veure les marques del matxet del pare quan intentava esbotzar la porta de l'habitació. El pare ara és a la presó.

Des del primer moment, em semblava un nen una mica traumatitzat. Cara no sé si trista, però segur temerosa. I amb molta dificultat per somriure. Li ha tocat viure moments ja molt durs, tot i ser encara una criatura.

Doncs bé, l'altre dia em va veure des de l'escola, i em va regalar un somriure d'orella a orella. Quin regal més gran! No sé encara quina és la vivència que està fent, però somreia! Donem-ne gràcies.

Foto: Jose Becerra, des de Puerto Rico.

Bona Quaresma!

A Peramiho (Tanzània) hi ha un cementiri accessible on hi ha enterrats molts monjos i també moltes monges de la congregació missionera de Tutzing. A l'entrada hi ha un pòrtic que no deixa de ser sorprenent per poc habitual. És un missatge dels difunts dirigit a nosaltres visitants (en suahili): "Sisi tulikuwa kama ninyi na ninyi mtakuwa kama sisi", és a dir "Nosaltres érem com vosaltres i vosaltres sereu com nosaltres".

La frase és d'una veritat tan brutal que desconcerta en llegir-la a l'entrada d'un cementiri. Sé que allò que ens recorda la nostra condició mortal a alguns us incomoda. Però em sembla interessant que de tant en tant se'ns recordi. Pot ser una bona manera de viure amb més intensitat i agraïment el present.

Aquest matí hem celebrat la Missa a la parròquia (la Missa de les 7, plena de gent a dins i a fora, i era la primera de quatre misses). M'ha fet impressió l'actitud amb què s'acostava la gent quan els anava posant la cendra dient-los: "Repent and believe in the Gospel" (Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli). I m'ha edificat. 

La Quaresma és un temps preciós per revisar en primera persona com estem de lluny o de prop del nostre ideal. I que això ens impulsi a avançar amb la gràcia de Déu i el nostre esforç. 

Bona Quaresma a tots!!

La significació de la pluja

Al llarg de la vida, m'he trobat donant diferent significació a la pluja en funció del context. Durant una colla d'anys, podia anomenar un dia de pluja com a "fa mal temps". Quan han vingut sequeres, hem desitjat la pluja com el sentinella espera el matí. 

I a l'Àfrica aquesta vivència ha tornat a canviar. Aquí es combinen les estacions plujoses i les seques (tot i que amb variacions a causa del canvi climàtic). Quan estem a l'estació de pluges com ara, sol ploure cada dia com a mínim durant una estona. A Tororo solia ploure a la tarda, i aquí Kampala ho sol fer al matí (o durant la nit). A vegades plou fort. 

A Tororo estàvem contents quan arribava l'estació de pluges per tots els avantatges que suposava per als camps. I específicament per a nosaltres, en relació a la granja de l'escola. Això sí, sempre que no plogués amb massa violència perquè podia afectar els camps. 

En canvi, ara a Kampala sempre que plou penso en la gent dels slums. És evident que és bo que plogui, però la gent que viu als slums està amuntegada al voltant del clavegueram obert. I quan plou gaire durant uns dies seguits, l'aigua de la claveguera entra a moltes cases amb el risc que això comporta per a la salut dels qui hi viuen. 

Sí, la pluja és bona. Però per als qui viuen als suburbis de la capital, plou sobre mullat.