diumenge, 25 de juliol de 2021

“Vull anar a Europa”


L’altre dia em va venir a veure un estudiant. No sé com ho va aconseguir, perquè és de lluny i està prohibit el transport, si no és per traslladar malalts o mercaderies. Vam estar parlant de la família, de la feina que ha trobat aquestes setmanes, i de projectes de futur. Va tenir una infància complicada, i vol un futur millor.
 

Em diu: “Vull anar a Europa”. Ho té força planejat: amb els diners que guanyaria a Europa, podria tornar a Uganda i començar un negoci (una botigueta) de material de construcció. Una espina que té és que els seus dos germans adolescents, més petits que ell, no troben feina ni poden estudiar perquè no tenen diners. Ell ha pogut estudiar gràcies a una ONG internacional, però ja li van dir que màxim un per família.

Li vaig desaconsellar anar a Europa: si travessa mig Àfrica, les màfies i el risc de morir al mar; i si arribés a Europa, com de difícil és la vida per a un immigrant que arriba amb una mà al davant i una altra al darrere. Tot i això, també li vaig comentar que si decidia anar-hi, que em preguntés el que vulgués. És clar.

Però li vaig plantejar la possibilitat d’ajudar-lo a començar aquesta botigueta, i que anés tornant els diners. I que, quan comencés a tenir beneficis, pogués fer calaix i continuar estudiant (és el que li agradaria). Em va semblar molt receptiu.

Ja us vaig comentar el tema dels microcrèdits, i de mica en mica comença a prendre forma. És important que aquests joves trobin un futur al seu país.  

divendres, 23 de juliol de 2021

Flexibilitat vs. programació


Una de les principals dificultats que he tingut des que vaig arribar és el tema que us presento avui, però he trigat perquè volia trobar les paraules adequades.
 

Els africans tenen un do molt interessant: la flexibilitat, la capacitat d’adaptació a situacions imprevistes. Els occidentals tenim un do que també em sembla molt interessant: la programació, planificació, la gestió dels projectes. 

La virtut de la flexibilitat deixa de ser virtut quan es converteix en informalitat i poca seriositat a l’hora de tirar endavant allò que s’ha decidit. La virtut de la programació deixa de ser virtut quan esdevé quelcom encotillat que no permet cap mena de modificació i es converteix en encarcarament.
Quines aplicacions té això? Doncs moltes: en el cas d’obres, a nivell de pressupostos, de quines necessitats es perceben, de poder donar raó de com s’han gastat els diners, etc. Hi ha ONGs (serioses, ho puc dir) que han tingut grans frustracions en aquest sentit amb experiències en diferents països africans, tot i ser projectes nascuts de les mateixes entitats locals. 

Per mi, és un aprenentatge bestial. Jo soc occidental de cap a peus en tot això que us deia. M’agrada preveure els projectes amb el màxim detall possible. I he de trobar l’equilibri entre la flexibilitat africana i la programació occidental, discernint quan m’he d’adaptar jo i quan els he de demanar que facin un esforç.
Crec que tots podem aprendre de tots. 

Les imatges són de carrers de Tororo: la primera és el centre del poble, i l’altra és d’unes paradetes al carrer.


dimarts, 20 de juliol de 2021

Prendre consciència


I digué el deixeble:
A vegades, si hi ha una cosa que em preocupa, no veig res més que allò. És com si hi hagués una taca negra en una paret blanca, i encara que la resta de la paret estigui molt bé, jo només veig la taca negra.

I respongué el mestre:
Cada persona és un món, i hi ha persones que tenen tendència a ser així. Potser, en primer lloc, convindria saber si la taca es pot netejar o no. Per no perdre-hi energies innecessàriament. I en segon lloc, per ser conscient de tota la resta de la paret, el millor és cultivar la teva vida interior. Que això et doni una altra mirada, una altra perspectiva més global. Prendre consciència a vegades requereix un treball interior. I no et concreto més, perquè hi ha molts camins i cadascú ha de trobar el seu. En tot cas, de moment has fet el primer pas: adonar-te que estàs massa fixat en el punt negre i no en la paret blanca. 

dissabte, 17 de juliol de 2021

Les llavors de la Joana


Des que vaig presentar-vos el primer projecte, no he parat de rebre propostes de col·laboració de tota mena. I us en dono les gràcies! La Joana des de Lleida va enviar un paquet amb llavors de verdures i fruites. Algunes espècies no les coneixien aquí! Les plantaran de mica en mica, combinat amb productes que ja coneixien abans. Per començar, d’aquestes llavors han plantat melons i a la foto podeu veure com han començat a germinar. Ells creien que serien xíndries (perquè en anglès són paraules semblants: "meló" és "melon" i "xíndria" és "watermelon", que vindria a significar literalment "meló d'aigua"). Ja els he aclarit que seran melons. Aquí també en tenen, però probablement no aquesta varietat.

Pel que fa a les altres verdures que us vaig comentar, ja ha crescut la sukuma (a la foto inferior podeu veure com la cullen) i els espinacs. Per les pastanagues, haurem d'esperar una mica més. Aquestes setmanes que no hi ha escola s'han quedat tres noies estudiants d'agricultura: deien que a casa no hi farien res, i aquí guanyaran uns diners (perquè lògicament els pagarem, no és temps d'escola). De la verdura, ja se n'està donant dues vegades per setmana als mestres, i l'altra part s'ha començat a vendre. Estic molt esperançat, perquè penso que el projecte de les verdures serà sostenible econòmicament: es podrà alimentar els estudiants, els mestres, i amb els diners obtinguts del que es vengui a altres persones es podrà mantenir el projecte. Haurem d'anar veient si es confirma, però fa bona pinta!


A partir d'avui, un noi s'afegeix a l'equip (un altre estudiant que estava per aquí sense fer res). Després d'aquesta primera etapa experimental, a partir de dilluns ampliem la zona de verdures (la doblem, de fet). Per tant, quan es reobri l'escola serà un projecte en ple funcionament. 

També estan plantant més herba per les vaques, que es veu que mengen molt (jo soc profà en totes aquestes coses). I aquests dies s'han tornat a engegar motors pel cobert per les vaques i les cases pels mestres. Segurament la setmana vinent començaran les obres dels dos llocs.


dimarts, 13 de juliol de 2021

Tornem-hi


Aquesta tarda ens han fet la prova als 3 monjos que quedàvem amb Covid i ha donat negativa. Per tant, ja no queda cap monjo amb Covid dels 11 que l’hem tingut aquestes setmanes. Visca! De tant en tant, jo encara estic emboirat o una mica cansat, però diuen que és normal i que es pot allargar dies. Però en general em trobo bé i molt animat.

En canvi, m’han dit que hi ha 13 monges benedictines d’aquí infectades del virus, i una d’elles a l’hospital. 

De seguida que he sabut la notícia del test, a banda de fer-ho saber a la família i a Montserrat, he demanat a un monjo que demà puguem anar al banc i he quedat amb el coordinador dels projectes també per veure’ns demà al matí. 

Estic sorprès perquè alguns projectes han quedat aturats aquestes setmanes que he estat malalt: les cases dels mestres i el cobert per les vaques. Sobretot pel que fa al cobert per les vaques, ho teníem tot a punt inclosos els diners. A veure si ho podem reprendre tot de seguida.

Aquests dies he llegit la història de la parròquia d’Hondures on vaig anar a un camp de solidaritat abans de ser monjo. He gaudit veient com van anar empoderant els laics de Taulabé i de les aldees, i els bons resultats que va donar. Penso que aquí caldrà fer un procés semblant: empoderar algunes persones perquè a la llarga uns quants projectes siguin ben sostenibles en el seu funcionament. Hi estic esperançat.


Foto: l'he feta aquesta mateixa tarda, quan he sortit a passejar pels camps després de la bona notícia.

dissabte, 10 de juliol de 2021

Impost a Internet


Quan vaig arribar a Uganda, em va sorprendre que per accedir a les xarxes socials havies de pagar una taxa de tant en tant (anomenada OTT). No gaire cara pels estàndards occidentals, però sí per la mitjana ugandesa.


Amb el temps, vaig anar sabent que molta gent per evitar pagar-la es connectava a internet a través de VPN (Virtual Private Network). La conseqüència d’això és que el govern al cap de l’any cobrava molts menys diners dels previstos. I per això, fa pocs dies han anul·lat la taxa OTT i han incrementat el cost que té utilitzar internet. 


Això significa que, per qualsevol connexió a internet del tipus que sigui, has de pagar força més. És evident que amb aquest increment es recaptaran més diners. Però igual de clar és que molta gent pobra (la majoria) ho tindrà més difícil per accedir-hi.


A Occident són mesures que generen desconcert. Però aquí el marc mental és diferent. Quan ens van tallar internet durant dies al voltant de les eleccions, vaig sentir força ugandesos que ho defensaven perquè així era més difícil organitzar revoltes a través de les xarxes socials. 


De tota manera, crec que la majoria de joves valoren poder tenir mòbil i internet. I viuen com un inconvenient no disposar alguns de mòbil, i altres no tenir accés a internet. En tots els casos, per un tema econòmic.


Foto: a l’escola hi ha una aula d’informàtica. Però molt poques vegades disposaven d’internet. Gràcies a una donació des de Catalunya, ara tècnicament ja ho tenen a punt perquè sigui possible i fàcil. I esperem que en algunes ocasions (amb mesura, perquè són diners) també es pugui utilitzar internet durant alguna classe.

dijous, 8 de juliol de 2021

Typhoid i/o Covid


Dilluns em van fer la prova del Covid, i he donat positiu. No m’ha sorprès, perquè els símptomes que vaig tenir amb els altres infectats eren molt semblants des del primer dia. Calculo que em vaig infectar fa tres setmanes exactes.

Tots aquests dies m’han anat orientant principalment dos amics: un metge epidemiòleg americà i una infermera de Girona que havia estat vàries vegades amb Metges Sense Frontres a l’Àfrica. Ells van anar veient que devia tenir Covid. I així ho vaig comentar al metge ugandès, però per dues vegades ho va descartar. I em sap greu dir-ho, però és així. 
És més, ell em va dir que no em calia estar confinat. Per sort, no he deixat de fer quarantena des del primer dia, per si de cas. 

Em pregunto quantes persones deuen estar mal diagnosticades en un context tan precari. I això sense comptar els qui ni tan sols acudeixen al metge...

El tema de la Typhoid que us vaig comentar no queda anul·lat, però sí amb interrogant. El que és indubtable és el Covid.

Cada dia em trobo millor. Alguns dies vaig estar una mica apurat, però ara ja estic de remuntada. A la comunitat quedem 3 malalts, i n’hi ha 8 que ja han donat negatiu.
Gràcies per tot l’interès que hi heu posat durant aquestes setmanes! I gràcies a tots els qui teniu alguna relació amb el món mèdic, i m’heu donat consells i informacions!

PD: A la foto hi podeu veure el “Covidex”, un producte fet d’herbes aquí Uganda. Bastanta gent considera que mata el virus. El que sí us puc assegurar és que destapa el nas a l’instant!