En Magezi

Des del principi us vaig dir que el projecte del menjador probablement ens posaria en contacte amb infants i joves en situació encara més extrema que aquells que estem portant a l'escola. En la primera reunió amb els voluntaris, ens vam conèixer amb un d'ells que és el responsable dels joves d'aquella àrea dels slums. Em va semblar un noi responsable amb qui potser podríem comptar. 

Fa uns dies un servidor estava una mica preocupat, perquè m'he hagut de posar seriós amb algun aspecte dels voluntaris (temes de picaresca) i en el món dels slums has d'anar molt alerta de no crear enemics. Com fer que funcioni i que la gent sigui honesta, i al mateix temps que estiguin contents i se sentin valorats?

Li vaig demanar a en Magezi (el responsable dels joves) de trobar-nos. Vam anar a dinar, i vam parlar molt i molt. De la seva vida, de la missió que ens ha portat als slums, del menjador per a infants, i de la realitat de molts nens i joves en aquelles zones. És un noi de 26 anys connectadíssim amb els qui pateixen situacions més extremes. Em va explicar, per exemple, el que viuen infants que han estat abandonats per les seves famílies (o expulsats de casa), que no van mai a escola i que comencen a robar. Em feia veure la necessitat que tinguin alguna cosa per fer, que no vagabundegin d'aquí cap allà.

Vam quedar que aquesta conversa era només l'inici, que hem de compartir molt més i que ens introdueixi en aquestes realitats sobre el terreny. Però també li vaig demanar que no correm massa perquè els recursos que tenim són limitats i, si algun dia comencem alguna nova acció, cal haver-la pensat molt bé. 

Ell estava contentíssim de la trobada, i jo també encantadíssim (crec que jo encara més que ell, tot i que ell no hi estaria d'acord): i és que se'ns obre tot un horitzó per arribar a realitats que fins ara ens resultaven inaccessibles. Donem-ne gràcies a Déu i encomanem-ho.

El menjador ja ha començat!

Doncs sí: ja hem iniciat el menjador per a infants dels slums! Portem tres dies i no és senzill, però la valoració global és positiva. Ara bé, hi hauria molts aspectes a comentar, i miro de fer-ne un resum:

- la resposta és cada dia més gran. La Rose es va sentir malament el segon dia, quan alguns nens no van poder entrar al menjador perquè no hi havia menjar per a tots. I va decidir que donarà menjar tres dies a la setmana, però amb més quantitat; així almenys més infants se'n podran beneficiar. Avui ja ha estat així, i ha anat molt millor. Hem donat menjar a 240 criatures.

- el fet que el menjador sigui tres dies per setmana permetrà que el grup de nens que aprenen instruments de metall (una activitat ben maca!) puguin assajar en el mateix espai els altres dies. No els havien avisat que hi havia el menjador, i l'altre dia va ser complicat. 

- ahir no va ser fàcil, perquè la Rose no volia donar menjar als voluntaris i volia que vinguin sense rebre res a canvi. Entre el LC1 (la figura civil de la zona) i un servidor la vam convèncer que és important donar-los menjar perquè és una motivació: necessitem un grup estable de voluntaris i això hi ajudarà. Són joves a qui segur que no els sobra menjar, els ha escollit el LC1 d'entre els qui viuen als slums.

- avui alguns nens més grans (12 anys) agafaven el menjar dels més menuts per endur-se'l a casa. He d'anar treballant aquests punts amb els voluntaris perquè evitin situacions d'aquestes. Fem reunió cada dia en acabar el menjador.

- a petició de la Rose, i amb l'acord dels altres que hi estem implicats, com que tants infants volen venir es prioritzaran els més petits. 

- un dels responsables d'aquell espai comunitari m'ha tornat a preguntar quin nom donem a aquesta activitat. He preguntat als voluntaris quin nom l'hi donarien, i en Luganda. Un ha proposat "Tulilawamu" (amb accent a la U), que vol dir "Menjar tots junts", i l'hem aprovat ben contents!

Ara us he parlat principalment des del punt de vista de la gestió, que és el que em toca a mi. Però si preguntéssiu als petits sobre el menjador, us contestarien amb una gran alegria!! Quan arribem ja ens esperen a fora ensenyant els plats que els vam donar i ben contents! Cada dia ha estat una festa.

El cosmos com a revelació

He llegit un llibre que em va enviar a Uganda el P. Pius M. Tragan: "Il cosmo come rivelazione. Una nova storia sacra per l'umanità" (Gabrielli Editori, 2018). Ho va fer conscient que compartíem el gust per materials no del tot ortodoxos, que ens traiessin de la nostra zona de confort.

Consisteix en una sèrie d'articles de teòlegs que es pregunten si no caldria actualitzar algunes qüestions teològiques a partir dels descobriments cosmològics dels darrers temps. Tot i que l'aparença del plantejament pugui semblar heterodoxa, penso que no ho és tant: tots parteixen d'una vivència de fe i d'un intent de casar la cosmologia tal com la coneixem amb la fe cristiana.

El que em sembla interessant és que ens deixem interpel·lar pels descobriments científics o de la mena que siguin. Perquè si ho fem, en pot sortir precisament una fe més treballada. 

La tesi general del llibre és que el mateix cosmos ens pot revelar Déu, però no com quelcom extern sinó immanent. En algun punt m'ha semblat veure-hi un cert risc de panteisme, però és estimulant repensar allò que creiem o que no creiem. 

Em resulta suggerent el plantejament positiu que fan de la creació des d'un punt de vista material, al·lèrgics al dualisme que demonitza tot allò que sigui material. I conviden a fer una aproximació contemplativa al cosmos com a revelació de Déu.

La llestesa de Miquees

El profeta Miquees escriu uns versets bellíssims sobre un futur amb pau universal: 

"Forjaran relles de les seves espases

i falçs de les seves llances.

Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra

ni s’entrenaran mai més a fer la guerra.

Cadascú s’asseurà a l’ombra de la seva parra

o de la seva figuera, sense por de ningú. 

Ha parlat el Senyor de l’univers".

M'agradaria compartir algunes reflexions:

Miquees és llest en dir que, en aquest futur somniat, els pobles no només no lluitaran sinó que "no s'entrenaran mai més a fer la guerra". Perquè, davant de la possibilitat del Mal que és real, no podem ser ingenus: ens cal evitar totes aquelles situacions que ens poden abocar a estar dominats pel Mal. I ho hem de fer intel·ligentment. Per tant, cal fugir no tan sols de les accions directes de Mal sinó també de totes les circumstàncies que ens hi poden conduir. I això té aplicacions en la dimensió col·lectiva però també personal.

Acaba dient: "Ha parlat el Senyor de l'univers". Sí, la pau és desig de Déu. 

Alguns em compartiu a vegades el neguit que us provoca la deriva del món en general. I és comprensible, tot i que penso que la sensació de caos incontrolat ha estat present en molts moments de la història de la humanitat. 

En aquest text Miquees es refereix a la vinguda del Messies que ha de significar aquest regne de pau universal. Aquest regne té una dimensió de do (com tot a la vida!) però també som nosaltres els qui l'hem d'anar fent possible, en el dia a dia. I evitant de caure en la trampa simplificadora de separar el món entre bons i dolents, i revisant de quina manera nosaltres personalment també podem fer relles de les espases i no entrenar-nos a fer la guerra en la nostra quotidianitat.

Foto: Escultura "Let Us Beat Swords into Ploughshares" ("Convertim espases en relles"). Obra en bronze d'Evgeniy Vuchetich, donada per la Unió Soviètica a les Nacions Unides el 1959.

De Barcelona a Kampala

L'Olga va saber d'una botiga de roba de Barcelona que tancava per jubilació de les seves propietàries. I els va parlar d'El gra de mostassa i de si voldrien col·laborar donant-nos roba. 

Hi van accedir i el resultat va ser una munió de vestits de noia i de dona que han fet feliç moltes ugandeses principalment dels slums de Kampala. Era roba nova i de qualitat.

Sovint penso que per ajudar no calen molts diners, sinó ganes. Hi ha mil maneres de col·laborar, i solem estar oberts a propostes de caire molt diferent. 

Aquestes darreres setmanes estem en contacte amb dues ONG del Brasil que han mostrat interès en els nostres projectes.

Si mai teniu cap idea, escriviu-nos aquí i en parlem.

L'Hèctor, teatre i política

Aquests dies hem tingut una visita potser més atípica que d'altres: un home format a l'Institut del Teatre que al mateix temps ha estat molt implicat en política a l'Ajuntament de Barcelona i actualment a la Generalitat. No el coneixia, però coneguts comuns ens van posar en contacte i el resultat ha estat ben fecund!

Va organitzar un taller de teatre per als alumnes de Saint Henry's Primary School. Amb només tres dies no es poden fer filigranes, però va escollir la història d'una llegenda de la tribu dels Baganda (la més present a Kampala) i va ensenyar recursos interessants per tenir en compte a l'hora de fer teatre. 

Com que continuem amb la prohibició de sortides escolars, va fer possible que els alumnes anessin a peu a jugar un torneig informal en un camp amb gespa artificial. Com van xalar tots plegats!!! D'entrada els va guiar a través d'exercicis d'escalfament, i després el professor d'esports va coordinar els diferents partits de futbol. 

A la House of the Good Samaritan ens va fer una xerrada sobre el seu itinerari professional, posant l'accent en l'etapa actual a la Generalitat. Tremendament interessant.

Gràcies per visitar-nos, Hèctor!!

Orgull per la Stella

Aquests dies soc a Tororo, i vaig visitar la Stella perquè m'arreglés unes camises. Aquí podeu llegir com va començar la seva història, quan li vam deixar diners en el Programa Social i com els havia utilitzat tan bé per empoderar-se.

Vaig tenir una alegria gran en arribar-hi! Ha fet créixer el negoci, ara també ven alguns productes frescos i fa vestits molt bonics que mostra fora de la botiga-taller. I té dues aprenents (són les qui apareixen a la foto). 

Li vaig preguntar si tenia plans, i em va dir que molts. Una dona emprenedora. Vol comprar un terreny, construir-hi la seva botiga i així no haver de pagar lloguer com ara. I que no sigui molt lluny de casa, així estalvia el transport.

Ella va explicar a les aprenents que nosaltres érem a l'inici de tot. Però la realitat és que la nostra missió és només donar oportunitats, i després depèn d'ells aprofitar-les o no. La Stella és l'exemple d'una persona que va aprofitar-ho com un trampolí que l'ha fet ser on ara és. Una alegria!!